Per tal de saber i set poemes més
08 Juny, 2023 05:11
Publicat per jjroca,
Poemes
Per tal de saber
Al racó precís
on s’escriu la història,
pensa la memòria
trobar el paradís.
En el recordar
aquell temps pretèrit,
sento l’encanteri
demanant fruitar.
Els pobres guerrers
albiren batalles
amb milers de guanys.
Éssers ben estranys
cerquen escorrialles
per tal de saber.
Enmig d’un desert
I la pluja aplega
a la vella olivera
de dalt del serrat.
Somni esbiaixat
voldria una treva
prop de casa seva.
Els núvols trascolen
els boscos i els camps,
sentint-se estranys
mentre el plany escolten.
Un pobre pagès
perdrà la collita,
sentiré com crida
enmig d’un desert.
Tafaner el cuc
Tafaner el cuc,
deixarà la fulla
per a anar al terra.
Allí, no hi ha treva
i, campi qui puga,
ha de ser l’ensurt.
Tafaner el cuc,
veu com la lluerna
espera la nit.
Pobre d’esperit,
cerca una finestra
on guaitar de gust.
Però ve l’ocell
i peno per ell.
Allà dalt de la muntanya
Allà dalt de la muntanya,
una vaca sense banya
singlotava de valent.
Va haver un pretendent,
però un dia va marxar
a viure entre altra gent.
Allà dalt de la muntanya,
he vist un núvol feixuc
qui volia davallar.
Va desfer-se en aplegar
a un barranc fosc i profund
tot plorant amb gran desgana.
I la pluja esdevingué,
el poruc núvol es desfé.
Quatre mosques al terrat
Quatre mosques, al terrat,
encetant nova conversa:
Podrien anar a la seva
per a ser els convidats!
La festa era sota el sol
en un racó del carrer,
les taules amb els seients
i plates de menja i dolç.
Però dues orenetes
s’apunten a la disbauxa
per si troben bon dinar.
Les mosques han de finar,
gairebé, no han fet ni passa
i han encetat les tenebres.
Van resseguint la mosca
A l’escola no hi ha sol
i s’acosta la penombra,
és el núvol qui la porta
per a joia de tothom.
Com la pols tan riallera
es va canviant de vestit,
el més nou és eixerit,
però s’arrapa i li pesa.
A l’escola els minyons
com van resseguint la mosca
fins que s’atura en el vidre.
La il·lusió no es pot descriure,
ha estat, sentir alhora,
cent viatges curts i sords.
Aplegar al cim
Cansat de fer camí,
en busca d’aventures,
cerco altres pastures
a prop del meu veí.
Com anem endreçant
el perdut món dels bojos,
dels blaus, dels verds, dels rojos,
dels pobles i ciutats.
Sent déus del vell Olimp,
anem portant els núvols
quan ens molesta el sol.
Enmig riures i dol,
anem llençant udols
fins aplegar al cim.
Us faré sabedors
Us faré sabedors,
amics de la disbauxa,
que estic a la rebaixa
on apleguen els dolors.
Diré que arriba lluny
el temps de la infantesa,
governa la feblesa
quan la força s’esmuny.
Us faré sabedors
que he hagut un somni
prou agre i excloent.
Ens sobra massa gent
i li prego al dimoni
que em posi en un redós.