Dos poemes nadalencs i deu pensaments divins
16 Desembre, 2010 17:07
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Esperit nadalenc
Escric eixa poesia
amb esperit nadalenc,
amb mig cove d’ alegria,
l’ altre mig d’ anar perdent.
En el passar d’ aquests dies,
he vist impaciència i goig,
omplir de gent les botigues,
cercar ganga i ocasió.
Emprar diners en un llibre
de cuina o de consell,
l’ anar aprenent a viure
ho deixo per als més vells.
Omplir l’ armari de roba,
de disseny o de mercat,
reeixir d’ aquella prova:
Tenir gust per combinar!
Arribar a les hores toves,
posar drets els tres pastors,
comprar ovelles de les noves,
tres gallines i dos porcs.
I com no, fer aquell gran arbre
a la sala principal:
On ha quedat el Nadal
de cançons tombant per l’ aire?
Cantem
Quan em mires endevino
on voldries ser present,
en un poble, en una estança
ben a prop del foc encès.
Assegut, menant els troncs,
veure l ’envà il·luminat,
recordar belles cançons,
com apropen el Nadal!
Pensar en Minyó gelat,
amb un Pare neguitós,
un angelet anunciant:
Ha nascut el Salvador!
I la mare esblaimada,
presa de por i de fred,
qui guardarà el seu secret
en aquesta nit tan clara?
I Herodes amenaçant,
cercant aquell nou nadó:
Qui li vol prendre el seu regne,
haurà de trobar la mort!
Tres Reis apleguen per veure,
per donar els seus presents,
una estrella du el pessebre,
dintre el pessebre altre Rei.
Enmig de tanta mancança
mireu la gana com creix,
hauríem de seure a taula,
tenim la fam en escreix.
Deixem Betlem una estona,
mengen la sopa i el peix,
en menjar tornem al foc
i, amb força ganes, cantem.
Pensaments divins
Déu comprèn els homes de poca fe, però no prendrà mesures.
Judes està provant de passar inadvertit.
Satanàs està preocupat, tres jueus volen fer una urbanització a les portes de l’ infern.
Una associació de sants han demanat a Déu: Millores de govern!
Déu està temptat de millorar les condicions de Satanàs.
És difícil viure al cel, han prohibit l’ avorriment.
Jesús tornarà a Jerusalem muntat amb un esportiu.
Els deixebles de Jesús no entenen massa la riquesa interior.
Judes diu que, aquest cop, farà un coma etílic.
Satanàs acceptaria una bona obra per procurar-se equilibri.
Dos poemes esgotats i deu pensaments educatius
13 Desembre, 2010 11:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El callar
La vida em porta, ferrenya,
pel camí etern del mai més,
de tant en tant, es desperta
per a dir-me: Estàs content?
Quantes passes, sempre enrere,
he de fer en el somiar?
Anar no voldria anar,
però empeny i em fa perdre.
Són els dies matussers
els qui porten la feblesa,
he començat sent valent,
poc després vindrà la resta.
Per què pugen tots els somnis
pel camí de poca sort?
No pensen que on va el cor
s’ endu el cos com amic.
Vull asseure’ m un moment,
deixar passar hores minses,
el pensar porta la ment,
el callar escriu cent llibres.
Escric
Escric eixa poesia
a la meitat de l' esbarjo,
he de triar-li la rima,
he de saber on voldria
esclatar si l’ acomiado.
Desvalgut, mig decebut,
passo les hores feixugues,
sense força no he sabut,
sense ciència em torno mut,
on rauran verdes pastures?
De fet, sóc un vedell
deixat ben prop de la mar,
la tardor ni du mantell,
ni garlandes mon castell,
ni saviesa el meu anar.
Agombolat per la lluna,
abandonat del gran sol,
estic contant, una a una,
Les joies de ma fortuna,
les desfetes del meu dol!
Pensaments educatius
Tres alumnes han preguntat, he anat a tocar les campanes.
El vent arriba a l’ escola, segurament no aprendrà gaire.
Estic quasi convençut que es riuen de mi.
Arriba l’ inspector, trauré els mètodes a prendre el sol.
No puc perdre, m’ he lligat a l’ esperança.
Els nens seran homes, com els creix la vergonya.
Els nens no són maons, mai podré tenir casa.
El dolent d’ ensenyar és que sempre s’ amaga l’ après.
A classe, no hi ha enemics, només desertors.
Volia anar al psicòleg, però el porten a classe.
Dos poemes de massa vent i deu epitafis
10 Desembre, 2010 10:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El vent em mira
Un garlaire vent de dalt
recorre la vella plana,
és l’ arbre qui l’ acompanya,
el qui mou tot el que sap.
El vent li conta mentides,
de lliberts i de presons,
de tant en tant fa cançons
que estavellen a les portes.
Sentiu l’ arbre com li parla
sense paraules ni sons
envoltat de cent sorolls
o l’ encerta o divaga.
Escolto, pendent dels déus,
els terribles averanys,
sento com vénen els anys,
em prometen els relleus.
Quan el cos es fa més vell,
sentint la força del vent,
voldria ser molt valent,
però perd el passerell.
El vent em mira, se’n va
em deixa enmig tenebres,
l’ acompanyen les estrelles
fins la font del comellar.
Gegant vent
Ignot, vetust, rondinaire,
tan captaire com eixorc
és el vent qui s’ omple d’aire,
aprenent de mil cançons.
Les va escampant per la plana,
per la vall i pel camí,
les deixa dalt la muntanya
enmig buit i desencís.
Però, de tant en tant, fruita,
lliurant les nobles llavors,
la terra acull, dóna vida,
emplena vorals i horts.
El pagès ho magnifica:
Ara odia, ara lloa!
Gegant vent ni fa la tria
tot ho porta, tot ho tomba.
Com corre sense aturar,
com acompleix la promesa:
Ni un bocí ha de quedar,
tota casa ha de ser plena!
Epitafis
Dos mesos més i li dic que sí.
No puc anar al cel, em falta un padrí.
Avui, és un bon dia per morir-se.
Ni recordo on treballava.
Estic assolint que tinc poques esperances de vida.
Es demana, als nouvinguts, una mica d’educació.
Ara, tinc més temps per pensar.
Em sembla que no ens entendrem.
Ara torno, he anat a pagar la hipoteca.
Espero que, ara, no em faran fora.
Els salvadors
07 Desembre, 2010 12:05
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Els salvadors:
1) Ocupen les primeres places en el “ranking” celestial.
2) Creuen en un déu personal i intransferible.
3) No dubten mai de l’ estupidesa dels altres.
4) Odien l’aire perquè encara no li han acabat de posar preu.
5) Volen ser imprescindibles i inabastables.
6) Cerquen paradisos que no es poden compartir.
7) Saben que no hi ha prou or per pagar el seu temps.
8) Ens diuen el què hem de fer a la vora de la cinglera.
9) Només suporten la cua a l’ hora de la mort.
10) Tenen un cel saborós i condicionat.
Dos poemes de solitud i deu pensaments divins
04 Desembre, 2010 17:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Betlem
Massa fred per a un desembre
mancat d’una llar de foc,
Josep diu: Camino poc,
arribaré tard al vespre!
Na Maria agombolada
voldria arribar a Betlem,
trobar prompte una posada,
esguardar l’Adveniment.
Han passat els darrers mesos,
entre penes i embolics,
gran munió de malentesos,
pèrdues dels pitjors amics.
Una noia tan bufona,
tan callada, tan pacient,
ha d’esdevenir marona?
És el pensar de la gent!
La meitat ni se la miren,
se’n riuen del bon Josep,
consentit i tebi home,
ni li parlen ni li diuen.
Betlem, llogaret perdut,
acull, si pots, la parella,
han aplegat nouvinguts,
només porten una estrella.
Dona’ls un grapat de palla,
regala’ls un floc de neu,
després vindrà la contalla:
És nascut el Fill de Déu!
Arriba
Just, a la vora del pou,
on apleguen les poncelles,
he trobat Josep cansat,
entre dubtes i febleses.
El pensament dels romans,
el compte dels guanyadors,
volen saber quants n’hi ha,
han d’esbrinar quants en són.
Ho sabeu: Calia anar,
altre cop al seu Betlem,
fa molts anys que va marxar,
de segur que ni el coneix?
On rauran companys d’infància,
de córrer sense parar,
de voler anar a jugar,
d’estimar sense recança?
Mireu: Li porta l’ esposa,
asseguda a la somera,
dolorida viatgera,
amatent de bona nova!
Ni té casa ni fortuna,
on deuen ser els familiars?
Voldria tenir una llar,
només li queda la lluna!
Enmig de tanta incertesa,
cap àngel ho va anunciar:
Aplega qui ha d’arribar,
un Infant amb una estrella!
Pensaments divins
El món no es pot acabar al cel, no han finalitzat les obres d’ampliació.
Satanàs està que talla claus, li deuen fer mal les sabates.
Satanàs està a l’aguait, ha comprat calderes xineses.
Han començat a provar temptacions per correu electrònic.
Judes ha proposat a Déu una companyia de teatre estable.
Jesús ha acabat el naixement amb un altre constipat.
Satanàs tempta Jesús amb creus climatitzades.
Satanàs sospita que s’acosta el Judici Final, han arribat tres jutges.
Déu va oblidar dir-li a l’home que es podia pintar les ungles.
Sant Pere s’ha fet un embolic amb l’horari de les misses.
Dos poemes indefinits i deu pensaments educatius
01 Desembre, 2010 19:37
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Malenconia
Llavors, comença, s’atura,
repassa el sud i el nord,
la fortuna i poca sort,
l’artifici i la natura.
És la reina de les festes,
amb el cos ben ple de flors,
és tan dolça per l’amor,
negra bruixa de tenebres.
Esclato, corro, m’envolo
pels camins de la dissort,
vaig de viu i vinc de mort,
beuria, però ni ho provo.
Un garbuix, cent embolics,
sense tardor, primavera,
estic segut enmig l’era,
oblidant penes i amics.
La dolça malenconia
em porta enllà del meu món,
els cridaires ja no hi són,
acaba la fantasia.
Remiro el cel
Com apleguen el seixanta
a la casa del mai més,
tot el cos cansat, estès,
ni té pressa ni té gana.
Passen les dolces poncelles,
amb un cànter, a la font,
ni galants ni somiadors,
en el cantó, les esperen.
Entrebanco, a la finestra,
la malícia del pensar,
anar-me’n , no vull anar,
quedar-me és ma desfeta.
Les poncelles, enciseres,
tornen, vénen de pouar,
el riure és un plorar,
avui no seran promeses.
De sobte, remiro el cel,
amb més dimonis que sants,
paraules de benestants,
veig com cauen al cafè.
I les poncelles rondinen
mentre miren el mirall,
fet i fet, és camí avall,
de segur que les estimen.
Pensaments educatius
Hi ha suficients escoles per saber que no en saben prou.
Jesús va ser mestre, va haver de fugir del món.
Aprendre és saber treure la bola adequada del mar dels dubtes.
He començat per la zeta: Zortiu al pati!
Tinc dos alumnes nous, els altres són pinyons.
No els puc manar feina, no ho entendran.
A classe parlo, no cal ni dir que no escolten.
Tinc un llibre obert, igual li fugen les idees.
Són tan intel·ligents que ni gosen demostrar-ho.
El mestre es moria amb els dubtes sobre el cap.
Dos poemes llunàtics i deu epitafis
28 Novembre, 2010 08:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quan la lluna
Quan la lluna es lleva
darrere el Montsià,
una veu planera
comença el viatjar.
On són els meus somnis?
No volen tornar.
On són els dimonis?
Se’ n volen anar.
Quan la lluna acota
darrere el castell,
s’ emporta la joia,
em deixa després.
Quan la lluna riu
en veure el gran sol,
ni parla ni diu
ni fa l’ enrenou.
Estimada lluna
No pregunteu al sol
on ha parat casa,
camina, ni es cansa,
crema de debò.
Parleu amb la lluna
tot mirant el cel,
sentiu com no creu
ni vol una engruna.
Digueu-li que estic
a sobre del pont,
buscant el redós,
cercant a l’ amic.
Que passo indecís
per l’ eterna terra,
per tenir una serra
on cercar l’ oblit.
Digueu-li que sóc
un home fidel,
carregat de fel
amb el cap prou fosc.
Que espero amatent
clarianes de llum,
voltat de patum,
només sóc servent.
Estimada lluna,
trobo aquell recés,
per dir: He comprés,
dona’ m la cordura!
Epitafis
He perdut la meitat de les peces.
Pots entrar sense gaires estudis.
Procureu no tocar-me el nas.
He vingut perquè en faltava un.
El viatge va acabar en arribar el metge.
La llumeta encara és al fons.
No estic ni cansat.
Només parlo amb l’ enterrador.
Necessito un canvi de terra.
Us prometo que m’ he tornat sord.
El gegant (2)
25 Novembre, 2010 16:26
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El gegant (2) :
1) Va aparèixer abans dels impostos.
2) Prova, sense èxit, apropar-se a la terra.
3) Va entrar als contes i no sap com sortir- se’n.
4) No entén que una cuixa de corder es pot compartir.
5) Ha trobar la solució en les botigues de talles grans.
6) Procurar no viure en pisos de trenta metres quadrats.
7) Mai viatja en classe turista.
8) Acceptaria treballar de penell.
9) Es veurà obligat a donar el seu cos a la ciència.
10) Somia, de vegades, que passa desapercebut.
Dos poemes d' estudiant i deu pensaments divins
22 Novembre, 2010 11:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Van cercant
El vent parla, el núvol plora
tot prenyats de compromís,
una vida no té encís
i l’ altra es cansa d’ hora.
És el vent qui espetega,
vol anar a la ciutat,
allí tot està encisat,
allí tot és gran ofrena.
Els vianants amb delit,
els ciclistes amb orgull,
minsa joia dintre l’ ull,
dintre la boca el neguit.
Passen les amples voreres
endinsats en un parlar,
algú pensa que l’ anar
és festa sense tenebres.
És el núvol qui voldria
en el gran cim descansar,
més avall no vol viatjar,
dessota mor l’ alegria.
Com passen núvol i vent,
amb silenci, rondinant,
van cercant un estudiant,
els mira, però no els veu.
Estudiar
Mare, com diu el pare:
Toca l’ hora de llevar,
prendre els llibres, estudiar,
endinsar-se en el concepte!
Una plana, massa ratlles,
un dibuix massa petit,
el passejar de l’ amic,
el sofriment de la classe.
Asseure’s, obrir la bossa,
engegar l’ ordinador,
escoltar el professor,
gronxar el cap, passar l’ estona.
Avui, anar per l’ anglès,
un idioma poca-solta,
en parlar, tothom remuga,
en callar, clouen la boca.
Després natura i esbarjo,
hora del gran entrepà,
les mirades, el somiar,
vull fugir, estic que salto.
Tres classes més, la sortida,
cap a casa manca gent,
estudiar no té secret,
aprendre no em convida.
Pensaments divins
Sant Pere està buscant feina als bisbes de Roma.
Sant Pere proposa l’ entrada gratis al cel tots els diumenges.
Déu crea, però no registra drets d’ autor.
Satanàs ha provat de fer un home, no hi ha manera de posar-lo dempeus.
Satanàs afirma que no es considera comunista.
Amb mil pecats més, em faran caporal.
Satanàs afirma: Misses negres no vol dir sense declarar!
Déu plorava, l’ havien deixat sense esbarjo.
Déu ha començat el testament, anem pel desè volum.
Dos poemes cristians i deu pensaments educatius
19 Novembre, 2010 10:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No vull més aquest ofici!
En llevar-me, qui ho diria,
esmorzo com a bon cristià:
La sardina, ous ferrats
i un pastís gran de vigília!
Engego nova jornada
amb ganes de treballar,
bona menja fa rumiar:
Qui enganyaré altra vegada?
Surto del poble tranquil,
enceto vella drecera,
quan arribo prop de l’ era
trobo aquell jove eixerit.
Em diu que era profeta,
farà, ara, dos mils anys,
i va caure en el parany
d’ una vida compromesa.
Volia canviar el món
fer d’ aquest un paradís,
va assolir gran compromís,
de patir per a tothom.
Va anar a Jerusalem,
va entrar pujant a un ruc,
va trobar pobre aixopluc:
El van fer pujar a la creu!
Després de tan gran negoci,
ni vol saber on anem,
només m’ ha dit, sense fe:
No vull més aquest ofici!
Només recordo
Entre totes les ventures
que un gran home pot trobar,
està el fet de viatjar,
endevinant on atures.
Anava, sense cap pressa,
pel vell camí de la font,
és el desig de ser al bosc,
on recullo gran fermesa.
Allí, assegut sota un arbre,
em trobo un home cansat,
ve fugint del gran mercat,
un mercat de joia i marbre.
Em conta, sense embolics,
una història més bé trista:
Ell va venir, no volia,
però el Pare mana el Fill!
Va patir entre nosaltres
una pena de no dir,
un mal dia el va trair
un bon amic, com els altres.
Van pujar-lo a una creu
entre claus i sofriment,
va ser escarni de la gent,
mai tornarà aquest Hereu.
Quan la parla m' encisava,
quan l’ escoltar era goig,
el veig fugir com la pols;
només recordo la cara.
Pensaments educatius
En entrar a classe, és millor amagar un xic d’ esperança.
Ells són prou crítics per saber el que haurien d’aconseguir.
No cal mestres bons, igual els voldran cremar.
Negociant la feina, el mestre acabarà perdent.
Ningú sap on és, la veritat sempre surt volant.
Els alumnes entren a classe, no aconsegueixen enfilar-se a les parets.
Són prou intel·ligents, però suporten el temps perdut.
Déu anava a l’ escola, va preferir exercir de Déu.
El mestre era vell, la batalla avorrida.
Cap alumne pot ser dolent, només intentar-ho.