Poemes curts (CXXVI)

01 Juliol, 2023 08:15
Publicat per jjroca, Poemes curts

Poseu-me les rialles

amables del moment

sense estovalles

ni massa compliment

en terres mal lloades.


Una tarda passa

a la sínia estant

on mon ruc, tombant,

descansar demana;

per les nits, no tant.


A la fira,

l'he comprat:

ple de vida,

alliçonat,

quasi mai xiscla.


Massa plates

per menjar;

de les agres,

me'n puc estar;

són menyspreables.


Si no trobo

solució,

com ho adobo

amb pa del bo,

és quan ho noto.


Si la lluna nova

em ve a visitar,

dieu-li que hi ha

un eixut qui prova

la lluita guanyar.


Quan la pluja cau

i l'arbre se'n riu,

noto aquell caliu

on la joia rau

per sentir-se viu.


Mai he de trair

si l'amor demana,

si l'amor proclama:

el deure de pair

hores de disbauxa.


Hauré de comptar,

des de bon matí,

qui troba l'eixir

i se'n sap estar

en el dolç sentir.


Com havia

poca fe,

mai diria

el què convé

ni ho sabia.


És la lluna

pel matí

quan és bruna

de no dir

i sense cua.


En el regne

de la sort,

mai hi ha setge

per a tots,

ningú ha de rebre.


Les comandes

són així:

van comptades,

dia i nit,

per totes bandes.


Com declama

el reietó:

No tinc fama

ni perdó!,

però ha gana.


Quan aplega

el més de maig,

li comenta

el poc que faig,

és prou garrepa.


Les roselles

del corriol

són més belles

quan fa sol,

felices elles.


A la banda

de ponent,

hi ha qui passa

i no ho sent,

és prou bandarra.


I quan sigui

segador

que sofreixi

la calor,

és gran suplici.


Si demano

més diners,

ve el dimoni

a quedar bé

sense que es noti.


Com m'agradaria,

si l'amor volgués,

haver l'alegria

sense haver res més

que un xic de follia.


M'ha deixat el monstre

ben bocabadat,

soc massa mediocre

per trobar entrellat,

em tracta de pobre.


Mai demano

per anar

quan diu l'amo:

A treballar!,

prou que l'enganyo.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: