Anem malament i set poemes més

22 Octubre, 2022 06:46
Publicat per jjroca, Poemes

Anem malament


Un cuquet valent,

viatjant pel jardí,

troba un gessamí

que es queixa del vent.

Com el gronxa tant,

nostre jove es queixa,

singlota i bleixa;

no vol ser més gran.

Un cuquet valent

troba una formiga

traginant un gra.

No sap perquè ho fa,

però no el convida,

anem malament.


Fulla groga


Fulla groga, la tardor

com li ha pres un verd joiós,

un cuquet li va fer un mos

sense donar-li raó.

Fulla groga, la feblesa

com avui la sent present,

faci sol, no faci vent

no vol volar tan de pressa.

En el bosc, dues aranyes

discuteixen per la branca

quan són a punt de filar.

El sol plora i se’n va

a cercar una altra estança

on només trobi rialles.


Fulles del cel


A la banda de ponent,

on la lluna m’acarona,

estimo passar una estona

quan es fa ben tou el vent.

Allí, passo i repasso

els pensaments enlairats,

vull ser lluny dels grans combats

i de les dèries de l’amo.

Sent un tros de trompitxol,

vaig d’una a l’altra banda

i no aturo fins dinar.

Patates amb bacallà,

una fruita ben nostrada,

un sostre de fulla de col.


Poca pena


Caminant pel vell camí,

m’agrada passar l’estona

tot somiant que em torno ric

sense temences ni hores.

Treballar és natural,

el compliment de la feta;

havent el cap de sidral,

hem perdut regne i reina.

He guanyat molt més diners

malbaratant els meus somnis,

anant-me’n a la ciutat.

D’una banda, formà part,

vaig haver només dos socis

com els traí amb poca pena.


Vençut i delerós


He aconseguit:

poder eixir a la vora,

posar la panxa tova,

vetllar mitja nit.

Amor cofoi,

has pres el camí d’hora,

has fugit d’on es troba

la força de l’heroi.

Estic confós

i he d’esdevindre, poc,

perdut en ma infantesa.

El seny em pesa,

he de finir, altre cop,

vençut i delerós.


Hi ha ocellets qui nien


El gegant, qui viu amb mi,

s’acosta a les hores baixes,

mai sol parlar, amb les fades,

perquè el tracten de mesquí.

Veiem eixides de sol

i gaudim les migdiades,

poques ganes són emprades

quan podem entrar en el bosc.

El neguiteig dels conills

qui han vist a la guineu

i al tracte no es feien.

Hi ha uns ocellets qui nien,

tan prompte defuig la neu,

per a acollir els nous fills.


Mariner per la mar blava


Mariner, per la mar blava,

escoltant a les sirenes,

com van farcides de penes

nedant camí cap a casa.

Els peixos miren, se’n riuen

quan se’n van els pescadors,

són herois mal perdedors

qui sofreixen mentre viuen.

Mariner, per la mar blava,

amb una barca bufona

tota pintada de blanc.

Per la nit, al port estant,

somiqueja una estona;

ha d’estar enamorada.


El ruc comenta a la userda


El ruc comenta, a la userda,

que treballa sense treva.

El seu amo era vell,

un capvespre va morir,

la muller era un glatir,

el vengué a un passerell.

Les febrades van durar

fins a la fira de maig,

el va vendre, pel capbaix,

a un home que passà.

Ara, arrastra el carro,

una arada de gegant,

i, sovint, els dos se’n van

a traginar massa fato.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: