Dos poemes amb pluja i deu pensaments divins
10 Maig, 2011 19:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Darrere del vidre
Com repasso el carreró,
darrere del vidre estant,
mil gotes cauen i van
omplint cases de records.
On rauen els vells pagesos,
que sembraven ordi i blat?
Avui, la pluja ha deixat,
els desitjos ben estesos:
Gras el ruc de bona palla,
la sínia serà bonior,
arribada la calor,
torna a riure la xicalla!
Va caient la bona pluja,
rierol és el carrer,
una mosca s’entreté,
amb un bocí de maduixa.
Darrere del vidre estant,
van rajant el dolços versos,
potser trobaran, corpresos,
els pensaments dissortats.
Deixo la vella
No hi ha passes al carrer,
és divendres al migdia,
només passa, qui ho diria?
La pausa i el sentiment.
Endinsat al poble vell,
veig com li ploren les cases,
amples golfes, les estances
ben buides, sense atuells.
La pluja dibuixa el son,
afora de la finestra,
la pagesa, un xic més vella,
mena pausa i records.
Com corre per amples camps
guarnits de blat, de roselles,
un somrís mou les parpelles,
cansades de tant somiar.
El seu home, ara, dorm
en el nínxol dels veïns,
massa pobres per ser rics,
molta roba i poc sabó.
Deixo la vella i avanço
per carreró massa humit,
allí, es queda l’esperit,
allí, em deixa quan passo.
Pensaments divins
Satanàs et dec set pecats, pren nota.
Tres deixebles de Jesús volen fundar un partit republicà.
Jesús ha de tornar, parlaré amb el fuster.
Tres casats explicaven a un fadrí el que és un calvari.
No ho entenc: He anat a missa de vuit i n’eren cinc!
Vaig aplegar al cel a l’ agost, Sant Pere era d’excursió.
Era a punt d’ anar al cel, quan va sonar el despertador.
Satanàs ha de reduir personal, només posarà dimonis als rics.
Déu té tres persones, qui rep els dijous?
Jesús va fer tres anys de mestre, només té un trienni.
Dos poemes amb flors i deu pensaments educatius
07 Maig, 2011 12:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Posant flors
Malaguanyat el bon sol
que ni crida ni mareja,
ni rondina ni cloqueja,
es lleva i viatja on pot.
Aplega a la terra i diu:
Vinguin, dansin, sóc aquí,
de garlandes, vaig vestit,
porto dèries de l’estiu!
Els arbres, que se n’adonen,
cap al cel volen anar,
estiren braços i van
posant flors en tots els coves.
Unes vestides de rosa,
altres vestides de blanc,
l’ametller, la pressa, porta,
vol guarnir-se de galant.
I la plana isolada,
desnodrida a l’hivern,
vol tornar a ser present
té el neguit d’enamorada.
Tornarà a ser jardí,
amb la bonior de l’abella,
de la font, la cantarella
i l’ombra dolça del pi.
La rosella
Entre l’herba i els semblants,
apareix la meravella,
diria que és la rosella
qui l’amor em té robat.
S’aixeca, de cop, un dia
amagada enmig del blat,
és potser perquè li és grat
viure, així, amb companyia.
I no parla ni quequeja,
ni rondina amb altres flors,
només cerca el seu tresor,
enmig l’espiga més bella.
Per posar-se un xic tibada
només li falta escalfor,
un plugim i la bonior
per sentir-se enamorada.
Amb la galta ben vermella
minsos ulls i cor ardent,
com l’estimo de valent,
com em plau, sentir-la meva.
Pensaments educatius
Coneixen el zero i l’u, no calen més presentacions.
En sap de llegir que ni ho comento.
Darrere la tapa, comença el llibre.
Necessito enganyar-los cada cinc minuts.
Aprenen tant que dubto puguin respirar.
No suporto que facin preguntes intel·ligents.
Vint-i-tres parlaven i el mut donava cops.
El mestre no hi era, tampoc estava.
Es prega la participació del veïnat per respondre l’examen.
He fet un examen trimestral, de noranta dies.
Dos poemes de mullena i deu epitafis
04 Maig, 2011 20:41
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tinc el consol
Gran dimecres, remullat,
passa les hores i parla:
Avui, no fas bona cara!
Avui, et trobo enfadat!
Acluco la vista i dic:
Sóc al cor de la mullena,
passo ànsia i prou pena,
dormo mal tota la nit!
Gran dimecres, insinua
que no queda molt per fer,
la pluja és el primer,
després ja vindrà la muda!
Em comenta com el sant
tenia les bosses plenes
massa grasses les ofrenes,
els havia de fer cas!
Gran dimecres, em demana
que parli amb el Creador.
Si t’escolta bo i millor,
jo tampoc tinc gaire gana.
Entro, somort, a l'església,
enfilo porta i sagrari
i li faig el comentari
al Senyor de cada dia.
Estic esperant resposta,
la gran lluerna del sol,
fet i fet tinc el consol
de creure la bona nova.
Damunt la serra
De fet, han sorgit
barrancs
de terres insospitades,
tot entremig de les cases
dels més pobres vilatans.
No cal dir que ni ho
sabien,
que vivien a l’enmig,
els rics ni tenen desig
les vénen als qui confien.
Tindran rierol preciós
a la sala principal,
hi podran fer un canal
prou barat i espaiós.
Fortuna de les fortunes,
perquè véns quan jo me’n
vaig,
perquè penso que és més
grat
el perdre sense pressures.
Dóna-li la pau al ric,
al pobre dóna-li terra,
però siguis bon amic,
posa-li damunt la serra!
Epitafis
Llogo apartament sense
dret a cuina.
Em queden anys de
penitència.
De segur que no us conec?
Tinc pressupost per cinc
paraules.
Us faig saber que sóc
dintre.
He estat un home vital.
He vingut per l’anunci.
Endevina qui era!
Vull ser invisible!
Levito amb facilitat.
La Setmana Santa
02 Maig, 2011 19:59
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La Setmana Santa:
1) Recorda que tots hem de patir.
2) Creu en Déu, però es guia per la lluna.
3) Comença amb rams i crits per acabar amb reflexió i silenci.
4) Mostra un Jesús que sap agafar el fuet.
5) Parla d'un sopar on el Mestre va acabar a la creu i un deixeble a la forca.
6) Pressuposa que tots empenyerem la nostra creu.
7) Diu que, enmig de tant sofriment, hem d'enllestir les mones.
8) Ha de repartir-nos en diversos tipus de processons.
9) En farà acabar amb el pit colpejat i les sabates plenes de cera.
10) Segurament aconseguirà que el Mestre ens torni a abandonar.
Dos poemes de Glòria i deu pensaments divins
24 Abril, 2011 07:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Carrer amunt
Arriba, sense aturar,
el nou Diumenge de Glòria,
Jesús ni té la memòria,
ni recorda on l’ha deixat.
El Divendres, ho he de dir:
Li donaren matinada,
una creu des de l’albada,
carrer amunt, tot un patir!
On són els amics de sempre,
els cansats de riure amb ell?
On sojorna el reguitzell,
d’agraïts, d’aquest Gran Mestre?
Cada passa és un passar
per les portes de l’infern,
amb el ritme del fuet,
el poble l’acompanyà.
Jerusalem, respon:
On portes el nostre Rei?
Ahir, somiaves amb ell,
avui, el dus a la mort!
Torna a la vida
A la tomba, hi ha remor,
a la porta, hi ha un esclat,
com guarden el condemnat,
fins que arribi la fetor.
Ben tancat el bon Jesús,
amb gran pedra, sense clau,
torna a la vida i l’escau,
el fugir d’aquest reclús.
Amb una força ferrenya,
la pedra güella, es mou,
silenci esdevé enrenou,
el sortir trobarà escletxa.
Altra vegada al carrer,
el Mestre de la paraula,
on trobarà altra taula
amb amics de poca fe?
Pensaments divins
Samsó va caure perquè el seu centre de força era molt amunt.
El dimoni, amb disfressa de serp, ni s’ acosta a les pomeres.
Sembla que el diluvi va ser abans de fundar AGBAR.
No oblideu que Jesús va venir amb bona estrella.
Déu va posar deu manaments, no li quedava més foc.
Satanàs m’ha posat els deures, s’ha passat en els pecats de la carn.
Judes no vol més inversions de risc.
Déu m’escolta, però no s’ho acaba de creure.
Dos poemes de llevant i deu pensaments educatius
21 Abril, 2011 12:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pare llevant
Minsa pluja escadussera
ens acompanya tot l’any,
tot de sobte, ve llevant,
és quan el núvol s’engresca.
Passa la mar i carrega,
aplega a la platja i diu:
La seca ja la teniu,
us porto tota l’aixeta!
I llença, sense parar,
aigua a cor que vols,
com canten els rierols,
cançons velles d’estimar.
La mare mar ni es cansa,
és pare vent traginer
qui voldria ser també
per gaudir de l’amistança.
Mare mar, pare llevant,
no heu de trigar en tornar,
us podeu acaronar,
però no estimar-vos tant!
Vestit de llevant
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.
És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.
Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.
Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.
Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.
Pensaments educatius
Estic confós, la classe era programada i no ha començat.
Aprenen poc, però sense pressa.
Els llibres volen, però no prou lluny.
He posat les notes damunt la taula, no ha sobrat cap excel·lent.
Estic content, sis alumnes saben amb qui viuen.
He llogat un voltor per dibuixar cercles.
Quasi afirmaria que els Reis Mags no van arribar amb un circ.
N’ havia de suspendre un i tinc quatre voluntaris.
Els estic motivant, els he portat els lleons.
Hem fet comprensió lectora, hem llegit dues paraules.
Dos poemes amorosos i deu epitafis
18 Abril, 2011 10:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Allí, ens espera
Si ve l’amor i, obstinat, m’obliga
a restar dret, mirant el sol ponent,
sense dir res, enmig de la partida,
he d’oferir-li mon pobre pensament.
Escriure, al vent, el goig de la feblesa,
aquell sentir tan dolç i tan planer,
ensarronar la més petita empresa,
perdre la por, cercar un nou recer.
Per volar lluny, porto les ales noves,
els núvols blancs ensenyen llur camí,
fugiré, així, cap a les terres toves,
oferiré: la mà i el meu gaudir.
I tu vindràs, vestida de deessa,
amb cor plaent, ben tou i amorosit,
portaré, al punt, joiosa primavera,
allí, ens espera: El dia sense fi!
Amor endins
Mai, el so lleuger de la paraula
ha esbrinat: dreceres i racons,
ni l’han portat, voltada de cançons,
a seure entorn de la preada taula.
Una munió, ignota, de mil pins,
com va refent, callada, tot el bosc,
sota les branques, viurà el meu tresor
sense temença de gaires enemics.
Allí, escriuré, ben foll de la saviesa,
el vostre nom en fulles i encenalls,
cridaré el vent, em sentiran les valls,
amor endins, espera avinentesa.
Pujaré al cim, tot pres de melangia,
escaïnaré, riuré entre mil plors,
ni tinc valor ni sobra l’alegria
estic cansat, prenyat de la paor.
Demano, ensems, el seny i la paraula,
el dir: T’estimo i vull tot el teu cos!
Estic rebent l’amor a poc a poc,
no vull res més ni goso altra fada.
Epitafis
Em dutxo poc, tinc reuma.
Treballo de fantasma tots els carnavals.
La sogra ho deia: Fa cara de mort!
Tinc dues entrades, una és per a la sogra.
El xampú no era bo, estic calb.
M’han posat en una gerra, devia ser de vi.
Estic aprenent anglès per correu.
Si et mors, truca’m!
Aplegaré d’hora, anuncien tramuntana.
No suporto que m’obliden.
El cabdill
15 Abril, 2011 11:08
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El cabdill:
1) Sofreix per un ramat que no l’ entén.
2) Necessita més lloc per ubicar-se.
3) Aprèn a guardar els diners dels altres.
4) Sap que, sense ell, no es pot viure.
5) Té audiències exclusives amb el seu déu.
6) Ha de perdre l’alegria per culpa de quatre brètols.
7) Va participar en la fabricació del caos.
8) Serveix el poble i assoleix la veritat.
9) Sempre ha de tenir una porta per on fugir.
10) Morirà amb glòria i recordat amb injustícia.
Dos poemes en ser drac i deu pensaments divins
12 Abril, 2011 12:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La desfeta
Massa hores de ser drac
per passar inadvertit,
a l’infern, trobo l’amic,
em voldria alliberar.
El senyor era un tanoca
sempre pensant on anar,
cent veïns per trepitjar,
embolicar i fer la troca.
La senyora, no cal dir-ho,
era artista principal,
amb feblesa, si li cal,
però pensa, ho certifico.
En callar, és tot neguit,
en parlar, cerca el negoci,
m’atreviria a ser soci,
per aprendre a decidir.
Amb ella, aniria al tros
a collir bones verdures,
deixaria les pastures
dormiria sense por.
Però el senyor s’oposa
no hi tracte ni perdó,
el cavaller prendrà cos
la desfeta és a la vora.
Partiré
Vull anar a cercar món
més enllà d’aquestes terres,
per a mi, tot són dreceres,
totes porten allí on sóc.
Vaig tenir mala experiència
a les voltes de Montblanc,
vaig trobar-me amb el gran sant
tot lluitant sense fermesa.
Deien que menjava, ensems,
els vedells i les donzelles,
no hi havia avinenteses
per trobar altres parents.
Sol el drac en terra estranya
de segur que els trairà,
té l’avui, no té demà,
ha de deixar la campanya.
Ferit per la llança estranya
amb un reguerall de sang,
escapa del devessall,
no té ganes ni s’escanya.
Allí, restaran plegats,
el cavaller i les mil roses,
partiré sense fer noses,
sóc prou vell per no tornar.
Pensaments divins
Déu va crear l’univers, li va sobrar el temps.
Jesús no era un bon fuster, dubtava en el preu.
Satanàs necessita pecadors responsables.
En acabar la missa negra, hi haurà barra lliure.
Judes participarà en un concurs d’infidels.
Satanàs necessita una muntanya per convertir-la en magdalenes.
Jesús calmà la tempesta, el Meteocat no va participar.
Els Reis Mags seguien una estrella amb camell, eren altres temps.
Si hi ha una altra crucifixió, serà pel canal de pagament.
Jesús va tenir més bon guia que Moisès per tornar d’Egipte.
Dos poemes per a Sant Jordi i deu pensaments educatius
09 Abril, 2011 12:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quatre paraules
Morirà el drac a cops de llança,
a tall d’espasa, del tot malmès,
sense pregària, sense remei
ni riurà gens ni haurà cap gràcia.
La sang espessa donarà flors,
com les prendran els nobles joves,
escamparan, llavors, pels pobles,
noves històries de dolç amor.
Passarà el temps sense aturar
entre aventures i desventures,
els nous amants voldran premudes,
tindran les flors per regalar.
Aquestes dades ompliran llibres,
massa diaris, massa papers,
el drac no plora, plorà primer,
ara, s’adorm voltat de signes.
De bona sort, benastrugança,
omplen un dia el més d’abril,
llueix el sol, gaudeix la plaça
i les poncelles riuen com mil.
Veieu-me tou, portant la rosa
entre firetes de cent colors,
dintre del pit un vers es gronxa,
quatre paraules: Em fas molt goig!
Empresa dissortada
No t’estimo, cavaller,
perquè vas a tall d’espasa,
hauràs tingut altra traça,
però miro i no la veig.
On és el drac que ataca,
mig encès i geperut?
Quin noble gran l’ha vençut
en empresa dissortada?
Ens arribava corprès
fruit del dubte i massa gana,
no trobava pas res més
que carn dolça de xicalla.
Qui li ensenyà a menjar pa,
cols i cebes, alls i enciams,
ous, conills, més avirams,
coves grans farcits de blat?
Més amable, minses dents,
ni faria queixalades,
aniria a les murades
tot cofoi, fugint del fred.
Seria com no, amb nosaltres,
altre animalot perdut,
ara no: qui t’ha vençut,
t’ha posat damunt dels altres.
Pensaments educatius
La lliçó va anar bé, de fet no la va interrompre ningú.
Quan el guix em veu, s’amaga.
Sempre queda el consol d’ explicar-ho malament.
He arribat a una conclusió: No sé on sóc!
El nen té ordinador, ja el reptarà.
Aprendre és un temps prou indefinit.
És una classe notable, es fa notar.
Mireu la pluja, ella també va a l’escola.
He sortit de classe prou motivat, tenia por de quedar-me.
He sortit un moment per a què em puguin criticar.