Tant li fa i set poemes més

05 Gener, 2024 05:50
Publicat per jjroca, Poemes

Tant li fa


I tot enmig del bosc,

el petit follet vell

les cames arrossega.

Va ser una princesa

qui així va fer per ell

quan va perdre el gran goig.

Amb fulles esmerçades,

volia arracades

i un collaret al punt.

El follet, mig difunt,

va estar a les acaballes

en haver tal disgust.

Ara, el sento plorar

i, a ella, tant li fa.


Mal que no cura


Mancada de la fúria

i del terrible enginy

em fa saber com tinc

aquest mal que no cura.

Ha de cremar l’enveja

flairosa al seu foc,

he vist que, al seu lloc,

la parla com quequeja.

Humans, sense misteri,

anem passant la vida

pel fet de sobreviure.

Un temps per a descriure

em porta on s’aviva

el minso encanteri.


Parca és la memòria


Us faré saber,

amics de la força,

que vaig quan no toca

guanyar i quedar bé.

Són grassos gegants

qui sempre rondinen,

que planyen i criden

a tots els humans.

Nosaltres, veieu,

ni podem gaudir

de l’eterna glòria.

Parca és la memòria

per a entendre si

ens queda algun déu.


En sabia ja massa


Pel carrer per on passejo,

és carrer de melangies,

allí, passà els llargs dies

entre la fusta i el ferro.

Pagesot desenfeinat

he perdut la força i l’ase;

a casa, n’érem els quatre,

a la vora, el veïnat.

Vaig aprendre bona lletra

a creure i a dibuixar:

el sol, l’arbre i una casa.

Quan en sabia ja massa

el pare em duu a treballar

entre arbres d’olivera.


És bon mosso el condemnat


Aprenent de no sé què,

he passat la vida llarga;

amb martell i sense espasa,

procurant el quedar bé.

La mare m’ensinistrà

a festejar amb la veïna;

és callada, ben polida

i parla si ha de parlar.

Per al canvi, m’han comprat

un bon matalàs de llana

i una manta de les fines.

Quan em veuen les fadrines,

alguna se’n riu i clama:

És bon mosso el condemnat!


Porto son a les sabates


Porto son a les sabates

i entrebanco tant com puc;

diria que vaig eixut,

he begut manta vegades.

Na Mariona no m’estima

i, en veure’m, com somriu;

he perdut tot el caliu

quan pensava que em volia.

Avui, haig la núvia nova

qui em mira i em convida

a emprendre nou viatge.

No porto massa equipatge,

poca roba em va a mida

i, sovint, dormo a una cova.


El fred porta basarda


Al núvol, demano neu

i ell de segur que escolta;

però vol posar-me a prova

i m’enfila a la creu.

Com somio amb el blat,

el color de la rosella;

he de cercar un xic de llenya

perquè el fred ha arribat.

Al cel, sojorna la lluna

mig cansada d’esperar

a aquell sol que retarda.

Quan el fred porta basarda

una ampolla he de buidar,

no deixaré ni una engruna.


Branques velles


Potser la nit s’acosta a la llar

on branques velles del món s’acomiaden,

van ser, en un temps, tendres i enfeinades

en donar un fruit que un dia van plegar.

Morí al molí sense donar una queixa

per a, després, ser ben empresonat,

el posaran damunt del pa torrat

i el fregiran, glatint, a la paella.

Mentre la branca, a poc a poc, es crema

sento que el fum ha de volar al cel

per un camí ennegrit i maldestre.

És dura vida on tots han de permetre

la gosadia de prendre aquella mel

que les abelles volen a casa seva.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXXIX)

01 Gener, 2024 17:37
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Si un dia penso massa, ja m’ho faran saber.

No cerqueu cap feina que s’acabi d’hora.

Estic preocupat, la núvia diu que m’escolta.

Cansat de no fer res, em posaré a descansar.

Si escolto el rei, trobaré remei?

Amb tres dies més, aprendré a volar.

Haig diners, estic cercant desitjos.

Li he ensenyat al cos que no em faci massa cas.

No poso paraules dolces, me les acabo menjant.

Li he demanat al sol que faci els dies de festa llargs.

Aniria a treballar, però ja em penso què és.

La senyora ha de tenir la raó, no la trobo enlloc.

M’hauré canviat de planeta, trobo que peso més.

Si no treballo no cobro i, si ho faig,tampoc.

Volaré per donar-me temps.

Faig tard perquè el temps m’acompanya.

Eviteu-me, tinc poca conversa.

M’agrada seguir vivint a la Terra, els dies són més curts.

El millor de ser ric és que minva la memòria.

Aniria a treballar, però no estic per la feina.

Estaré enamorat fins que ella ho descobreixi.

No sé si fer-me ric o sord.

Ho sento, però tardaré en morir-me.

Si penses, aplegaràs tard.

Necessito un lladre responsable.

Em donava diners, però volia que pensés.

Per molt que avanci, la Terra em guanya.

Dos graus més i seré flama.

Estic aprenent la manera de no estudiar.

Vaig al ball amb carro, per si hi ha carabasses.

Aniria al metge, però m’oferirà salut.

Si voleu ser lliures, apreneu a no respirar.

No sé si la Terra és rodona, però espero que no es desinfli.

El sol està enfadat, no pot veure l’altra cara de la lluna.

No sé si fa calor o me l’han donat tota a mi.

Si entres en un dubte ni saps l’hora de sortir.

Haig anys perquè no m’agrada perdre’n cap.

Corro cap a l’orient per a reduir velocitat.

M’agrada festejar i no decidir res.

Ara, que no tinc vicis, em donen diners.

Estic millorant, no menjo per no pagar.

M’agrada eixir prompte i arribar tard.

Tinc un llapis, espero les idees.

Obeeixo, però sovint oblido qui mana.

Descansaria més, però no tinc paciència.

He trobat feina, però era massa a prop.

Vaig amb la núvia per a què parli ella.

He fet un curset per a aprendre a somiar menys.

Haig un dubte existencial, els altres són normals.

No vull ser ric, he perdut l’enveja.

Eviteu les cases on tots siguin feiners.

He deixat dos somnis per a demà.

Deixeu-me perdre a poc a poc.

Els meus somnis no pugen més d’un metre d’alçada.

Vull ésser ric per a no ésser lleig.

No m’agrada el rellotge, no s’atura.

M’ha eixit un fill, però no tenia mare.

He portat el cos al metge per si de cas.

No surto al carrer per si trobo feina.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXXVIII)

01 Gener, 2024 17:35
Publicat per jjroca, Pensaments festius

No puc escriure més, m’agrada menjar.

Respiro, però he perdut el compte.

Estic enamorat, volo sense mesura.

Estic preparant-me per a feinejar poc.

No menteixo bé perquè erro sovint.

Per a ser savi, quantes tones de llibres m’he d’empassar?

Si respiro millor, em posaran més feina.

Haig bona memòria, però quasi no recordo res.

He canviat de feina; a l’altra, guanyava massa.

M’he llevat d’hora per a què el sol em miri.

Si em torno ric, quants amics guanyaré?

Hom vol ser bou sense arribar a ser brau.

M’agrada del festeig: els deures no s’acaben mai.

He comprat una vaixella de dotze plats, me’n sobren deu.

Respireu mentre sigui de franc.

He comprat un sol petit per a estalviar.

Visc, dessota d’un pont, per a tenir aigua corrent.

Estic aprenent a creure, no me’n surto.

Cobro cada dues hores, no sé estalviar.

Necessito núvia per a casar-me, no importa que mani.

Vull ser pobre, estic aprenent a perdre més de pressa.

Va ser: donar el sí i oblidar-me.

Avui, he fet un bon negoci, no m’he llevat.

Com la mossa és rica, esperaré deu anys per a demanar-la.

He provat de ser seriós, però em perdo.

La paciència consisteix en menjar mil vegades el mateix plat.

He agafat el son i s’han acabat els somnis.

La bogeria d’escriure ve quan surts de la ratlla.

Si em llevo d’hora, quantes estrelles he d’apagar?

Una ampolla pot ser una presó de gotes d’aigua.

