Pensaments festius (CXVIII)
04 Novembre, 2022 11:34
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
M’agrada viure com un ric i pensar com un pobre.
No em preocupa saber on vaig sinó d’on vinc.
Em distreu trobar paraules que no són al seu lloc.
He demanat un consell i m’han tornat dos dubtes.
Heu d’estalviar, però no deixeu de respirar.
Per a què serveixen els intermitents si no s’acaben de definir?
La vida del pobre és el camí de la gana a la fam.
De moment, estic aprenent a fer de pobre.
Avui, m’han donat diners; demà, em diran què puc fer.
Procuro discutir quan estic sol.
Menteixo prou per si un dia l’encerto.
Vull ser polític, on venen camises?
Volen que sigui transparent, de segur que perdré la gana.
He vist passar en Patufet,puc anar a comprar la col.
He tret els miralls de casa, ja feia por.
Haig un dubte existencial: No sé si vaig i vinc!
Em vaig fent vell sense massa esforç.
He demanat diners i una guia de despeses.
He pactat amb el ruc per a fer els torns de sínia.
És bo haver amics a una distància prudent.
Sóc vell i pobre, però invisible.
He renunciat a la paga, no sabia on invertir.
Conec un vidu que rep ordres del més enllà.
No he pagat el mecànic i m’ha tret els pedals del cotxe.
He demanat un menú de quatre plats, tres estaven buits.
El silenci és el regal dels déus enfadats.
Perdo tan sovint com puc.
He guanyat un premi i no m’ha costat gaire.
Des que penso, m’avorreixo sovint.
Faig un règim sever, només menjo en ser despert.
Estic venent el cotxe, només em queden dues rodes.
De moment, respiro sense instruccions.
El camí del savi té massa sotracs.
He demanat hores de totes mides.
Ofereixo un regne on ni cal governar.
Si haig pressa, començo pel tercer plat.
Vull ser pobre, però sense manar.
Amaga’t on vulguis, però procura no fer nosa.
Necessito ser pobre, però sense pensar amb els diners.
Si em llevo tard, qui em donarà l’esmorzar?
Visc en un pou, però l’he decorat força bé.
Faré un viatge de franc si costa pocs diners.
Si porto una maleta, em deixaran un cotxe.
He demanat que la pluja no passi pel meu carrer.
Estic aprenent a ser ric, només em falten diners.
Si em mudo per a anar a dinar, dinaré?
M’he tret tants anys que encara no he nascut.
No sé si sóc més ric o penso menys.
Va ser: casar-me i fer un curset d’escapisme.
Estic aprenent a no ser, però amb paciència.
M’han proposat ésser rei, no deu ser massa galdós.
He demanat unes ales fetes amb bitllets de banc.
Si algun dia em canso, què es pot fer?
M’han proposat ésser jove i apuntar-me a l’atur.
Provaré de lligar el sol els capvespres dels divendres.
Aniré a la mar abans que ella em vingui a veure.
És millor ser cristià si t’agrada el pernil.
Havia de triar: Amics o diners!
Li he demanat de sortir, encara no sé per on.