Pensaments festius (CXVIII)
04 Novembre, 2022 11:34
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
M’agrada viure com un ric i pensar com un pobre.
No em preocupa saber on vaig sinó d’on vinc.
Em distreu trobar paraules que no són al seu lloc.
He demanat un consell i m’han tornat dos dubtes.
Heu d’estalviar, però no deixeu de respirar.
Per a què serveixen els intermitents si no s’acaben de definir?
La vida del pobre és el camí de la gana a la fam.
De moment, estic aprenent a fer de pobre.
Avui, m’han donat diners; demà, em diran què puc fer.
Procuro discutir quan estic sol.
Menteixo prou per si un dia l’encerto.
Vull ser polític, on venen camises?
Volen que sigui transparent, de segur que perdré la gana.
He vist passar en Patufet,puc anar a comprar la col.
He tret els miralls de casa, ja feia por.
Haig un dubte existencial: No sé si vaig i vinc!
Em vaig fent vell sense massa esforç.
He demanat diners i una guia de despeses.
He pactat amb el ruc per a fer els torns de sínia.
És bo haver amics a una distància prudent.
Sóc vell i pobre, però invisible.
He renunciat a la paga, no sabia on invertir.
Conec un vidu que rep ordres del més enllà.
No he pagat el mecànic i m’ha tret els pedals del cotxe.
He demanat un menú de quatre plats, tres estaven buits.
El silenci és el regal dels déus enfadats.
Perdo tan sovint com puc.
He guanyat un premi i no m’ha costat gaire.
Des que penso, m’avorreixo sovint.
Faig un règim sever, només menjo en ser despert.
Estic venent el cotxe, només em queden dues rodes.
De moment, respiro sense instruccions.
El camí del savi té massa sotracs.
He demanat hores de totes mides.
Ofereixo un regne on ni cal governar.
Si haig pressa, començo pel tercer plat.
Vull ser pobre, però sense manar.
Amaga’t on vulguis, però procura no fer nosa.
Necessito ser pobre, però sense pensar amb els diners.
Si em llevo tard, qui em donarà l’esmorzar?
Visc en un pou, però l’he decorat força bé.
Faré un viatge de franc si costa pocs diners.
Si porto una maleta, em deixaran un cotxe.
He demanat que la pluja no passi pel meu carrer.
Estic aprenent a ser ric, només em falten diners.
Si em mudo per a anar a dinar, dinaré?
M’he tret tants anys que encara no he nascut.
No sé si sóc més ric o penso menys.
Va ser: casar-me i fer un curset d’escapisme.
Estic aprenent a no ser, però amb paciència.
M’han proposat ésser rei, no deu ser massa galdós.
He demanat unes ales fetes amb bitllets de banc.
Si algun dia em canso, què es pot fer?
M’han proposat ésser jove i apuntar-me a l’atur.
Provaré de lligar el sol els capvespres dels divendres.
Aniré a la mar abans que ella em vingui a veure.
És millor ser cristià si t’agrada el pernil.
Havia de triar: Amics o diners!
Li he demanat de sortir, encara no sé per on.
Pensaments divins (LXXXIII)
04 Novembre, 2022 11:32
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
He de millorar els miracles, he convertit un cec en sord.
Els mariners no volen que Jesús ensenyi a caminar pel damunt de l’aigua.
Tornaré a pecar fins que recobri la memòria.
No aniré al cel si he de compartir cambra amb un sant.
He estat al cel i no n’hi ha per a tant.
No li he dit a Satanàs que tinc pessigolles.
Jesús farà un test d’intel·ligència adaptat als nous deixebles.
Satanàs està ensinistrant un nou Judes.
Jesús ha llogat una barca per si no recorda caminar per damunt de l’aigua.
Els dissabtes, llogo la caldera a una sauna.
M’he quedat sense fe, com es fabrica?
Déu és omnipresent, en algun lloc ha de fer nosa.
M’han fet fora de l’infern, no portava el carnet.
Aniria al cel, però em farien quedar.
Jesús tornarà al desert si li trauen els turistes.
Si no peques en un mes, et tornen tres punts del carnet.
Si aplego a sant, conservaré l’oïda.
Déu ha de tornar a crear, ha demanat una tona d’argila.
Deu pecats més i podràs triar seient.
He vist la Mare demanant pel seu Fill.
No he pogut entrar el ruc al cel, li faltaven vacunes.
Jesús fa miracles, Judes els registra.
Si Déu no m’escolta és que anem bé.
He guanyat un concurs de renecs, puc canviar de caldera.
Sant Pere està esperant Jesús per a anar a pescar.
Tomàs vol caminar pel damunt l’aigua, ja ha trobat un toll.
Els dilluns no m’importaria compartir el dimoni.
A l’estiu, Deu prohibeix canviar l’aigua amb vi.
He hagut d’anar a renovar el carnet de pecador.
Dels quatre sants que conec, dos no es parlen.
Si peco més, podré triar un altre déu.
Necessito més fe, compraré un altre llum.
He canviat de dimoni, l’estic adoctrinant.
No seré sant, no puc pagar el setial.
No puc anar al cel, haig fòbia a les altures.
He demanat l’infern, lliuren els caps de setmana.
Déu escolta, però està molt ben educat.
Ser bomber, dona més punts per a ser dimoni.
Hauré d’anar al cel, he perdut l’aposta.
Satanàs vol estalviar, només hi haurà calderes els dilluns.
Vaig viatjar de l’encert al miracle.
Judes m’ha proposat un negoci de cordes.
He canviat de dimoni, el d’abans s’adormia.
Satanàs no hi és, ha de ser al psicòleg.
Podria anar al cel, però he de demanar favors.
Si Jesús no arriba d’hora, posarem cervesa al menú.
Déu ha posat el regne dels sants, tres galàxies més enllà.
Anava a confessar-me, però m’he deixat l’agenda.
Satanàs no admetrà condemnats que no portin llenya.
La processó començarà en tres hores, la Verge s’està vestint.
He demanat a Jesús que m’ensenyi a multiplicar bitllets.
Si Jesús torna, qui li pagarà el darrer sopar?
Tot i fent miracles, només menjo dos cops al dia.
He canviat el cel per un viatge a la lluna.
Barrabàs li ha proposat a Jesús:
Canviar el papers!
Satanàs vol fer estalvis, traurà els dissabtes.
Jesús ha demanat dos deixebles més per si de cas.
Si Déu és etern, com s’ho fa?
Pensaments educatius (LXXIV)
04 Novembre, 2022 11:30
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Darrerament, aprenc a desprogramar.
Els he donat permís per eixir per a veure si estan sords.
A partir d’ara, només compraré llibres en blanc.
És el millor alumne, mai sé on va.
Tocava un problema de pomes, però se les han menjat.
Estalvieu-vos els paràgrafs de més de tres línies.
Haig dos alumnes que treballen, no sé on volen anar.
La pregunta tenia tres respostes, però cap de bona.
La crítica la dono per sabuda.
Algun dia, espero ser un alumne discret.
Una pissarra sense guix no és el mateix.
El bolígraf va ser el culpable de posar més continguts.
Porto una bossa de comes per si algú sap on van.
Avancem: erren, però no dubten.
No sé on hem perdut la disciplina.
Dubto que els grecs fessin classes patètiques.
Milloren, només fan dues faltes d’ortografia per paraula.
Encara no els he dit que un triangle té tres costats.
He canviat un inspector d’educació per un de treball.
Si m’ho demanen dos cops més, baixaré del pi.
Si els poso deures, quant m’hauré de penedir?
He comprat cordill per a lligar les lletres.
Feu-vos a la idea d’un aprenentatge autònom.
Ni me s’acut, ensenyar-los dialèctica.
El fill del batlle abusa, però poquet.
Aprenen sense esforç i obliden sense remei.
Estic content, han aconseguit enganyar-me de debò.
Tres ja em coneixen, és hora de canviar-los de classe.
M’he amagat a la pissarra i no m’han vist.
Ben sovint, em disfresso de pagès.
Faria un control, però he oblidat les respostes.
És mal alumne, no se li entén el que pensa.
Satanàs és mal mestre, no sap posar deures.
Si poso dibuix lliure, s’atipen de representar-me.
Tenen tanta memòria que ja no els cal pensar.
He fet un pla d’estalvi, no comento els resultats.
Estic content, progresso en la capacitat d’oblit.
Procureu evitar paraules de més de quatre lletres.
No sé quin d’ells serà pobre.
Vull aplegar a la paciència del llibre.
De moment, n’hi ha tres que endevinen on vaig.
No estic neguitós, però no penso en baixar de l’arbre.
Els he donat deu minuts per si volen somiar.
He comprat una cintà mètrica per a mantenir la distància.
Els posaré deures en un futur llunyà.
Porto temps buscant la pregunta de la solució.
He pres el costum d’enfadar-me sovint.
De moment, ja saben que una i no és una a.
He obert el llibre i tres ja tremolen.
Hem aconseguit llegir tres línies sense allitar-nos.
Dubto entre ensenyar-los a parlar o a callar.
Estic content, ja fa tres dies que no m’escolten.
Els ensenyaré mecanografia d’ordinador.
Els alumnes tenen un dubte, venturosos ells.
De moment, han après la paraula: Esbarjo!
Haig un alumne que ho entén, l’he posat de bombeta.
A la darrera reforma, quasi em quedo mut.
Cada dos conceptes nous, els dono caramels.
Com llegeixen de pressa, els he canviat els signes de puntuació.
Epitafis (LXXXII)
04 Novembre, 2022 11:26
Publicat per jjroca,
Epitafis
Si t’acostes prou, et diré on tinc un tresor.
L’estilista m’ha prohibit eixir del nínxol.
Reconec que ja no puc mesurar a passes.
Si portes paper, et faré un plànol del cementiri.
Estava pensant que igual no me’n surto.
Els primers set anys són els pitjors.
Ni us dic el que dura la resta.
Només recordo que manava poc.
He llogat a Caront per a portar records a la barca.
No em deixen eixir sense fanals al taüt.
Ho sento, he començat una vaga de fam.
Necessito un rellotge i algú que li doni corda.
Des que sóc aquí, he sortit dues vegades a signar.
Us aconsello que només porteu una bossa de mà.
Per a ressuscitar, tria la cua llarga.
Encara no he entès perquè no estic viu.
Si torno, podré canviar d’ofici?
Darrerament, no em poso amb ningú.
Fa dies que soc aquí i ningú demana per mi.
Estic esperant, he quedat amb el veí.
He après a mirar amb les orelles.
Dono el condol per exhaurit.
Encara em queden uns bocins de fe.
He perdut les ganes de penedir-me.
He canviat de nínxol, necessito nous veïns.
Necessito eixir, m’ha caducat la targeta.
No sé perquè encara tinc dubtes.
Quasi me’n ric dels refredats.
Feinejo, però no suo.
Soc un recull de bones intencions.
He fet una excursió al nínxol del veí.
Fa dies que no em confesso.
Estic content: avui, em fa mal el cap.
Tant patir i ja he arribat.
Si us plau, crideu-me a les nou per a anar a missa.
No sé ben bé on m’he perdut.
Tampoc és moment d’haver presses.
Prompte començarà la funció.
He vingut per si de cas.
Si estic prou temps, igual m’agrada.
Per molt que tornis, no et pagaré.
He demanat pressupost per a arreglar la façana.
Vaig aprenent a no fer nosa.
M’ha costat aprendre a callar.
Suposo que, demà, faré dejuni.
Gairebé sóc prescindible.
Quan havia après a no fer res, he mort.
He fet una festa, acabo de pagar el nínxol.
Només he vingut a relaxar-me.
Seguiré aquí per a aconseguir més punts.
Us faig saber que no estic content.
He oblidat quan faig l’aniversari.
He començat un pla d’estalvi.
Porto dies sense veure el sol.
Us puc regalar cremes per a la pell.
Estic trist, m’han regalat un rellotge.
No sé com, però he agafar fred.
Necessito una bossa per si em porten berenar.
Algú em pot regalar un desfibril·lador.
Pensaments festius (CXVII)
01 Novembre, 2022 05:05
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He malbaratat el temps pensant-me que era meu.
Feu-vos un bon porxo per mirar com els altres corren.
El diners arriben a casa amb ganes de fugir.
La vida és el curt recorregut cap al no res.
No necessito més amics que els que puc encabir al cor.
Compadiu el sol, mai pot descansar a l’ombra.
Una nació és un conjunt de nens petits i tirans.
El treball és el regal dels déus que no volen fer gran cosa.
He procurat anar a la feina content, allí, ja em puc enfadar.
Hi ha edats que un espera passar més de pressa.
No tinc massa vergonya, però ja me’n donaran.
El món no va malament, segueix el seu camí.
Sempre us queda l’oportunitat de fer el pagès.
Res porta més fred que el silenci.
Hem d’amagar el fred si volem primavera.
El pesat de morir-se són els comentaris.
He provat d’agafar els dies, però sempre s’escapen.
Massa records poden ferir el present.
Els déus em porten noves d’un món que no entenc.
La tarda cau cansada de retenir el sol.
No és bo plorar, porta poca fruita.
Ser intel·ligent és copsar la mar sense mullar-se.
Sóc dintre la casa, per tant, ella, és una bona mare.
Cadascú busca la sort, però sol arribar quan fosqueja.
Sóc pobre del tot i ric del no res.
El vent porta l’aire, però se li escapa.
Em plau ser rei, però no tenir súbdits.
El ric té massa per a un sol cor.
Tenir una idea és més fàcil que dibuixar-la.
El pesat de viure és que la veritat sempre rau al fons.
Dormo perquè tinc un cos pesat que mana.
Les dones no necessiten homes, però s’avorreixen tant.
La vida és tan llarga que passa en un moment.
Tinc un cove d’excuses, però mai en puc servir cap.
El millor d’estar mort és la poca feina que dona.
Quan Déu voldrà que escoltéssim, ens canviarà la posició de les orelles.
Estic quasi convençut que puc arribar a ser un número.
Diu que l’estima, no deixa de ser una opinió.
Deixaria d’escriure, però encara tinc llapis.
No sé si em salvaré, els déus no em coneixen.
No vull altra religió, amb aquesta ja peco bé.
Aniria despullat, però què diria el sastre.
Tinc un cap per omplir i un cor per buidar.
Voldria ser dropo, però ho trobo pesat.
Vivia la incertesa i set poemes més
01 Novembre, 2022 05:01
Publicat per jjroca,
Poemes
Vivia la incertesa
En el racó florit,
vivia la incertesa,
havent massa peresa,
pregava per l’oblit.
En planes i alturons,
vivien les savieses,
porugues i malmeses,
sense atendre a raons.
Vivint en el mai més,
demano a un estèril
que em doni solucions.
Els pensaments són bons
i esbrino, en el pretèrit,
trobar gran interès.
A l’hora de dormir
A l’hora de dormir,
quan fugen els dimonis,
els cecs demanen ser ornis,
però no ho han d’aconseguir.
Com haig un somni emprat,
m’allito i entaforo,
si, prou sovint, no ploro
trobaré l’entrellat.
Vestit de mariner,
demano una nau
ben dolça i glamurosa.
M’agrada el color rosa
perquè és com m’escau,
em porta a ser proper.
Herois sense fortuna
Amics i tafaners,
herois sense fortuna,
gronxant al damunt l’escuma,
ballant a coll-i-bé.
Bells monstres diminuts,
ben plens de l’encanteri,
haveu el poc senderi,
sou minsos i rabiüts.
Encetem el pica-pica
en els més tendres pins
quan no hi és la marona.
Però l’hora més bona
arriba al nou finir,
passeu a l’altra vida.
Aprendré prompte
Segueixo, avui, la desventura
de qui procura esdevindre rei,
aquell vell déu com em procura:
fer-me amic, donar la llei.
Viuré al ras, aprendré prompte
que el qui mana és el senyor,
trobo el silenci i la paor,
passo la nit, esdevinc pobre.
Haig un setial, sota d’un arbre,
guarnit de roses i de clavells
que m’acompanyen fins que es cansen.
Després, els llums com amistancen,
sovint, es cansen, sóc passerell,
pregant per ser un xic amable.
Estar cansat
I, mentre dormia, somiava
ser un home un altre cop,
prefereixo ser un soc
i gaudir del temps que passa.
Sense oprobis ni demandes
passo el mesos sencers,
no haig ràbia ni interès
ni sofreixo les mancances.
Però un deu entremaliat
em posa al damunt d’un món
on governa el sacrifici.
El pertànyer a aquest vici
d’endevinar les raons
per deixar d’estar cansat.
Dolç pensar
Suposo que ja sabeu
que, enmig de tants fantasmes,
ni m’espanten les aranyes
ni m’agrada l’anar a peu.
El viatjar, ben assegut,
és una empresa profana,
em convida a la desgana
per tornar-me ben eixut.
Vianant de velles terres,
com demano el descansar
sota d’un arbre, a la riba.
Veure el riu com em convida
a haver un dolç pensar
tot fugint de les tenebres.
Humans perduts
Em plau saber
que, lluny de la rosada,
el goig ni es cansa,
es troba bé.
Humans perduts,
a lloms de la infantesa,
em fa peresa
tornar al remucs.
La vida és
concisa i agradable
sols per a uns quants.
Som els cristians
qui hem de ser culpables
per haver fe.
Buida l’ampolla
I ve, llavors,
la dolça complaença,
perdre la pressa,
fugir les pors.
Però, a l’instant,
la joia com es perd
per tornar a ser
com era abans.
Buida l’ampolla,
cerquem que, una altra,
ocupi el lloc.
Begut del tot,
he de cercar lloança,
però és ben folla.
Poemes curts (CX)
01 Novembre, 2022 04:58
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Massa lluny
del temporal
ni els llamps
et faran mal,
no aplegaran.
Els fantasmes
són així:
Tenen pa
i volen vi!,
els veig sapastres.
Si l'amor volia
passejar amb mi,
potser el deixaria
venir pel matí,
ell mai ho sabria.
Com em plau
i em ve de nou
veure el blau
d'un cel que mou
quan ve Nadal.
Conto contes
per la nit
a les golfes
o al jardí,
hi vénen totes.
Massa gana
i poca son,
mai hi són
a la batalla,
van pel món.
Al carrer
de la poca sort,
el primer
es riu de tot,
és venturer.
Si ho preguntes,
t'ho diré:
No són brunes
ni els convé,
són porugues!
A la fosca,
els fantasmes
criden força,
sense ganes,
és quan toca.
En un cel
tan ple d'ocells,
ens perdem,
sentim el frec
d'ésser com ells.
Et diria,
d'amagat,
que aniria
sols pel prat,
com em plauria.
A la col
d'en Patufet,
sento el sol
com va dient:
Aquí, mai plou!
Una jove mossa
com va demanant:
Quan sigui més gran,
vull ser ben formosa!
De segur que ho fan.
A la casa
del rector,
menjar massa
no és pas bo,
no m'agrada.
He vingut
per demanar:
un vi eixut,
un xic de pa,
se n'han rigut.
En el joc
de la mentida,
volem foc,
perdem la vida
a poc a poc.
Mentre plora
el ventijol,
perd la força,
crida el sol,
mai vindrà d'hora.
En el regne
de l'oblit,
cada setge
duu enemic
qui no vol rebre.
Quan la lluna
em demana,
anem a una
i s'escanya
la fortuna.
A la casa
de l'Oriol,
quan es cansa,
dorm el sol,
després li passa.
La saviesa
ve a dormir,
vol cervesa,
cava o vi,
mai se l'espera.
Al Nadal,
he de tenir:
una branca
sense pi,
poc que m'agrada.
Epigrames (CX)
01 Novembre, 2022 04:53
Publicat per jjroca,
Epigrames
Com la mosca
ha demandat:
Si em vols fina,
posa salat!
L’aranya,
quan va al mercat,
porta gana
per si de cas.
És un repte
intranscendent:
El llevar-se
a aturar el vent!
Com comenta
el meu senyor:
Amb fuet,
viuràs millor!
Quatre arbres
fan un bosc
si es posen
tots d’acord.
Demanava
un poc de vi
al diable
qui va amb mi.
Demanant
per demanar:
Vull repòs
per a somiar!
A la plana
i a la vall,
només hi ha
terrabastall.
I si moro
per la nit,
qui em llevarà
pel matí?
L’oreneta,
del meu cor,
diu que aplega
la tardor.
Manta roses
del jardí
porten flaire
en el si.
Amb un llapis
a la mà,
qui no pensa
en volar?
El gegant,
del meu carrer,
és qui passa
força fred.
Com demana
un xic de sort:
Vengué plata
i comprà or!
El meu deure
es va encetar:
un capvespre
o l’endemà.
Cada lluita
esdevé
quan s’acaba
el no fer res.
Les mirades
del matí
s’alenteixen
a la nit.
El meu avi
m’ho digué:
Si has de triar,
sopa bé!
Passen hores
i me’n ric
quan em miro
el melic.
Una lluita
entre valents
s’acaba:
passat un temps.
Cada dia,
al dematí,
em proposo
viure un xic.
No hi ha dubte
que el demà
ni aplega
ni aplegarà.
A la feina
aniria,
però ho dubto
cada dia.
Manta joies
hauran llum,
però alguna
traurà fum.
Anem malament i set poemes més
22 Octubre, 2022 06:46
Publicat per jjroca,
Poemes
Anem malament
Un cuquet valent,
viatjant pel jardí,
troba un gessamí
que es queixa del vent.
Com el gronxa tant,
nostre jove es queixa,
singlota i bleixa;
no vol ser més gran.
Un cuquet valent
troba una formiga
traginant un gra.
No sap perquè ho fa,
però no el convida,
anem malament.
Fulla groga
Fulla groga, la tardor
com li ha pres un verd joiós,
un cuquet li va fer un mos
sense donar-li raó.
Fulla groga, la feblesa
com avui la sent present,
faci sol, no faci vent
no vol volar tan de pressa.
En el bosc, dues aranyes
discuteixen per la branca
quan són a punt de filar.
El sol plora i se’n va
a cercar una altra estança
on només trobi rialles.
Fulles del cel
A la banda de ponent,
on la lluna m’acarona,
estimo passar una estona
quan es fa ben tou el vent.
Allí, passo i repasso
els pensaments enlairats,
vull ser lluny dels grans combats
i de les dèries de l’amo.
Sent un tros de trompitxol,
vaig d’una a l’altra banda
i no aturo fins dinar.
Patates amb bacallà,
una fruita ben nostrada,
un sostre de fulla de col.
Poca pena
Caminant pel vell camí,
m’agrada passar l’estona
tot somiant que em torno ric
sense temences ni hores.
Treballar és natural,
el compliment de la feta;
havent el cap de sidral,
hem perdut regne i reina.
He guanyat molt més diners
malbaratant els meus somnis,
anant-me’n a la ciutat.
D’una banda, formà part,
vaig haver només dos socis
com els traí amb poca pena.
Vençut i delerós
He aconseguit:
poder eixir a la vora,
posar la panxa tova,
vetllar mitja nit.
Amor cofoi,
has pres el camí d’hora,
has fugit d’on es troba
la força de l’heroi.
Estic confós
i he d’esdevindre, poc,
perdut en ma infantesa.
El seny em pesa,
he de finir, altre cop,
vençut i delerós.
Hi ha ocellets qui nien
El gegant, qui viu amb mi,
s’acosta a les hores baixes,
mai sol parlar, amb les fades,
perquè el tracten de mesquí.
Veiem eixides de sol
i gaudim les migdiades,
poques ganes són emprades
quan podem entrar en el bosc.
El neguiteig dels conills
qui han vist a la guineu
i al tracte no es feien.
Hi ha uns ocellets qui nien,
tan prompte defuig la neu,
per a acollir els nous fills.
Mariner per la mar blava
Mariner, per la mar blava,
escoltant a les sirenes,
com van farcides de penes
nedant camí cap a casa.
Els peixos miren, se’n riuen
quan se’n van els pescadors,
són herois mal perdedors
qui sofreixen mentre viuen.
Mariner, per la mar blava,
amb una barca bufona
tota pintada de blanc.
Per la nit, al port estant,
somiqueja una estona;
ha d’estar enamorada.
El ruc comenta a la userda
El ruc comenta, a la userda,
que treballa sense treva.
El seu amo era vell,
un capvespre va morir,
la muller era un glatir,
el vengué a un passerell.
Les febrades van durar
fins a la fira de maig,
el va vendre, pel capbaix,
a un home que passà.
Ara, arrastra el carro,
una arada de gegant,
i, sovint, els dos se’n van
a traginar massa fato.
Pensaments festius (CXVI)
14 Octubre, 2022 05:18
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Mireu si és gran el món que es desinfla i no es nota.
Tinc més sort que els penjats, no em queda cap corda.
No patiu per les escales, sempre trobareu qui les pugi.
Si Déu va posar plomes a les aus, que li hagués costat posar rodes als homes.
Em faig vell sense saber on he guardat els meus dies.
No és que no vulgui ploure, és que els núvols obliden el camí.
Hi ha tant per fer que un prova no escollir.
Fer-se vell és començar a estimar les pedres del camí.
No us dono la vida, però no en penso demanar cap altra.
Estimo el terra perquè em suporta els peus.
Només heu de perdre una guerra, les altres deixeu-les anar.
Era tant savi que no perdia el temps demostrant-ho.
He provat de ser dropo, però em donen feina de franc.
Els homes perden cabell perquè han decidit no mirar-se’l.
Seguia vivint perquè odiava que li portessin flors.
No vull morir-me sense un bon pla de salvació.
Déu creà el món i es descuidà donar-li més corda.
Tinc la corda, però ningú sap on s’ha de lligar.
La nit és el dia sense piles.
Podria menjar-me el món, però té massa pedres.
El món és una guerra eterna de bombolles.
La nostra foscor es perdrà durant la vida.
L’important no és saber fer moltes coses, és acabar-ne unes poques.
Quan Déu ens va donar la paraula sabia que no la conservaríem.
Diu tantes paraules que no n’encerta ni una.
El cos és el cove de les queixes.
La mar us crida, sempre té gana.
No entenc perquè els guanyadors s’emborratxen.
Les dones volen la igualtat, no saben el que els espera.
Tinc un problema, mantenir-me viu.
Necessito un món que ni jo sé oferir-me.
Mireu el vent i el bé que suporta la pols.
Si les dents es fan velles, que serà dels queixals.
Un vol ser un bon animal, de vegades es queda amb la segona part.
Feliços els veïns que no conec.
Si vens les pedres, t’ompliràs de pols.
No ho tinc clar, hauré de parlar amb el sol.
Massa monstres no et portaran al paradís.
El cor es cansa, qui el sabrà consolar?
Tinc el cos per a patir i la ment per a viatjar.
Si voleu anar a cel, deixeu el cos a la consigna.
Tots ho troben malament, han oblidat la brúixola.
El món no és una injustícia, però la suporta prou bé.
La sort surt pel matí i gairebé mai sap tornar a casa.