La Terra és el més gran dels autobusos.

Queda prohibit viatjar a la lluna quan està plena.

La primavera serà quan ho mani el batlle.

He fet mil passes sense parlar amb les sabates.

He comprat un llum per si puc viatjar més de pressa.

Com m’agrada menjar, començo a dinar a les deu.

Tinc amics rics, però he de deixar-los diners.

Si pensar fos necessari, hi hauria manta morts.

Si m’entrebanco, ha de ser del vi o dels tacons.

Cerco núvia rica que no em faci massa cas.

El neguit comença havent sopat.

Aniré a la lluna per a què em mirin.

La festa durarà més que els diners.

Necessito un pastor, el llop m’ha vist vestit d’ovella.

Estic disposat a comprar el temps perdut.

Només puc beure un cop al dia, he comprat una gran ampolla.

M’he llevat ben d’hora per a allargar la festa.

Si em caso demà, quan puc ser vidu?

He hagut de portat el llop al psicòleg.

Era un ric innocent, el lladre li guardava els diners.

És estrany que, avui, encara no degui res.

Haig cames, només manquen ganes.

Recordo un dia que vaig fer feina.

He decidit canviar de llop.

Abandonar el pensar no deixa de ser una feinada.

Necessito un sot més gran i còmode.

Encara no sé parlar i escoltar alhora.

Quan hagi el cap ple, on el puc buidar?

Passen els dies i no aconsegueixo agafar-ne cap.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XC)

01 Gener, 2024 17:32
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Sant Pere ha demanat un substitut per als dilluns.

Judes estudia càstigs menys agressius.

La comissió de miracles vol més suport informàtic.

La meitat dels sants han demanat abolir els uniformes.

Per motiu del trànsit es proposa un circuit per a les processons.

Satanàs promourà una oficina de turisme per a visitants.

Satanàs ha creat el primer concurs de renecs.

Jesús revisarà el coeficient intel·lectual dels nous deixebles.

Han fet un nou càsting del paper de Pilat.

Satanàs continuarà fadrí tres mil·lennis més.

El vi de missa continuarà sent ecològic.

Sant Pere exigirà el certificat de defunció a tots els nouvinguts.

La Verge promourà àpats més digestius.

La nova generació d’àngels rebrà formació contínua.

Satanàs vol controlar les despeses a les sales de calderes.

Els condemnats per robatori portaran uniforme sense butxaques.

Si un vol ser dimoni, a quants ha d’ensarronar?

Déu no admetrà dimonis de menys de divuit anys.

Han prohibit senyals acústiques a partir del migdia en tot el cel.

Queda prohibit passejar sobre aigües aptes per al consum.

Els casats podran deixar la creu a la consergeria.

Resta prohibit entrar a la glòria sense vot d’obediència.

Sant, sense experiència, tem ser ensarronat de nou.

Déu evitarà participar en política.

Cap de manteniment de l’infern, exigeix banyes més grans.

Jesús estudia canviar la creu per cicuta.

Tomàs no està d’acord amb el top-ten dels miracles.

Judes descarta les assegurances de vida.

Moisès ha demanat a Déu que posi més oasis al desert.

Si la vida és eterna, a quina edat em jubilaré?

Aniré al cel si puc tenir espais privats.

Sospito que Déu deu estudiar anglès.

Satanàs i Déu discuteixen sobre l’ampliació de l’univers.

Satanàs presideix un simposi de temptacions per a nous dimonis.

La Verge presidirà una associació de mares de sants.

Satanàs està decebut del procès de beatificació.

Déu estudia reduir la població de salvadors.

Satanàs ha denominat a tres dirigents: persones no grates.

Sant Pere ha protestat per la darrera onada de justos sense papers.

Satanàs vol privatitzar el servei de manteniment de calderes.

No sé com dir-li a Tomàs que abans sabia pregar.

Afanyeu-vos a pecar, s’acaben les ofertes.

Haig tanta por que el dimoni n’ha comprat.

A partir d’ara, només es poc pecar un cop al mes.

Satanàs promocionarà l’infern com a destí turístic.

No puc anar al cel, hi ha vaga d’acomodadors.

Vaig cap a sant, però sense pressa.

Déu només va al cel els dies de nomenaments.

Crec que Jesús ha demanat una illa deserta.

Parlaré poc per si em volen fer sant.

Satanàs està trist, volia agafar la lluna per a jugar a pilota.

Per cada pecat original n’hi ha mil copiats.

El primer dia del curset de dimoni ensenyen a renegar.

Adam, al paradís, enllestia poc.

A en Pere Boter li han regalat un termòmetre pel sant.

M’han dit que, per a anar al cel, no necessito el cap.

Si vaig al cel, on deso la pecadora?

Jesús ha desaparegut, ja deu ser quaresma.

Satanàs va al cel algun cap de setmana.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXXII)

01 Gener, 2024 17:28
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He posat el mateix control i n’han suspès dos més.

He decidit donar les notes a una associació benèfica.

L’únic dubte que tinc és on m’amagaré.

Puntuaré de cinc a deu amb efectes retroactius.

He suprimit quatre exàmens de consciència.

Hem millorat els resultats, dormen més.

He baixat el concepte de saviesa un trenta per cent.

L’inspector no s’acaba de creure que encara hi sigui.

No aconsegueixo respostes de més de dotze caràcters.

He descartat l’ortografia i la lògica.

He canviat controls per comentaris d’avís.

Només qualifico els bons i els prudents.

Haig un alumne nou, no el vull treure de la capsa.

Estan asseguts, ja m’he tornat a equivocar de classe.

Han d’estar tristos, només quatre criden.

Si cobrés per la raó, estalviaria poc.

Els he proposat posar la hac on els convingui.

Els podria parlar, però no els vull fer perdre el temps.

M’han deixat els mòbils, però no en funciona cap.

Normalment, deixem entrar el dimoni.

En acabar la reflexió, els ensenyo a volar.

Les ratlles llargues han pujat de preu.

He hagut de reduir el preu dels consells.

He decidit treure els insuficients de l’ordinador.

Aprenen poc, però no s’enfaden.

Encara no he endevinat quin de tots és sord.

No els poso deures perquè ja respiren.

Si l’alumne no és bo, poseu-li sucre.

M’agrada programar i equivocar-me.

No els dono feina, me la guardo.

Han assolit tres conceptes, els puc empaquetar?

A cada control, els acompanyo en el sentiment.

Els dies tristos no vull vocals obertes.

Llegeixen entre línies per a acabar abans.

Tres no han fet la feina, els altres no ho entenien.

He regalat tres punts a l’examen de consciència.

Han de ser intel·ligents perquè no els veig.

Estic entre el dubte i el desencant.

Ho reconec, he hagut de posar-me un cinc.

Aprenen bé, sobretot a ser tímids.

Seré estoic per a no arribar a boig.

Tinc sort, els qui saben se’n van.

Farà de mestre, es queixa sovint.

De moment, escriuen amb un dit.

M’agraden els resultats insospitats.

He posat un problema, però he descuidat les dades.

Posaré les notes el segon dia de classe.

Ha arribat un alumne nou, ja l’han ensinistrat.

He decidit posar les finestres al darrere de la pissarra.

Estan contents, cap suma és d’emportar.

Procureu que els resultats no portin massa sal.

A veure si, plorant, em fan cas.

He rebaixat els objectius a bacteris.

No m’escolten perquè saben volar.

Almenys, ens perdre’m sense motiu.

He decidit aprovar als qui respirin.

Aprendrien més, però han agafat por.

Estan estudiant, quan començaran a aprendre?

Han de tenir memòria, però no la puc trobar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXXI)

01 Gener, 2024 17:26
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

De moment, han après que no hi soc.

Cal haver brúixola en tot moment.

Procureu-vos uns continguts amables.

De segur que governen el desequilibri.

Cada dia llenço un garbuix de preguntes.

Confio amb la seva minsa constància.

La taula sol rebre la nostra impotència.

Hi ha mil maneres d’arribar enlloc.

M’agrada fer classes intermitents.

Mai endevino la gana que tenen.

No cal mostrar la santa insatisfacció.

He resumit la classe amb dues síl·labes.

Almenys, que aprenguin a mossegar.

Procureu regalar-los algun dubte.

Si tenen cap, algun dia, el faran servir.

Aportaré el meu gra per si cal construir.

La porta gran feu-la servir per a sortir.

Repartiu-los les finestres adequadament.

Sembla mentida la grandària de la solitud.

He donat les notes, m’han tornat les lletges.

Procureu que el son no arribi d’hora.

He aconseguit que no em vegin.

No sé si coneixen cap llibre.

Mai abandoneu les mentides pietoses.

Ja deuen saber que em marejo.

Procureu estimar-los amb molta mesura.

Vull imaginar-los de grans.

Comparteixo amb els pares una munió de dèries.

Sé què pensen, però cal dubtar-ho.

La felicitat sol seure al darrere.

Mai pago per enfadar-me.

Ho proven, però encara no volen.

Han descobert que els papers volen.

Cada vegada, l’atenció es belluga més.

Aprendre és menys important que respirar.

Sé que milloren, no sé ben bé cap a on.

Abans de començar ja saben que no ho entendran.

No sé el que saben, però ho sabran vendre?

El curs ha estat ple d’embassaments.

Dubto que comprenguin alguna de les meves qualitats.

M’atipo de preguntar sense ferir.

Solen respondre abans de preguntar.

La mare aprèn a bon ritme.

Oferim conceptes ben digestius.

Un cop a classe, procureu que no volin.

Amb les retallades només farem servir la base tres.

Han desig intel·lectual, però els passa prompte.

Hi ha respostes que no intueixo.

Dubto que encertin més de tres vocals.

Sempre és una sort, no encetar la classe.

Cada vegada em costa més treure’m els llibres del cap.

Haurem de fer controls de desaprendre.

No vull cap alumne perquè ja sé que es faran vells.

De moment, sé que poden canviar.

Farem controls positius d’aproximació.

Estic pendent del miracle del dia.

He donat una lliçó, a saber on és.

Necessito més barques per si el curs trontolla.

Aprenen de tot, segur que arribaran lluny.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (LXXXIX)

01 Gener, 2024 17:23
Publicat per jjroca, Epitafis

Només acceptaré aliments líquids.

He fet una declaració de bones intencions.

Demà, tenim paella!

No em sento ni els budells.

Suposo que serà qüestió de mesos.

Estic trist, deu ploure.

He estat pensant sense pressa.

A quant està el pollastre?

Ahir, vaig rebre els resultats de l’analítica.

Em puc deixar les medecines?

M’han proposat ser un cuc.

Vull llet sense calci!

L’altra vegada, tenia panteó.

No em moc per si fan pagar.

Demà mateix em poso a enllestir.

Ho sento, no et vaig poder avisar.

Llogo dit gros del peu esquerre.

Sento dir-te que he perdut el son.

M’he quedat per l’ambient.

Els fumadors als nínxols de dalt.

T’he reconegut per les dents.

Ho sento, els lladres ja són fora.

La senyora s’ha descuidat de la manta.

Ara, no m’abelleix xerrar.

El veí ja fa un mes que s’acomiada.

No hi soc, he anat a acomiadar un amic.

Si no torno en una hora, aviseu el soterrador!

Li preguntaré al metge quan s’acaba el dejuni.

No podeu entrar, tinc la saleta plena.

Em reservo uns dies per a somiar.

Espereu un moment, estic en un sopar de vidu.

Un cop a l’any, airejo el nínxol.

A la propera vegada, pagaré a Caront.

Penso que ja he descansat prou.

Vull canviar de nínxol, el veí ronca.

Em toca fer dissabte quan ve el soterrador.

Haig loteria, però caduca prompte.

El metge m’obligà a beure més aigua i m’ofegà.

Vine prompte, ho tenim tot pagat!

Penso, però vaig enlloc.

De moment, no podeu entrar.

Si segueixo així, ni lleig seré.

He demanat una campana que no tingui toc de morts.

Ara, ensenyo els ossos i no tinc vergonya.

Porteu-me oli, el taüt s’està ressecant.

No hi sóc, m’ha tocat un viatge!

