Pensaments festius (CXVI)

14 Octubre, 2022 05:18
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Mireu si és gran el món que es desinfla i no es nota.

Tinc més sort que els penjats, no em queda cap corda.

No patiu per les escales, sempre trobareu qui les pugi.

Si Déu va posar plomes a les aus, que li hagués costat posar rodes als homes.

Em faig vell sense saber on he guardat els meus dies.

No és que no vulgui ploure, és que els núvols obliden el camí.

Hi ha tant per fer que un prova no escollir.

Fer-se vell és començar a estimar les pedres del camí.

No us dono la vida, però no en penso demanar cap altra.

Estimo el terra perquè em suporta els peus.

Només heu de perdre una guerra, les altres deixeu-les anar.

Era tant savi que no perdia el temps demostrant-ho.

He provat de ser dropo, però em donen feina de franc.

Els homes perden cabell perquè han decidit no mirar-se’l.

Seguia vivint perquè odiava que li portessin flors.

No vull morir-me sense un bon pla de salvació.

Déu creà el món i es descuidà donar-li més corda.

Tinc la corda, però ningú sap on s’ha de lligar.

La nit és el dia sense piles.

Podria menjar-me el món, però té massa pedres.

El món és una guerra eterna de bombolles.

La nostra foscor es perdrà durant la vida.

L’important no és saber fer moltes coses, és acabar-ne unes poques.

Quan Déu ens va donar la paraula sabia que no la conservaríem.

Diu tantes paraules que no n’encerta ni una.

El cos és el cove de les queixes.

La mar us crida, sempre té gana.

No entenc perquè els guanyadors s’emborratxen.

Les dones volen la igualtat, no saben el que els espera.

Tinc un problema, mantenir-me viu.

Necessito un món que ni jo sé oferir-me.

Mireu el vent i el bé que suporta la pols.

Si les dents es fan velles, que serà dels queixals.

Un vol ser un bon animal, de vegades es queda amb la segona part.

Feliços els veïns que no conec.

Si vens les pedres, t’ompliràs de pols.

No ho tinc clar, hauré de parlar amb el sol.

Massa monstres no et portaran al paradís.

El cor es cansa, qui el sabrà consolar?

Tinc el cos per a patir i la ment per a viatjar.

Si voleu anar a cel, deixeu el cos a la consigna.

Tots ho troben malament, han oblidat la brúixola.

El món no és una injustícia, però la suporta prou bé.

La sort surt pel matí i gairebé mai sap tornar a casa.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: