La sort ha de venir i set poemes més
01 Juliol, 2023 08:15
Publicat per jjroca,
Poemes
La sort ha de venir
En un curt recorregut
que han de retre els fantasmes,
parlen del rebre i ensurt,
de fer por a totes les cases.
Aquí, regna un pretendent
qui demana una poncella;
com que és tan maca i bella,
a poc a poc, es va fonent.
I nosaltres, els esclaus
d’aquesta vida profana,
ni sabem cardar la llana,
però hem cremat les mans.
Com la sort ha de venir;
l’espero per si em fa glatir.
Sento una veu estranya
En el regne del pagès,
tot plantant, després es perd.
A la casa del veí,
tenen palla a les golfes,
quaranta sacs de garrofes;
de patates, a no dir.
Quan el sol demana pas
i s’enfila a la muntanya,
sento una veu estranya
qui pregunta: Avui, què fas?
Em llevo del ample llit
per a rentar-me la cara,
l’aigua és ben fresca i encara
em proposa ser eixerit.
A casa, soc el valent
M’he casat per creure més
i llevar-me a l’albada,
la mossa fa bona cara,
ho ha de fer per interès.
Com que havia manta por
em farà tornar ben d’hora,
treballar veig que no em prova
i feinejo més bé poc.
A casa, soc el valent;
empaito els ratolins
i penso, sobtadament,
que aniré amb els amics.
Ells saben com és la dona
qui crida però no gosa.
Diu que fa bondat
Mariona, dels meus amors,
em crida més del que plora;
diu que, avui, es troba sola
i li he comprat cent flors.
Li proposo de casar,
un capvespre, a l’ermita,
però no li va la crida;
de moment, ho hem d’ajornar.
Ha vingut un cavaller
qui vivia a la ciutat
i controlava els de dalts.
Penso que és un mal sidral
perquè diu que fa bondat
i, no fent res, s’entreté.
En tornar al meu si
Carregat de somnis,
vaig per la drecera,
la mossa m’espera,
demana que torni.
Vaig anar a ciutat
a cercar fortuna,
dormí amb la lluna
en un descampat.
Carregat de somni,
segueixo el camí
dels nous venturers.
Veurem si després,
en tornar al meu si,
m’escanya el dimoni.
El menjar és a diari
Em pregunta el caragol
si, demà, farà bon sol.
Com que la gana li pot,
he demanat el grimpar,
ha vist la fulla on hi ha
un dinar guarnit del tot.
Un malson el perseguia
en aplegar al dematí,
per no haver ni carn ni peix,
el seu cos és amb perill.
La senyora com la trau
la cassola de l’armari;
el menjar és a diari,
ja no resta un xic de pau.
Prendre part al segar
Fill d’un pare segador
com la sega no em convida,
voldria passar la vida
dessota d’un altre sol.
Quan l’albada ha arribat
i la falç ja és a punt
em desperto d’aquell ensurt
de somnis entremaliats.
En un tassó de la llet
que la cabra ens ha donat
anem mullant un crostó.
Després, haurem l’ocasió
de prendre part al segar
fins que el sol sigui discret.
No és temps de festejar
A la muntanya, el vent
va pregonant el combat,
manta branques han trencat
quan el fruit era prou verd.
L’àvia ha encès el foc
i demana la cassola,
la neta calla i escolta
un xiulet empipador.
Aquesta tarda, a la font,
no trobarà les amigues
perquè el vent les fa aterrar.
No és temps de festejar
ni de mirar a les formigues
qui preguen un temps millor.
Epigrames (CXXVI)
01 Juliol, 2023 07:57
Publicat per jjroca,
Epigrames
No vull penes
per fugir,
quan demanen,
soc allí.
A la casa
del mai més,
quatre homes
ni en són tres.
Com havia
tanta son
hi dormia
per a dos.
La barca no rema
en entrar en el port,
diu que està ofesa,
ningú sap el com.
Qui domina
l'ampla nit
quan camina
per sota el llit?
Em plau saber,
estimada amiga,
que, si el sol no crida,
ha arribat l'hivern.
Amb seixanta
manadors,
qui no canta
quan hi són tots?
He de demanar
el jou del camí,
mentre ve l'oblit,
l'he espero amagat.
Les camises
de mil flors
són més vives
quan hi ha sol.
Per a prendre
o demanar,
cal entendre
com pensar.
Vingui el vent
sense parany,
l'esperem
i farà tard.
La jove cantava
collint albercocs
després ni plorava
quan li prenien tots.
Sense ganes
de lluitar,
menjo panses
quan n'hi ha.
Com la pluja
he demanat
per la fruita
i el sembrat.
Com havia
poca sort,
com voldria
ésser mort.
Si no escolto
d'on ve el vent,
m'esvaloto
i no ho sent.
Hauries de saber
que, quan la nit aplega,
de vegades, ensopega
amb les ganes de voler.
He estat així:
fugint de la pensa,
notant com em deixa
i plorant per mi.
Sense llana
i sense pèl,
es prepara
per al fred.
A les festes
dels dijous,
porten vaques
i fem bous.
Com demano
per a mi:
menjar prou
i beure vi.
A la casa
de l'Andreu,
qui no mana
tampoc creu.
Mai demano
per a mi:
treballar
o anar a dormir.
Quan arribi
a cent vint anys
que no em donin:
feina i guanys.
Tot parlant
amb el mussol,
hem callat
en sortir el sol.
La més dolça
de les flors
només plora
quan es mou.
Si m'estimes
per la nit,
no m'oblidis
al matí.
Glatir de valent i set poemes més
22 Juny, 2023 06:24
Publicat per jjroca,
Poemes
Glatir de valent
Esperant a l’amic sol,
haig la feina per a fer;
no m’agrada anar al cafè
ni aventurar-me en el joc.
M’agrada perdre’m al camp
tot mirant les orenetes,
de segur que porten presses
quan, al niu, resta la fam.
Per a complir el manament,
ha vingut a nostres terres
i aconseguir la nissaga.
En el cel, mana qui mana
i, si quan hi ha blat no segues,
has de glatir de valent.
Beneïda la nissaga
De ben segur que l’hereu
es lleva a tres quarts de deu.
No haurà altra missió
que viure com un senyor.
Tindrà or, fama, criats
i les més dolces poncelles,
ben enamorades elles
de jove tan assenyat.
A les tardes, bon berenar
i complir amb la passejada;
beneïda la nissaga
qui sap sempre com guanyar.
I nosaltres, els venuts,
anar gaudint dels ensurts.
Em tornaré matusser
M’han donat, per a casar,
una mossa mentidera;
ella és de casa seva
i, de poc, ha dolç pensar.
La festejo els dijous
quan a ella li convida;
a les set, ja és amanida
per a fer nou enrenou.
M’ha proposat un llistat
de feinades per a fer:
cada dia a cada hora.
Com que la brega no em prova
em tornaré matusser
per si puc llevar-me tard.
Restar obedient
Tots els pecats que he fet,
els posaré en el sarró;
són secrets de confessió,
els diré sense retret.
Quan la llarga penitència,
a les vuit, sigui complida
aniré a cercar l’amiga
per trencar la continència.
És aquesta bona feina
la del lliurar-se somrient
i seguir pel camí pla.
Sempre ens queda el demà
per a restar obedient
fins que arribi la crida.
És molt poruc
A les portes de l’infern,
venen ous i cansalada;
tots els dies, fan torrada
perquè sempre és hivern.
Satanàs, qui és molt poruc,
mai surt a la migdiada
diu que el sol ni gens li agrada
perquè és enze i ben eixut.
A les portes de l’infern,
han romàs tres capellans
perquè resten confessions.
Només entraran els bons
si no es mostren massa grans
i es tornen obedients.
La vida del cargol
He demanat, al cel,
un núvol que vingui d’hora;
haig gana i fa una estona
que friso per menjar verd.
La vida del cargol
a festes em convida;
amb la closca amanida,
m’amago del gran sol.
Però vindrà l’estiu;
no em proven les vacances
ni els homes passejant.
Amics van acabant
enmig de l’oli i salses;
som pocs els qui fugim.
No vull glatir com abans
Abastint el poc saber
com m’agrada la fortuna
de viatjar cap a la lluna
per a aprendre un xic més.
Una muntanya de llibres
han de passar per les mans,
la meitat seran cristians,
tots hauran un bon pervindre.
Amb tres o quatre pensades,
m’entaforo en el gran si
on vivien els romans.
No vull glatir com abans,
vull que la sort vingui amb mi
amb les ganes ben donades.
Treballo de mendicant
Reconec que haig el vici
de somiar enmig badalls,
m’acostumo als estralls
que em deixa el meu ofici.
Treballo de mendicant
a la porta de l’església,
sempre haig una mà estesa
per si passa algun sant.
El vi nou de la taverna
us asseguro que és clar
i s’endinsa en un sospir.
Si, un mal dia, he de morir;
no em féssiu enfadar
ni al meu beure doneu treva.
Poemes curts (CXXV)
15 Juny, 2023 05:28
Publicat per jjroca,
Poemes curts
I la barca al port
es queixa i oblida,
passa la fatiga
enmig de la por,
li ve de per vida.
A cavall
de la dissort,
faig el sord
quan soc al tall,
el lleure em pot.
Una mossa
es riu de mi,
però, a la rosa,
li diu que sí,
som poca cosa.
A la casa
dels porucs,
qui més mana
és el menys ruc:
ahir i ara.
Des de bon matí,
he encès la llar,
havia la carn,
l'oli i el rostir,
em mancaven plats.
Em conviden
a tenir:
cent mentides
per a gaudir
amb totes mides.
En el regne
de la sort,
no hi ha metge
ni traïdor,
el sol és tendre.
A la casa
d'en Remei,
qui menys mana
és el rei,
molt menys encara.
Per haver
altre comiat,
vull saber
qui ho ha manat:
Un déu pot ser?
No és pas bona
solució,
passar l'estona
cremant carbó,
salut no em sobra.
Tanta pressa
per tenir
i la guerra
ens ve a dir:
Tot és desfeta!
Les tebieses
de la sort
són paleses
mentre dorms,
després, s'esveren.
Amb la gana
que jo tinc
i em demana
fer-me ric,
faig mala cara.
M'han donat
gran esmorzar:
tot un plat
per rodolar,
som a dimarts.
Les comandes
són així,
van maldades
perquè sí,
després, es cansen.
Com m'agrada
de valent,
compro casa
per a cent,
veure'm si passa.
Són les pedres
del camí
les que cremen
perquè sí,
la por la tenen.
Si la lluna
ja no em vol,
en vull una
de cartró,
sense escuma.
Com acostuma
a dir:
Si és ben bruna,
per a mi!,
no en toca una.
Si no hagués res més
que lluita ferrenya,
voldria espardenya:
forta, de pagès
i anar a la grenya.
Ni demano
per a mi
ni esbatano
el meu destí,
gairebé soc amo.
A la casa
del pagès,
qui no mana
no diu res,
només badalla.
Es lliuren al vent i set poemes més
15 Juny, 2023 05:20
Publicat per jjroca,
Poemes
Es lliuren al vent
Prou lluny del foc pairal,
sojorno a les tenebres,
les cases estan plenes
de deures ajornats.
Ha fugit el jovent
cercant, en altres terres,
la força i el gaudir.
Suposo que el ser aquí,
entre els alls i les cebes,
era ben poc plaent.
Ara, es lliuren al vent,
a l’espai i al seguici;
hauran perdut el vici
de complir el manament?
A l’infern, ja se sap
En la pau del no ser,
enceto la quimera
d’una empresa planera
envoltada de fe.
Acabada l’estada
a la vall de les llàgrimes,
cavalquem amb les ànimes
fins a nova contrada.
Allunyats els pecats
i la lluita ferrenya
ni portem espardenya
ni farcim maldecaps.
A l’infern, ja se sap,
ni caldrà portar el cap.
A l’estiu, a mitjanit
A l’estiu, a mitjanit,
quan la brisa ens acarona
declarem que ha arribat l’hora
preada del dolç gaudir.
Ben obertes les finestres,
convidats tots els mosquits,
anem mil somnis farcint
amb un seguit de promeses.
En el camp, el blat madur,
la corbella amanida
esperant que arribi el sol.
Que poc m’agrada la pols
i la mare quan em crida
tot tenint la roba a punt.
A la festa de sant Joan
Amb la feina que he tingut
per cordar-me les sabates;
aniria a quatre grapes
fent-li festa a l’amic ruc.
Podria dir que el ball
durà fins a les albades,
després, vingueren les cares
a emplenar-se de topalls.
A la festa de sant Joan,
que no faltin els coets
ni la coca ben nostrada.
Una nit tan senyalada,
en ser l’albada, es perd;
retrobar-la dura un any.
La fulla cau
En el fosc país,
on la terra es mulla,
he trobat la fulla
mancada d’encís.
Diu que sabrà anar
per a prendre el sol,
ha d’emprendre el vol
abans de demà.
Crida la formiga
i la sent venir,
s’acosta el finir
prou breu de la vida.
I la fulla cau
per a anar a un catau.
Es perd
Talment, he arribat
seguint el miracle
de segar i batre
per a ser ben pagat.
Tafaners els déus,
des del vell Olimp,
volen saber quin
ha estat el preu.
Ésser bon pagès
és llevar-se d’hora
sense res guanyar.
Cobro per pagar
i, si un dia sobra,
de segur que es perd.
El cor arraulit
La mirada dolça,
el cor arraulit,
cerca un marit,
però no el troba.
Va restar fadrina
per enllestir casa,
va veure com passa,
de pressa, la vida.
Potser n’ha vist un
en anar al mercat
a comprar-se roba.
A la nit, ben sola
cerca un disposat
que sigui prou ruc.
Parla el gos
I tot d’una, parla el gos
demanant la menja bona,
com li agrada la cassola
quan no troba pell ni os.
Després d’aquest dolç menjar
no cerca ni xerinola,
s’estima més anar a l’ombra
per a somiar i sestejar.
Amb unes poques paraules,
diria que ja en té prou,
poc que demana un sou
i glatir a les albades.
Però la vida va com va
esperant anar i tornar.
Epigrames (CXXV)
15 Juny, 2023 05:08
Publicat per jjroca,
Epigrames
Sempre passa
pel carrer,
la recança
quan fa fred.
Quan li dono
un tros de pa,
com el trobo
a l'endemà.
Sota l'ombra
d'aquest bosc
mai ens sobra:
trobar enyor.
Li escriuria
mil cançons,
li diria
on va l'amor.
Com estava
amatent,
ho menjava
lentament.
Quan l'aranya
va al teler,
com treballa
sense fe.
En el riure
de les flors,
els queviures
mai hi són.
Quan el núvol
ja està ple,
com la pluja
esdevé.
Posaré al rebost
manta xocolata
per si ve un gelós
a passar la tarda.
Les més joves
del carrer
quan em troben
ni les veig.
Quan apunta
el nou dia,
un recerca
companyia.
Mai demano
per a mi
ni encomano
provar el vi.
És el goig
dels saberuts:
els qui parlen
quan són muts.
No hi ha cases
al carrer
on, quan planyen,
hagi fe.
El vent em portava,
volant, cap al bosc,
mentre ell cantava,
era tot un goig.
Una ratlla blanca
dominava el cel,
la gent la mirava
sense dir res més.
Com em plau saber
que, a la llunyania,
s'amaga el plaer
més dolç de la vida.
No hi ha mosses
al camí,
hi són totes
al coixí.
He de demanar,
no sé si és gran cosa,
ben plena la golfa
de palla i de gra.
A la casa
del mai més
qui no sopa
no sap res.
Manta gana
per la nit,
com reclama
l'esperit.
A la casa
del poruc,
la nit passa
a ull cluc.
Qui no plora
per l'amor
o no hi toca
o ja és mort.
Per a ser
bon manador,
cal aprendre
sense por.
La Mariona
del meu cor
diu que és boja
perquè em vol.
Vull la pensa
en un cabàs
per si vessa
fer-li cas.
Quan la lluna
va pel cel,
hi ha qui dubta
amb recel.
Per tal de saber i set poemes més
08 Juny, 2023 05:11
Publicat per jjroca,
Poemes
Per tal de saber
Al racó precís
on s’escriu la història,
pensa la memòria
trobar el paradís.
En el recordar
aquell temps pretèrit,
sento l’encanteri
demanant fruitar.
Els pobres guerrers
albiren batalles
amb milers de guanys.
Éssers ben estranys
cerquen escorrialles
per tal de saber.
Enmig d’un desert
I la pluja aplega
a la vella olivera
de dalt del serrat.
Somni esbiaixat
voldria una treva
prop de casa seva.
Els núvols trascolen
els boscos i els camps,
sentint-se estranys
mentre el plany escolten.
Un pobre pagès
perdrà la collita,
sentiré com crida
enmig d’un desert.
Tafaner el cuc
Tafaner el cuc,
deixarà la fulla
per a anar al terra.
Allí, no hi ha treva
i, campi qui puga,
ha de ser l’ensurt.
Tafaner el cuc,
veu com la lluerna
espera la nit.
Pobre d’esperit,
cerca una finestra
on guaitar de gust.
Però ve l’ocell
i peno per ell.
Allà dalt de la muntanya
Allà dalt de la muntanya,
una vaca sense banya
singlotava de valent.
Va haver un pretendent,
però un dia va marxar
a viure entre altra gent.
Allà dalt de la muntanya,
he vist un núvol feixuc
qui volia davallar.
Va desfer-se en aplegar
a un barranc fosc i profund
tot plorant amb gran desgana.
I la pluja esdevingué,
el poruc núvol es desfé.
Quatre mosques al terrat
Quatre mosques, al terrat,
encetant nova conversa:
Podrien anar a la seva
per a ser els convidats!
La festa era sota el sol
en un racó del carrer,
les taules amb els seients
i plates de menja i dolç.
Però dues orenetes
s’apunten a la disbauxa
per si troben bon dinar.
Les mosques han de finar,
gairebé, no han fet ni passa
i han encetat les tenebres.
Van resseguint la mosca
A l’escola no hi ha sol
i s’acosta la penombra,
és el núvol qui la porta
per a joia de tothom.
Com la pols tan riallera
es va canviant de vestit,
el més nou és eixerit,
però s’arrapa i li pesa.
A l’escola els minyons
com van resseguint la mosca
fins que s’atura en el vidre.
La il·lusió no es pot descriure,
ha estat, sentir alhora,
cent viatges curts i sords.
Aplegar al cim
Cansat de fer camí,
en busca d’aventures,
cerco altres pastures
a prop del meu veí.
Com anem endreçant
el perdut món dels bojos,
dels blaus, dels verds, dels rojos,
dels pobles i ciutats.
Sent déus del vell Olimp,
anem portant els núvols
quan ens molesta el sol.
Enmig riures i dol,
anem llençant udols
fins aplegar al cim.
Us faré sabedors
Us faré sabedors,
amics de la disbauxa,
que estic a la rebaixa
on apleguen els dolors.
Diré que arriba lluny
el temps de la infantesa,
governa la feblesa
quan la força s’esmuny.
Us faré sabedors
que he hagut un somni
prou agre i excloent.
Ens sobra massa gent
i li prego al dimoni
que em posi en un redós.
Pensaments festius (CXXXV)
04 Juny, 2023 22:32
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Mai he aconseguit diners que no volin.
Algun dia, començaré a fer feina.
Porto hores pensant i la muntanya no es mou.
Vaig de pressa, per a aprendre a no fer res.
Si em canso de descansar, podré fer festa?
Trencaria una llança pel meu amic si la pagués ell.
He provat de ser ric, però no me’n surto.
Si algun dia soc pols, de segur que faig nosa.
Demà, aniré a comprar dos seguidors.
Encara no he oblidat que puc caure.
Avui, quasi he aconseguit enganyar-me.
El millor de fer-te vell és si el cervell no ho sap.
Dos dies pensant i m’he constipat.
Canviaria de casa i m’emportaria els veïns.
Només malpenso mentre dormo.
No em moc, però viatjo de franc.
M’he hagut de fer fumador per fastiguejar el metge.
Ara, només celebro un de cada cinc anys.
Si perdo el seny, podré volar.
Si heu de regalar, procuren que estiguin tips.
Els catalans no volen el pernil despullat.
M’agrada el festeig fins que la núvia creu.
He demanat al núvol que no em mulli, però està cansat.
El rellotge cerca un temps per a dormir.
Menjaré fins que sigui divendres.
Acostumo a parlar, amb els núvols, de la força del vent.
En una mar de dubtes, hi ha illes desertes?
No em preocupen els diners, ells saben on volen anar.
No vull semblar més jove per si em fan fora de casa.
He comprat sabates noves per a fastiguejar els peus.
No puc ser intel·ligent, tinc la pensa a terminis.
Si canvio de cos, podré llogar el vell?
Necessito un perruquer per a calbs.
Si em donen més temps, quant en puc perdre?
Vull ser ric, qui em vol donar?
He decidit que el dilluns sigui dia de plorar.
M’han donat diners perquè diuen que he de pagar.
Si ja soc lliure, per què no vull manar?
He comprat una crema tan bona que et tornen a eixir les dents.
Buscaré feina de dotze a un quart d’una.
Estic molt enfeinat, però només cobro quatre hores.
La senyora m’ha dit que manaré de vell.
He guanyat pes, hauré de canviar de planeta.
El bo d’estar sord és que no perds temps escoltant.
Entre dos conceptes, cal posar una recepta.
L’associació de malfeiners volen dos diumenges per setmana.
M’agrada que em lloïn a preus econòmics.
He comprat una copa per a poder ser rei.
Estic enfeinat en no fer res.
Quan toca eixir del sacrifici?
Si toco el dos, on aniré?
He demanat una núvia, però no en quedaven.
Penso en fer-me ric, però sense presses.
Si viatjo a peu, qui em portarà el cotxe?
He provat de no fer res, però cansa.
Respiro i no pago, ha de ser un miracle.
He trobat parella, però no em veu.
Com guanyo poc, em cansa pagar.
Treballaria més, però perdria la paga.
Pensaments divins (LXXXVI)
04 Juny, 2023 22:29
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
He buscat padrins per si no em deixen entrar a l’infern.
És Dijous Sant i Jesús no vol feina.
Pecaria més sovint, però és molt pesat.
No patiu per anar al cel, sol estar obert.
Jesús està discutint amb els sommeliers.
Satanàs només encendrà les calderes a l’estiu.
Estic aprenent a pecar sense enfadar-me.
A les misses del cel, no solen combregar.
Porto un dia; m’han fet seure entre dos savis.
He ajudat a sant Pere a portar l’aigua al poble.
Déu ha posat un altre manament: Farà festa els dijous!
No he aconseguit fer riure a Satanàs.
No m’agraden els betlems del cel, no hi ha caganers.
Haig tres bosses de pecats, hauré de confessar-me.
He arribat d’hora al cel; encara, estan dormint.
La serp no es treu la poma del cap.
M’he apuntat a una sauna, per si vaig a l’infern.
Com era pobre, tot eren pecats petits.
Déu nombrarà una comissió de festes.
Satanàs ha demanat excedència per l’estrès.
Aniria al cel, però no sé fer la pilota.
Satanàs no vol condemnats alts, li prenen les torxes.
A l’escala de Jacob, li ha pres el passamà.
Satanàs mai ve a la terra en ple hivern.
No sé perquè aquest dimoni em recorda a la sogra?
Al cel, han tret la taverna i el confessionari.
Cercaré un altre déu que es deixi guanyar.
M’agrada que els dimonis es posin al meu lloc.
Samsó tenia la força als cabells, nosaltres on?
Judes està cercant algú que vulgui ser traït.
Mai faig parella amb Déu, no sap jugar al tennis.
No prego mai a la Verge, em vol endreçar el cap.
Entre tants àngels, n’ha d’haver algun d’esquerres.
Vull anar al cel, però em vull emportar l’amant.
Satanàs ha comprat color blau per a disfressar l’infern.
Judes ha demanat a Jesús que sigui el rei del carnaval.
Satanàs proposa ofertes de feina, animeu-vos.
No vaig al cel, haig el vici de no creure.
Abans de fer un altre miracle, cridaré el notari.
Jesús ja fa temps que no és el fadrí de l’any.
El millor del cel són les processons sense empentes.
Si moro en pecat, puc triar les penes?
Mentre Jesús aprenia paràboles, Judes passava comptes.
Vull ser déu, però no trobo seguidors.
M’han apuntat a un concurs per a poder anar a l’infern.
La Verge li ha posat crema a Jesús per si ha de tornar al desert.
Jesús viatjarà sense fer escala a Israel.
Déu farà una nova creació d’homes muts.
És un dimoni discret, només tempta quan dormo.
Jesús ha canviat els peixos per costelletes de xai.
M’han nomenat profeta i no recordo res.
M’agradaria el cel si no manés ningú.
El cel ha de ser a prop per si el viatge cansa.
He de ser al cel, ja no sento cridar.
Volia ser sant, però no m’agrada la túnica.
No conec a cap déu que no s’enfadi.
Tot i perdent diners, no he pogut vendre l’ànima.
Com peco poc, em trauen les postres.
He fet un miracle, però era de pobre.
Pensaments educatius (LXXVII)
04 Juny, 2023 22:27
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Coneixen les lletres, però no saben on posar-les.
Aprendre pot ser un pendent poc engrescador.
De moment, ordenem els cossos.
Només aprenc a recuperar l’equilibri.
He amagat les cadires i no se n’han adonat.
He decidit que les notes les posin els pares.
Els he ensenyat les lletres, ja les poden marejar.
No necessiten més memòria, ja tenen el llapis.
Procureu ensenyar sense recança.
Sortosament, la majoria ja caminen sols.
Saben tant que ja parlen d’esma.
M’agrada la seva concisió en els comentaris de text.
Anem dels llibres virtuals als pensaments eteris.
Només els ensenyaré a treure bones notes.
M’he amagat bé, diuen que no em poden veure.
Haig un dubte, però no el penso deixar a ningú.
Els he donat una lliçó, ningú l’ha agafat.
Ells no tenen dubtes, només volen aprovar.
En passar de la ta a la te, ens hem encallat.
Prompte serem doctors, ara, som doctes.
En començar a restar, van venir les discussions.
Han fet un control, hem treballat el mim.
Com s’avorrien, he soltat quatre mosques.
Ordenen paraules de quatre lletres, però s’angoixen.
No entenc perquè estan aprenent a llençar pedres.
Ha de ser que la llengua és més gran que els ulls.
Necessito un mestre de suport que pugui levitar.
No sé què ha passat, però somreien.
He fet una rifa per a repartir excel·lents.
He oblidat la dèria de seure.
No sé si escolten, però tampoc em veuen.
Per pujar notes, puntuaré l’esbarjo.
Passant comptes, hauré passat un parell d’hores.
Els alumnes són més valents, per això passaran el curs.
Em fan esvellegar, però sense massa intenció.
Vaig renyar a l’alumne per a poder veure a la mare.
Es poden puntuar, però els excel·lents estan molt lluny.
No tenen dubtes, els amago al punt que sorgeixen.
Treballarem la a, però el ruc està molt cansat.
He demanat feina per a casa, però l’àvia no hi era.
Els he dit que els llibres tenen ales.
Estan callats, és hora de fugir.
De moment, ensenyo sense ànim de lucre.
Sempre encerten quan em vull enfadar.
No vull ni saber com hem après la lliçó.
Anem bé, però no volen alt.
Ja no sé si Colom viatjava o només rentava roba.
Han de ser intel·ligents, no llegeixen cap a fora.
Només fan servir el dit per a llegir les primeres línies.
He aconseguit que escrigui amic sense hac.
Hem viatjat pel llibre, cinc s’han constipat.
Pensaven que la figura del mestre era per a fer bonic.
Saben tant que me’n penedeixo de conèixer-los.
M’agrada que pensin en veu baixa.
Haig dos alumnes díscols i tres d’irreverents.
Ara, ja contesten sense preguntar.
Si tres escolten, ja pots posar l’ham.
S’han posat a escriure, no sé si arribaran.
Si aprenen a multiplicar, feu servir el cove gran.