Mai surto a rebre a ningú.

No puc eixir, m’han pres les ganes.

Ho sento, he agafat son i fred.

Només demano crítiques constructives.

Fins aquí, he portat el meu somni.

Afanyeu-vos, queden poques places.

Jo també reia en ser fora.

T’estic esperant!

Mira per on, m’he tornat tafaner.

El mes vinent faré la segona seixantena.

Ha vingut un vidu, l’hem fet home de l’any.

He anat a l’ajuntament per a conèixer el batlle nou.

Si segueixo així, hauré de renovar el vestuari.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (CXXXVIII)

01 Gener, 2024 07:25
Publicat per jjroca, Poemes curts

Menjant pedres

i venent pans,

van les febres

endavant,

volen ser tendres.


Us demano

per a mi:

haver amo

pel matí,

mai si treballo.


Quan la mossa

vol manar

mai s'hi posa

el capellà,

potser no hi toca.


És a l'hora

de collir

quan la poma

em sap dir:

Avui, em toca?


A la casa

dels gegants,

cada sala

ni sap quants

en dormen ara.


A l'escola

dels petits,

no s'hi troba

l'enemic,

potser no hi toca.


Hauré de dir

que menjo encara

fins a mitja nit

per si hom reclama

fugir del llit.


He cercat el verd,

en altres paratges,

tot buscant el fred

i trobar les ganes

sense massa encert.


Massa son

sense diners,

massa por

per no poder,

així, va tot.


Una nit

vingué la lluna,

va gaudir

en veure una

pila de nins.


Sense menja

per portar,

em pertoca

caminar

seguint la petja.


Han de venir

les hores dolces

per a tenir

minses les ombres

quan ve la nit.


Massa pressa

d'un hivern

on tot queda

per a fer,

poca saviesa.


Les muntanyes

són així:

amb ses banyes

i un coixí

de cares agres.


Per a ser

tan bordegàs

cal saber

on posar el nas,

el cos després.


Na Joana

del meu cor

viu encara

en mals d'amor,

no es cura massa.


A la casa

del desig,

mai no passa

el meu glatir,

hi viu encara.


Una jove

em demanà

en un sobre

l'endemà,

faig cara d'ogre.


Em comenta

en Josafat

que mai menja

peix salat,

massa que es queixa.


Entre tantes

ambicions,

els fantasmes

seran bons,

ni hauran nafres.


Per les cases

de la gent,

veig les cares

d'innocents,

potser són maules.


Us comento,

d'amagat,

com em sento

d'empipat,

però no prego.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El meu diari i set poemes més

01 Gener, 2024 07:22
Publicat per jjroca, Poemes

El meu diari


En el futur incert

ni enceto la fortuna,

em quedarà una engruna

per a poder somiar.

Allí, hauran d’anar

a romandre els monstres;

com són altius, mediocres,

els deixaré guanyar.

Al corriol solitari,

he de cercar el meu regne

on poder-me establir.

Res més hauré de dir

que vinc per tal d’aprendre

a escriure el meu diari.


Un pagès ha dit


Per muntar mon Betlem

a dalt, a la saleta,

com necessito arena

i vuit polsims de verd.

Passant pel caminoi,

anant cap al pessebre,

un pastor qui vol rebre

un ramat ben cofoi.

Amb quatre vilatans

i cases ben obertes,

hem de rebre la nit.

Com un pagès m’ha dit

que porta pomes verdes,

ben maques i brillants.


Els humans ha ser així


Sense pressa ni parany

com s’acosta la fi d’any.

Ha estat un temps ben ple

de promeses i ambicions,

passades les eleccions

han deixat el quedar bé.

Els humans han de ser així:

deslleials i profitosos,

prometen els quatre ossos

i quedant-se amb el botí.

El poble, ben decebut,

ha de rebre les escorrialles

mentre acaben les rialles

i reclamen el rebut.


Si guanyen els meus


I després d’anar a la missa

és bo canviar de camisa.

Reparats tots els pecats

i assolida la innocència,

com em demostra la ciència:

massa pobres, poca part.

He rebut, per afecció,

més de quatre fuetades,

he oblidat les ben dades

quan era bon perdedor.

Ara, si guanyen els meus,

repartirem la collita;

a la festa, em convida

el més petit dels bons déus.


En sentir el bon foc


El bon caragol

era dormilega;

cada nit, quan prega,

ni demana el sol.

En el si de l’arbre,

el trobo amagat;

seria un soldat

prou valent i amable.

Amb les passes curtes,

no espera res més

que dormir al rebost.

En sentir el bon foc

es queda corprès

i fa pampallugues.


La lluna tardana


La lluna tardana

no vol ni sortir,

diu que ha de glatir

tota una setmana.

I, després, com creix

tot mirant el sol,

com cerca el condol

i, a ell, s’ofereix.

La lluna tardana

veu, de sobte, un brau

qui, pel camí, avança.

Porta la recança

fins al seu catau

on el sol l’enganya.


Enmig la fosca


Estret l’amor i curta la paraula,

els dos a taula i no saben com dir;

són manta hores d’estar agafat a baula,

massa promeses que no s’han de complir.

Així aniran tombant per la drecera

d’aquell camí que mai portarà enlloc,

feu-me notar com l’home és un xic fosc,

passa la vida en demanar una treva.

I fuig l’enginy i el dubte el porta

a prendre part en lluites desiguals

per a restar segut a la vorera.

Enmig la fosca, passa la vida plena

i demanem trobar aquells verals

on descansar ben ajaguts a l’ombra.


Una mossa és al balcó


No haig res més que terres a l’Havana,

la filigrana d’ésser pagès,

com desvetllo, somiant cada setmana,

quan ve un ogre i dona res.

Els aldarulls s’allunyen de la festa

i una mossa és al balcó;

potser espero que arribi la sort plena

vestida amb or, seda i cotó.

Els nuvi és d’aquells d’anar a la fira

on tot ho venen a ral i mig;

a cada dia, creix un desig

i un crit poruc, al cel, s’enfila.

El sol retorna a ser radiant

mentre les fulles venen i van.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (CXXXVIII)

01 Gener, 2024 07:15
Publicat per jjroca, Epigrames



Massa ombres
al terrat;
menjant dolç,
volen salat.


En el riure
de les flors,
he d'escriure
les boniors.


Parlen ara
de la sort
mentre passa
la tardor.


Una jove 
m'ha parlat
i, de sobte,
se n'ha anat.


El gegant volia
anar a dormir,
el nan responia:
No t'he fet el llit!


De ballades
i cançons,
en veig quatre,
mai sé on.


A la banda
de ponent,
veig un sol
que ix content.


Les menjades
sense vi
són amargues
per a mi.


A les ombres
de la mort,
poc que els queda
un xic de sort.


Massa joves
del carrer,
mengen poc 
per quedar bé.


Quan el ruc
ve de llaurar,
mai comenta:
Vull tornar!


Per a ser savi
o saberut,
cal aprendre
a lligar el ruc.


Una jove
em demanà,
però córrer
em salvà.


La mare marona,
tot tapant el llit,
diu que falta roba,
però he de dormir.


Com podia
anar a dormir 
si volia
venir amb mi?


Una feina 
per un sou
i una reina
per un jou.


Sentiràs a dir
que, si ve tempesta,
seguirem de festa
en el si del llit.


Ni clam ni sol 
ni peix a la cassola,
el pescador ho prova,
però el peix diu: No!


Mai demano
per a mi
i m'escanyo
perquè sí.


A les portes
de la mort,
és quan toca
raure sord.


Maleït orgull
quan, a la cimera,
el meu cos s'esguerra
i plora a curull.


Les febrades
del matí
són pesades
quan me'n ric.
 

Quan la pluja
esdevé,
tanco casa
i dormo bé.


Com he de trobar,
al si de les cases,
festes estimades
si tots han marxat?


Mai voldria
per a mi
la follia
sense vi.


He de demanar
al bon Fill de Déu 
que em deixi somiar,
però sense fred.
 
Sento el boig
com s'esvellega,
no haurà goig
ni tan sols brega.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 ... 173 174 175  Següent»