Poemes curts (CX)
01 Novembre, 2022 04:58
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Massa lluny
del temporal
ni els llamps
et faran mal,
no aplegaran.
Els fantasmes
són així:
Tenen pa
i volen vi!,
els veig sapastres.
Si l'amor volia
passejar amb mi,
potser el deixaria
venir pel matí,
ell mai ho sabria.
Com em plau
i em ve de nou
veure el blau
d'un cel que mou
quan ve Nadal.
Conto contes
per la nit
a les golfes
o al jardí,
hi vénen totes.
Massa gana
i poca son,
mai hi són
a la batalla,
van pel món.
Al carrer
de la poca sort,
el primer
es riu de tot,
és venturer.
Si ho preguntes,
t'ho diré:
No són brunes
ni els convé,
són porugues!
A la fosca,
els fantasmes
criden força,
sense ganes,
és quan toca.
En un cel
tan ple d'ocells,
ens perdem,
sentim el frec
d'ésser com ells.
Et diria,
d'amagat,
que aniria
sols pel prat,
com em plauria.
A la col
d'en Patufet,
sento el sol
com va dient:
Aquí, mai plou!
Una jove mossa
com va demanant:
Quan sigui més gran,
vull ser ben formosa!
De segur que ho fan.
A la casa
del rector,
menjar massa
no és pas bo,
no m'agrada.
He vingut
per demanar:
un vi eixut,
un xic de pa,
se n'han rigut.
En el joc
de la mentida,
volem foc,
perdem la vida
a poc a poc.
Mentre plora
el ventijol,
perd la força,
crida el sol,
mai vindrà d'hora.
En el regne
de l'oblit,
cada setge
duu enemic
qui no vol rebre.
Quan la lluna
em demana,
anem a una
i s'escanya
la fortuna.
A la casa
de l'Oriol,
quan es cansa,
dorm el sol,
després li passa.
La saviesa
ve a dormir,
vol cervesa,
cava o vi,
mai se l'espera.
Al Nadal,
he de tenir:
una branca
sense pi,
poc que m'agrada.