Anem malament i set poemes més
22 Octubre, 2022 06:46
Publicat per jjroca,
Poemes
Anem malament
Un cuquet valent,
viatjant pel jardí,
troba un gessamí
que es queixa del vent.
Com el gronxa tant,
nostre jove es queixa,
singlota i bleixa;
no vol ser més gran.
Un cuquet valent
troba una formiga
traginant un gra.
No sap perquè ho fa,
però no el convida,
anem malament.
Fulla groga
Fulla groga, la tardor
com li ha pres un verd joiós,
un cuquet li va fer un mos
sense donar-li raó.
Fulla groga, la feblesa
com avui la sent present,
faci sol, no faci vent
no vol volar tan de pressa.
En el bosc, dues aranyes
discuteixen per la branca
quan són a punt de filar.
El sol plora i se’n va
a cercar una altra estança
on només trobi rialles.
Fulles del cel
A la banda de ponent,
on la lluna m’acarona,
estimo passar una estona
quan es fa ben tou el vent.
Allí, passo i repasso
els pensaments enlairats,
vull ser lluny dels grans combats
i de les dèries de l’amo.
Sent un tros de trompitxol,
vaig d’una a l’altra banda
i no aturo fins dinar.
Patates amb bacallà,
una fruita ben nostrada,
un sostre de fulla de col.
Poca pena
Caminant pel vell camí,
m’agrada passar l’estona
tot somiant que em torno ric
sense temences ni hores.
Treballar és natural,
el compliment de la feta;
havent el cap de sidral,
hem perdut regne i reina.
He guanyat molt més diners
malbaratant els meus somnis,
anant-me’n a la ciutat.
D’una banda, formà part,
vaig haver només dos socis
com els traí amb poca pena.
Vençut i delerós
He aconseguit:
poder eixir a la vora,
posar la panxa tova,
vetllar mitja nit.
Amor cofoi,
has pres el camí d’hora,
has fugit d’on es troba
la força de l’heroi.
Estic confós
i he d’esdevindre, poc,
perdut en ma infantesa.
El seny em pesa,
he de finir, altre cop,
vençut i delerós.
Hi ha ocellets qui nien
El gegant, qui viu amb mi,
s’acosta a les hores baixes,
mai sol parlar, amb les fades,
perquè el tracten de mesquí.
Veiem eixides de sol
i gaudim les migdiades,
poques ganes són emprades
quan podem entrar en el bosc.
El neguiteig dels conills
qui han vist a la guineu
i al tracte no es feien.
Hi ha uns ocellets qui nien,
tan prompte defuig la neu,
per a acollir els nous fills.
Mariner per la mar blava
Mariner, per la mar blava,
escoltant a les sirenes,
com van farcides de penes
nedant camí cap a casa.
Els peixos miren, se’n riuen
quan se’n van els pescadors,
són herois mal perdedors
qui sofreixen mentre viuen.
Mariner, per la mar blava,
amb una barca bufona
tota pintada de blanc.
Per la nit, al port estant,
somiqueja una estona;
ha d’estar enamorada.
El ruc comenta a la userda
El ruc comenta, a la userda,
que treballa sense treva.
El seu amo era vell,
un capvespre va morir,
la muller era un glatir,
el vengué a un passerell.
Les febrades van durar
fins a la fira de maig,
el va vendre, pel capbaix,
a un home que passà.
Ara, arrastra el carro,
una arada de gegant,
i, sovint, els dos se’n van
a traginar massa fato.