01 Juliol, 2023 07:57
Publicat per jjroca,
Epigrames
No vull penes
per fugir,
quan demanen,
soc allí.
A la casa
del mai més,
quatre homes
ni en són tres.
Com havia
tanta son
hi dormia
per a dos.
La barca no rema
en entrar en el port,
diu que està ofesa,
ningú sap el com.
Qui domina
l'ampla nit
quan camina
per sota el llit?
Em plau saber,
estimada amiga,
que, si el sol no crida,
ha arribat l'hivern.
Amb seixanta
manadors,
qui no canta
quan hi són tots?
He de demanar
el jou del camí,
mentre ve l'oblit,
l'he espero amagat.
Les camises
de mil flors
són més vives
quan hi ha sol.
Per a prendre
o demanar,
cal entendre
com pensar.
Vingui el vent
sense parany,
l'esperem
i farà tard.
La jove cantava
collint albercocs
després ni plorava
quan li prenien tots.
Sense ganes
de lluitar,
menjo panses
quan n'hi ha.
Com la pluja
he demanat
per la fruita
i el sembrat.
Com havia
poca sort,
com voldria
ésser mort.
Si no escolto
d'on ve el vent,
m'esvaloto
i no ho sent.
Hauries de saber
que, quan la nit aplega,
de vegades, ensopega
amb les ganes de voler.
He estat així:
fugint de la pensa,
notant com em deixa
i plorant per mi.
Sense llana
i sense pèl,
es prepara
per al fred.
A les festes
dels dijous,
porten vaques
i fem bous.
Com demano
per a mi:
menjar prou
i beure vi.
A la casa
de l'Andreu,
qui no mana
tampoc creu.
Mai demano
per a mi:
treballar
o anar a dormir.
Quan arribi
a cent vint anys
que no em donin:
feina i guanys.
Tot parlant
amb el mussol,
hem callat
en sortir el sol.
La més dolça
de les flors
només plora
quan es mou.
Si m'estimes
per la nit,
no m'oblidis
al matí.
Afegeix un comentari
