Poemes curts (CX)

01 Novembre, 2022 04:58
Publicat per jjroca, Poemes curts

Massa lluny

del temporal

ni els llamps

et faran mal,

no aplegaran.


Els fantasmes

són així:

Tenen pa

i volen vi!,

els veig sapastres.


Si l'amor volia

passejar amb mi,

potser el deixaria

venir pel matí,

ell mai ho sabria.


Com em plau

i em ve de nou

veure el blau

d'un cel que mou

quan ve Nadal.


Conto contes

per la nit

a les golfes

o al jardí,

hi vénen totes.


Massa gana

i poca son,

mai hi són

a la batalla,

van pel món.


Al carrer

de la poca sort,

el primer

es riu de tot,

és venturer.


Si ho preguntes,

t'ho diré:

No són brunes

ni els convé,

són porugues!


A la fosca,

els fantasmes

criden força,

sense ganes,

és quan toca.


En un cel

tan ple d'ocells,

ens perdem,

sentim el frec

d'ésser com ells.


Et diria,

d'amagat,

que aniria

sols pel prat,

com em plauria.


A la col

d'en Patufet,

sento el sol

com va dient:

Aquí, mai plou!


Una jove mossa

com va demanant:

Quan sigui més gran,

vull ser ben formosa!

De segur que ho fan.


A la casa

del rector,

menjar massa

no és pas bo,

no m'agrada.


He vingut

per demanar:

un vi eixut,

un xic de pa,

se n'han rigut.


En el joc

de la mentida,

volem foc,

perdem la vida

a poc a poc.


Mentre plora

el ventijol,

perd la força,

crida el sol,

mai vindrà d'hora.


En el regne

de l'oblit,

cada setge

duu enemic

qui no vol rebre.


Quan la lluna

em demana,

anem a una

i s'escanya

la fortuna.


A la casa

de l'Oriol,

quan es cansa,

dorm el sol,

després li passa.


La saviesa

ve a dormir,

vol cervesa,

cava o vi,

mai se l'espera.


Al Nadal,

he de tenir:

una branca

sense pi,

poc que m'agrada.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: