Dos poemes amb mosques i deu epitafis

23 Agost, 2011 07:45
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Dues mosques


Dues mosques prou gandules,

cansades d'anar enlloc,

esperen la seva mort

damunt les fulles porugues.

Començada l'escalfor,

van trobar els bons pastissos:

coca ensucrada i anissos

en un plat, en el rebost.

Allí, els posava la vella,

amagats de tota llum,

tenia el marit difunt,

només patia per ella.

Una de les dues mosques

esbrina el gran secret,

després de patir, un desert,

és el goig de coses dolces.

Dues mosques prou gandules

veig com mengen cada dia,

prendre dolç, és l'alegria,

no precisen altres mudes.

Amb un estiu força llarg,

cal tenir pastís de sucre,

al capdavall, ve l'octubre,

és el temps per a finar.


Mosca vella


Mosca vella, viatgera

entre fruita i plat de carn,

no deixis la teva part,

gaudeix de l'avinentesa.

Abans, dormies a l'hort

dessota de la figuera,

una mula batent l'era,

donant fusta un pagesot.

Mosca vella, sense estralls,

ensuma la menja i riu,

sota el sol, tot és ben viu,

com creixen tots els gegants.

Des de dalt del cap estant,

domines tota la plana,

la mula té massa gana,

manta tombs sense menjar.

El pagesot sota el sol,

amb barret de palla groga,

haurà de parar una estona,

sua tant que diu: Com plou!

Mosca vella, tafanera,

esperant que arribi el pa,

el banquet començarà,

cal xuclar a tota pressa.

 

Epitafis

 

Endevino que no voleu entrar.

De fet, no sé perquè he vingut.

Us asseguro que no he estat jo.

Aquí, també és difícil viure.

Tenim un advocat de causes perdudes.

Si guanyo el judici, sortiré a sopar.

Segurament, hauria de deixar la beguda.

Fins aquí, han vingut a cobrar.

La senyora bé, gràcies!

No m’ avorreixo, però és prou monòton.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: