Pensaments festius (CXVII)

01 Novembre, 2022 05:05
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He malbaratat el temps pensant-me que era meu.

Feu-vos un bon porxo per mirar com els altres corren.

El diners arriben a casa amb ganes de fugir.

La vida és el curt recorregut cap al no res.

No necessito més amics que els que puc encabir al cor.

Compadiu el sol, mai pot descansar a l’ombra.

Una nació és un conjunt de nens petits i tirans.

El treball és el regal dels déus que no volen fer gran cosa.

He procurat anar a la feina content, allí, ja em puc enfadar.

Hi ha edats que un espera passar més de pressa.

No tinc massa vergonya, però ja me’n donaran.

El món no va malament, segueix el seu camí.

Sempre us queda l’oportunitat de fer el pagès.

Res porta més fred que el silenci.

Hem d’amagar el fred si volem primavera.

El pesat de morir-se són els comentaris.

He provat d’agafar els dies, però sempre s’escapen.

Massa records poden ferir el present.

Els déus em porten noves d’un món que no entenc.

La tarda cau cansada de retenir el sol.

No és bo plorar, porta poca fruita.

Ser intel·ligent és copsar la mar sense mullar-se.

Sóc dintre la casa, per tant, ella, és una bona mare.

Cadascú busca la sort, però sol arribar quan fosqueja.

Sóc pobre del tot i ric del no res.

El vent porta l’aire, però se li escapa.

Em plau ser rei, però no tenir súbdits.

El ric té massa per a un sol cor.

Tenir una idea és més fàcil que dibuixar-la.

El pesat de viure és que la veritat sempre rau al fons.

Dormo perquè tinc un cos pesat que mana.

Les dones no necessiten homes, però s’avorreixen tant.

La vida és tan llarga que passa en un moment.

Tinc un cove d’excuses, però mai en puc servir cap.

El millor d’estar mort és la poca feina que dona.

Quan Déu voldrà que escoltéssim, ens canviarà la posició de les orelles.

Estic quasi convençut que puc arribar a ser un número.

Diu que l’estima, no deixa de ser una opinió.

Deixaria d’escriure, però encara tinc llapis.

No sé si em salvaré, els déus no em coneixen.

No vull altra religió, amb aquesta ja peco bé.

Aniria despullat, però què diria el sastre.

Tinc un cap per omplir i un cor per buidar.

Voldria ser dropo, però ho trobo pesat.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: