Dos poemes amb sol i deu pensaments educatius
24 Juliol, 2011 06:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sol aguerrit
I crema el camí,
la sínia singlota,
com vaig al dessota
d'un sol aguerrit.
Guerrer de cent guerres,
lluites sense fi,
és nat per morir
enmig les tenebres.
Però encara és jove,
ferotge, impacient,
fugint de la gent,
vestit de manobre.
Heroi d'una història,
escrita per nans,
on rauen gegants
mancats de memòria?
Al redós de l'om,
vora de l'ermita,
la calor m'irrita,
només cerco son.
Se'n va
Estiu que tot ho pregona
amb un caire malaltís,
on has deixat els meus nins?,
on restarà la marona?
En un carrer sense sol,
un venturer de mil somnis,
guarnit de feixucs dimonis,
passejant sense consol.
A prop, a dos tirs de pedra,
trobaràs arbres i encís,
és estiu i el paradís
veig com rau envoltat d'herba.
Estimats els nous jardins,
fruit de la dolça campanya,
és un batlle de l'Espanya
qui els ha portat fins aquí.
El sol com riu, mentider,
parlant de cent meravelles,
de fet, són noves estrelles
les qui dormen al carrer.
Nostre heroi, cofoi, tan fer
només descansa a la plaça,
el batlle li ha fet, per casa,
un rellotge sense dents.
Al carreró hi ha seguici
de mosquits i d'enrenou,
les orenetes, amb dol,
porten menja i sacrifici.
El sol se'n va a poc a poc,
el capvespre s'allargassa,
els benestants tenen massa,
per a la resta, hi ha poc.
Pensaments educatius
Té un fill tan intel·ligent que mai el puc trobar.
Tinc les idees clares, però no les reconec.
Estan asseguts i callats, m’he tornat a dormir.
He fet un cercle i m’he amagat dintre.
Mai arriben tard, és el rellotge qui ve d’hora.
Els resultats no són bons, compraré més sucre.
Els nens aprenen déu-n’hi–do, sobretot do.
Estaven fent un examen i m’han descobert.
Estan prou contents de la poca salut que tinc.
Els posaré feina, però no els ho diré.
Dos poemes amb porcs i deu epitafis
21 Juliol, 2011 09:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En el cel
De més noble no n'hi ha,
viu tot el dia a la cort,
el farciran en ser mort,
ha de malviure amb la sal.
El trobareu ben penjat
presidint el gran rebost,
encongit, pelat amb foc,
ben a punt per ser menjat.
Però l'occit és així,
per a tots hi haurà aquest punt,
d'aquest món, veieu, se'n surt
morint dret o amb tou coixí.
En el cel dels porcs daurats,
no hi ha pressa ni enrenou,
cada jorn un sac de nous,
d'avellanes o de glans.
A la terra, sacrifici,
a tots caldrà treure el suc,
però al cel no hi ha ningú
que no tingui sinó vici.
Viure a la cort
De fet, viure a la cort,
no és cap cosa ni m'agrada,
la trobo com a una casa,
amb cambra i amb menjador.
Arriba el príncep blau,
amb escuradents al llavi,
amb una gorra de savi,
mig ferotge i tot cridant.
Ens tracta de gords i bruts,
d'imbècils i de marrans,
és un goig sentir el seu cant
tan innoble, tan eixut.
Diuen que aquestes vacances
duraran uns quatre mesos,
a la cort, tots som promesos,
haurem de trobar les Parques.
Viure a la cort ni m'agrada,
prefereixo viure al mas,
esperar el fer-me gras,
saltironar per la plana.
Menjar quatre caragols,
anar fent la botifarra,
els pernils, la cansalada,
tenir glans i quatre cols.
Epitafis
Agrairia que us poséssiu en fila.
He sortit a comprar flors.
Parleu amb la senyora.
Sembla que agafo cos.
En un no res, sóc aquí.
Tinc ofertes de la funerària.
És un no parar.
Les peticions amb Din-A4 i per una cara.
Voteu-me per a mort del mes.
Tornaré si passa la mandra.
L'insomni
19 Juliol, 2011 09:42
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'insomni:
1) És la frontera del país dels déus.
2) És l'interruptor principal de la benaurança.
3) Ens proposa relativitzar el pas del temps.
4) Va ser el pitjor dels càstigs divins.
5) Neix quan el cos deixa d'aprendre.
6) Prefereix cases més amples i guarnides.
7) Li recorda al cos que encara s'ha d'esgotar més.
8) Prefereix viure a la casa de l'home.
9) És un estat conscient prou insuportable.
10) Ha de morir en el passar del dia.
Dos poemes amb pardals i deu pensaments divins
16 Juliol, 2011 07:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Com tothom
Entre teules, tot piulant,
com passen dies espessos,
com enyoro aquells pagesos,
cansats de saber-ne tant.
El daurat color del blat,
la frescor de la rosella,
aquella suau cantarella,
aquell capvespre sagnant.
I després, el vell mestral,
gronxant brancades i portes,
els cuquets de cases nobles,
aquell tornar al daltabaix.
Avui, cruspeixo cirera
vestit de son i paor,
dessota d'un cel traïdor,
veig volar qui cerca menja.
Pardalot de mala mena,
no ploro més a la font,
sols albiro, com tothom,
un avenir de tenebra.
Pardal esllanguit
A la casa del pagès,
no he trobat obert el sac,
ni menges que no són carn,
ni golfes on passar el fred.
Ni palla per a fer el niu,
ni l'escalfor de la llar,
ni terres per on anar,
tot cercant el gra i caliu.
En el redós de la plaça,
no hi ha velles assegudes
ni singloten, mentre juguen,
les joves a parar casa.
En els balcons, ni hi ha núvies
ni a les finestres somrís,
on rau aquest paradís?,
on han restat tots els riures?
On rauen aquells pagesos,
cansats de somiar al cafè?
El blat ni daura ni és verd,
només tenim malendreços.
I com pardal, esllanguit,
només cerco ma fortuna,
em planyo sota la lluna,
mai trobaré el meu camí.
Pensaments divins
Déu proposa misses cantades i, a poder ser, entenedores.
Satanàs vol fondre campanes per fer forques.
Déu investigarà les construccions del paradís.
Estan descontaminant tres àngels que van entrar en zona nuclear.
Satanàs obliga a portar casc als diables banyuts.
Déu és prou jove, no és estrany que no sigui mai a casa.
La temporada serà baixa, només hi ha dos pecats nous.
Jesús diu: Posats a triar, vull grapes!
Judes es va penjar, mai havia vist tants diners.
Un dimoni miop està temptant una foto de la campanya electoral.
Dos poemes de cocodril i deu pensaments educatius
13 Juliol, 2011 06:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
L'aperitiu
Allà a sota del gran tronc,
ni albiro ni mandrejo
ni em planyo ni xerrotejo,
estic cansat de ser sol.
Les jornades són tan llargues,
els dies tant dissipats,
que viure no ve de grat,
però morir fa febrades.
No tinc gana per tenir,
puix menjo de Pasqua a Rams,
parlo poc i el meu glatir
arriba fins els ullals.
De vegades, se li acut
navegar, per l'ample riu,
un quatre potes eixut,
és a punt l'aperitiu.
Vora del Nil
Visc a la vora del Nil
al costat del faraó,
és tossut com a home bo,
no em deixarà mai tranquil.
Passa les hores al riu,
cercant la glòria dels déus,
foragitats els jueus,
té el poble en un neguit.
Avui comença juguesca
per guanyar fortuna i sort,
veu que s'acosta la mort
i la Parca se'l festeja.
Em conta contes de fades,
d'empreses de mal portar,
el miro, el deixo anar,
cerco calma en altres bandes.
Cansat de tant compromís,
em disposo a berenar,
espero algun ciutadà
quan s'acosta prop del riu.
Li dono dues mossades,
el poso en el meu racó,
quan les hores són passades,
el torno esperit del tot.
Pensaments educatius
Hem fet un examen, tres han començat a criticar-me.
Porten la creu i els claus, què volen fer?
Fins ahir, una a era una a.
Han posat nou mestre, es diu: Electró–man!
L’inspector ha destapat un parell de caps.
De fet, mai sé quan he de parlar.
Hi són tots, hi haurà motí.
La primera lliçó la deixarem reposar.
Estan aprenent anglès, és normal que no els entengui.
Estan ajaguts, no cal dir com s’esforcen.
Dos poemes de gos caçador i deu epitafis
10 Juliol, 2011 09:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nova vida
Comença la trista història
a la vora d'una font,
quan el bon amo es mor,
tot de sobte, buit de glòria.
Ell em portava al tros
per a collir les cireres,
li apropava les cistelles,
regalava el millor mos.
La senyora no vol ca,
li porta els mals records,
obsequiat a un caçador,
em segresten ben lligat.
Enceto la nova vida
a dintre de la gossera,
una gossa bruna, vella,
va i mossega de seguida.
L'estiu va ser ben curt,
la menja fou molt dolenta,
pollastres sense neteja,
em donaren ràbia i cucs.
El primer dia de caça
va ser fet per oblidar,
el conill el vaig trobar,
reconec la mala traça.
L'havia de fer saltar,
empaitar i mossegar-lo,
al nou amo, obsequiar-lo
i gaudir en acabar.
Tot va ser un petit desastre,
el caçador s'empipà
i tot d'una disparà:
Aquest gos és un sapastre!
Només lladro
La claror del nou jorn
va sorgir ben lluny de casa,
s'havia acabat la caça,
la gossera amb menjador.
Gaudia de tot el camp,
de la vall i de la serra,
sense ordre ni neteja,
sols patia pel menjar.
Vaig descobrir la cultura
d'endrapar el món més verd,
quatre mossos, em van fer
cavaller de gran figura.
Força ossos, massa pell,
la llengua tocant a terra,
un pastor va i m'arreplega
quan ho tenia tot fet.
Va portar-me a la cabana,
amb més ombres que embalum,
ell portava un difunt,
la vida m'abandonava.
Després de quatre setmanes,
bon formatge i força llet,
veig tibar la meva pell,
fins hi dono quatre passes.
Ara, parlo amb les ovelles,
les empaito i arrenglero,
només lladro, mai mossego
i suporto les esquelles.
Epitafis
Busco ànima en pena sense perjudicis.
Avui, tampoc parlaré.
Passeu-ho bé!
Us estic observant.
Tinc problemes d’esfínters.
Estic canviant d’estat.
Es prega no deixar publicitat.
Senyor lladre, heu fet tard!
Podeu agafar el xampú.
No tinc clar el meu futur.
La fosca
08 Juliol, 2011 06:39
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La fosca:
1) És la reina de tots els dubtes.
2) Emplena els buits i buida els plens.
3) És la més minsa de les energies.
4) Coneix el cervell i s’amaga en els plecs.
5) Tracta la llum de malfeinera.
6) És el principi i el fi.
7) Em fa entendre fins on puc arribar.
8) Viu entre la por i la ignorància.
9) Em fa confondre realitat i somni.
10) Diu que no em deixarà mentre visqui.
Dos poemes de gavina i deu pensaments divins
05 Juliol, 2011 08:55
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Gavines som
Cansada de veure mar,
amb més gana que menjar,
avanço, em deixo anar,
aplego on tot és camp.
Amb un neguit controlat,
m'ajunto amb quatre amigues,
passem penes i fatigues,
passem els dies volant.
Hem de seguir el bon home,
canviem barca per tractor,
la sardina pel cucot,
estarem prou lluny de l'aigua.
També vigilem despulles,
muntanyes d'escombraries,
tenim menges amanides,
seran les nostres pastures.
Gavines som i la mar
ens allunya de la casa,
anem a passar pel camp,
anem farcides de gana.
S'esguerra
Avui, em caldrà parlar
de la bonança del port,
del desig del pescador,
de la barca sense mar.
Massa hores sense brega
massa aigua sense dot,
el vell oncle i el nebot
tot i cercant la taverna.
Amb la barca despullada,
els mil somnis per omplir,
avui, em toca fugir,
demà, trobaré més terra.
Voldria tenir a l'abast,
aquell gras peix de bullir,
massa espines per a mi,
però aquell era el meu plat.
Em toca sentir la llei
més amarga del mercat:
Poc el peix i està barat,
gran país, ple d'innocents.
Estenem les blanques ales,
volem alt enmig xisclets,
anem a cercar el pagès,
ha d'estar collint patates.
Truquem sardina per cuc,
blava mar per groga terra,
una gavina s'esguerra,
diu que tot està perdut.
Pensaments divins
Es va condemnar per no saber contar mentides.
Tres dimonis apleguen sempre tard: Són daltonians!
Aquest dimoni és beneit, no sap renegar.
Satanàs demana Déu que salvi tots els vegetarians.
Sant Pere ha confós una banya de dimoni per una de brau.
La Verge pren banys solars, vol anar a Catalunya.
Jesús ha demanat un sofròleg, per si ha de tornar.
Satanàs no vol més rics, es queixen del menjar.
La faldilla de les pecadores s’allargarà els dies de vent.
Satanàs vol menjar ecològic, reduirà el bull dels condemnats.
Dos poemes per als salvadors i deu pensaments educatius
02 Juliol, 2011 05:17
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Aquesta història
Segurament un déu traïdor,
mal atipat de meravelles,
ens ha posat a les parpelles
totes les manques d'aquest món.
Tots estirant la noble corda
anem deixant els pous d'oblit,
uns han pujat, se n'han sortit,
altres rauran per finir l'obra.
Treballs feixucs sense vergonya,
paraules noves, cubells de planys,
ens cal canviar aquesta història,
és massa vella per tenir guanys.
Pobres reietons
I vindran monstres, amb carones noves,
a cercar, com sempre, un trosset de cel,
potser, en no trobar-lo, llençaran la fel,
tot i esperant comprensió del poble,
Costa ben bé poc oferir promeses,
caure en el parany de sentir-se bé,
és, no cal saber-ho, una qüestió de fe
la que fa trencar aquestes ofertes.
Posaran plegats els nostres cilicis,
un poalet d'aigua al bell mig de mar,
podem esbrinar el seu sacrifici,
pobres reietons, desitgen manar,
Tornarem, així, a nostra caverna,
la podrem guarnir d'abelles i flors,
ells hauran comprat els nostres dolors,
els han de patir sense gens de pressa.
Pensaments educatius
Hem de partir de la base que en saben més.
Sempre a poc a poc, que no s’ennueguin.
De les beceroles a la física quàntica només hi ha un pas.
Aprenen tant que demà ja és història.
Era invisible fins que va arribar el director.
Tinc la classe endreçada, el sostre segueix sent dalt.
Tenim ordinadors, algun deu funcionar.
És una sort ser mestre, ets lliure de pecat.
Confio amb la ciència, acull a tota mena d’éssers.
Un cop més i els deixaré manar.
Dos poemes de monstres i deu epitafis
29 Juny, 2011 06:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Espera
Hi havia una vegada,
en el país del mai més,
un monstre sortit d'un peix,
com de sardina salada.
Tenia les galtes roges,
els ulls de color de mar,
les orelles de les grans,
els nas gros i sense celles.
Quatre potes ben unglades,
la cua de mal portar,
mil escates per tapar,
una panxa de les grasses.
Era fort com un castell,
un treballador de mena,
menjava sense atuell,
mai anava de cacera.
El bon monstre es va morir
un dilluns cap al migdia,
va acabar sense patir,
oblidat de la família.
L'enterraren sota el pont,
a la porta d'una cova,
encara sento els seus roncs,
espera una vida nova.
Una porta
Mireu, el monstre m'ha dit,
avui, que estava content:
quant de gran és l'esperit
si tragina un xic de fe.
Passa hores, prenent ombra
al dessota del gran pi,
amb el costum de patir,
ara, seu tota l'estona.
Els pagesos el comprenen,
neguitegen els soldats,
sempre hi ha un bocabadat
que s'amaga, però el veuen.
Nostre monstre ni suporta
les ambicions i el neguits,
hauria estat molt més ric
si guanyés el que pertoca.
Ell estima viure així,
navegarà per mil mons,
només busca, entre records,
una porta per eixir.
Epitafis
Demà, em recolliré d’hora.
He vist que veniu prompte.
Sempre esteu plorant.
Acabo de tenir una idea.
Necessito un advocat.
Tinc prou temps per sortir-me’n.
Estic en el meu pes ideal.
Encara menjo sense sal.
Heu vist el carter?
Sóc un home acomodat.