Vivia la incertesa i set poemes més
01 Novembre, 2022 05:01
Publicat per jjroca,
Poemes
Vivia la incertesa
En el racó florit,
vivia la incertesa,
havent massa peresa,
pregava per l’oblit.
En planes i alturons,
vivien les savieses,
porugues i malmeses,
sense atendre a raons.
Vivint en el mai més,
demano a un estèril
que em doni solucions.
Els pensaments són bons
i esbrino, en el pretèrit,
trobar gran interès.
A l’hora de dormir
A l’hora de dormir,
quan fugen els dimonis,
els cecs demanen ser ornis,
però no ho han d’aconseguir.
Com haig un somni emprat,
m’allito i entaforo,
si, prou sovint, no ploro
trobaré l’entrellat.
Vestit de mariner,
demano una nau
ben dolça i glamurosa.
M’agrada el color rosa
perquè és com m’escau,
em porta a ser proper.
Herois sense fortuna
Amics i tafaners,
herois sense fortuna,
gronxant al damunt l’escuma,
ballant a coll-i-bé.
Bells monstres diminuts,
ben plens de l’encanteri,
haveu el poc senderi,
sou minsos i rabiüts.
Encetem el pica-pica
en els més tendres pins
quan no hi és la marona.
Però l’hora més bona
arriba al nou finir,
passeu a l’altra vida.
Aprendré prompte
Segueixo, avui, la desventura
de qui procura esdevindre rei,
aquell vell déu com em procura:
fer-me amic, donar la llei.
Viuré al ras, aprendré prompte
que el qui mana és el senyor,
trobo el silenci i la paor,
passo la nit, esdevinc pobre.
Haig un setial, sota d’un arbre,
guarnit de roses i de clavells
que m’acompanyen fins que es cansen.
Després, els llums com amistancen,
sovint, es cansen, sóc passerell,
pregant per ser un xic amable.
Estar cansat
I, mentre dormia, somiava
ser un home un altre cop,
prefereixo ser un soc
i gaudir del temps que passa.
Sense oprobis ni demandes
passo el mesos sencers,
no haig ràbia ni interès
ni sofreixo les mancances.
Però un deu entremaliat
em posa al damunt d’un món
on governa el sacrifici.
El pertànyer a aquest vici
d’endevinar les raons
per deixar d’estar cansat.
Dolç pensar
Suposo que ja sabeu
que, enmig de tants fantasmes,
ni m’espanten les aranyes
ni m’agrada l’anar a peu.
El viatjar, ben assegut,
és una empresa profana,
em convida a la desgana
per tornar-me ben eixut.
Vianant de velles terres,
com demano el descansar
sota d’un arbre, a la riba.
Veure el riu com em convida
a haver un dolç pensar
tot fugint de les tenebres.
Humans perduts
Em plau saber
que, lluny de la rosada,
el goig ni es cansa,
es troba bé.
Humans perduts,
a lloms de la infantesa,
em fa peresa
tornar al remucs.
La vida és
concisa i agradable
sols per a uns quants.
Som els cristians
qui hem de ser culpables
per haver fe.
Buida l’ampolla
I ve, llavors,
la dolça complaença,
perdre la pressa,
fugir les pors.
Però, a l’instant,
la joia com es perd
per tornar a ser
com era abans.
Buida l’ampolla,
cerquem que, una altra,
ocupi el lloc.
Begut del tot,
he de cercar lloança,
però és ben folla.