Glatir de valent i set poemes més
22 Juny, 2023 06:24
Publicat per jjroca,
Poemes
Glatir de valent
Esperant a l’amic sol,
haig la feina per a fer;
no m’agrada anar al cafè
ni aventurar-me en el joc.
M’agrada perdre’m al camp
tot mirant les orenetes,
de segur que porten presses
quan, al niu, resta la fam.
Per a complir el manament,
ha vingut a nostres terres
i aconseguir la nissaga.
En el cel, mana qui mana
i, si quan hi ha blat no segues,
has de glatir de valent.
Beneïda la nissaga
De ben segur que l’hereu
es lleva a tres quarts de deu.
No haurà altra missió
que viure com un senyor.
Tindrà or, fama, criats
i les més dolces poncelles,
ben enamorades elles
de jove tan assenyat.
A les tardes, bon berenar
i complir amb la passejada;
beneïda la nissaga
qui sap sempre com guanyar.
I nosaltres, els venuts,
anar gaudint dels ensurts.
Em tornaré matusser
M’han donat, per a casar,
una mossa mentidera;
ella és de casa seva
i, de poc, ha dolç pensar.
La festejo els dijous
quan a ella li convida;
a les set, ja és amanida
per a fer nou enrenou.
M’ha proposat un llistat
de feinades per a fer:
cada dia a cada hora.
Com que la brega no em prova
em tornaré matusser
per si puc llevar-me tard.
Restar obedient
Tots els pecats que he fet,
els posaré en el sarró;
són secrets de confessió,
els diré sense retret.
Quan la llarga penitència,
a les vuit, sigui complida
aniré a cercar l’amiga
per trencar la continència.
És aquesta bona feina
la del lliurar-se somrient
i seguir pel camí pla.
Sempre ens queda el demà
per a restar obedient
fins que arribi la crida.
És molt poruc
A les portes de l’infern,
venen ous i cansalada;
tots els dies, fan torrada
perquè sempre és hivern.
Satanàs, qui és molt poruc,
mai surt a la migdiada
diu que el sol ni gens li agrada
perquè és enze i ben eixut.
A les portes de l’infern,
han romàs tres capellans
perquè resten confessions.
Només entraran els bons
si no es mostren massa grans
i es tornen obedients.
La vida del cargol
He demanat, al cel,
un núvol que vingui d’hora;
haig gana i fa una estona
que friso per menjar verd.
La vida del cargol
a festes em convida;
amb la closca amanida,
m’amago del gran sol.
Però vindrà l’estiu;
no em proven les vacances
ni els homes passejant.
Amics van acabant
enmig de l’oli i salses;
som pocs els qui fugim.
No vull glatir com abans
Abastint el poc saber
com m’agrada la fortuna
de viatjar cap a la lluna
per a aprendre un xic més.
Una muntanya de llibres
han de passar per les mans,
la meitat seran cristians,
tots hauran un bon pervindre.
Amb tres o quatre pensades,
m’entaforo en el gran si
on vivien els romans.
No vull glatir com abans,
vull que la sort vingui amb mi
amb les ganes ben donades.
Treballo de mendicant
Reconec que haig el vici
de somiar enmig badalls,
m’acostumo als estralls
que em deixa el meu ofici.
Treballo de mendicant
a la porta de l’església,
sempre haig una mà estesa
per si passa algun sant.
El vi nou de la taverna
us asseguro que és clar
i s’endinsa en un sospir.
Si, un mal dia, he de morir;
no em féssiu enfadar
ni al meu beure doneu treva.