Dos poemes per a fulles i deu epitafis
14 Setembre, 2011 07:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fulles mares
Cansades de minsa llum,
en un estiu fredolic,
vesteixen amb un vestit
que porta un bosc ensopit
sense fressa ni aixopluc.
Benvolgudes fulles mares
on heu deixat la bonior
aquell sol encegador,
cofoi i abassegador
de les enceses mirades.
No teniu altre recer
on sojornar aquelles hores,
vostres fills no hauran coves
on posar les dolces notes
d'un desafinat concert.
Tot un pensament tardà
per un ignot paradís
foll, esquerp, fonedís,
cercant un nou compromís
que mai haureu de trobar.
Mares fulles emporteu-me,
cerco un món prou més enllà
on regne qui sap manar,
on visqui qui aproparà
la nova claror del vèncer.
Aplegarà tardor
On queda primavera,
el regne de les flors,
la barca que navega,
el mariner i el port?
La nova candidesa,
aquella flaire suau,
aquella gent planera,
aquell recer tan blau.
La tèbia fortalesa,
el deure d'un treball,
aquell terrabastall,
aquella calidesa.
El pare ensopit,
vosaltres juganeres,
amb les carones verdes,
amb semblant eixerit.
La brisa us empenyia,
com us feia ballar,
volíeu feinejar,
teníeu la follia.
Però l'innoble temps
us ha minvat les ganes,
teniu les cares agres,
on heu deixat la fe?
I aplegarà tardor
brandant la vella espasa,
haureu de deixar casa,
viureu en el gran sot.
Epitafis
Quasi sóc independent.
Necessito taüt amb TDT.
De fet, havia de venir la veïna.
Vaig sentir: Arbre va!
De segur que demà desperto.
Dos dents més i podré mossegar.
Potser, ara, tindré més il·lusió.
Us aconsello un taüt amb tons verds.
A última hora, no em trobava bé.
He hagut de deixar el que tenia.
El dubte
12 Setembre, 2011 06:58
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El dubte:
1) És la més complicada de les construccions.
2) Es genera en el recorregut pel cervell.
3) Sempre troba una hora bona per ser-hi.
4) Manifesta que la vida ofereix més d'un camí.
5) És el replà de tot aprenentatge.
6) Serveix per esbrinar tots els punts febles.
7) Mai ens deixa arribar al nostre tresor.
8) És l'antesala del regne de la por.
9) Confia en el nostre raonament.
10) Voldria morir, però no se'n surt.
Dos poemes d'anar a escola i deu pensaments divins
09 Setembre, 2011 06:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No vull
Toquen totes massa fortes,
campanes del campanar,
a escola, no vull anar
a aprendre les beceroles.
Força lletres per a un home
fet a lluitar amb espases,
a guanyar per les murades
tota una mena d'encontres.
Sense egua ni cavall,
sense escuder de tanoca,
per les tardes, es quan toca
la batalla principal.
No hi ha llibres a la vila,
no hi ha fulles de paper,
només hi ha qui plora i crida:
Deixeu-me, no pegueu més!
No vull pati de l'escola,
ni mestre que parli fosc,
vull el camp per on s'escola
un setembre de tardor.
A l'escola
A l'escola vella
ni clau ni somrís
ni galta vermella
ni un bocí d'orella
que escolti la nit.
A l'escola nova
ni amic ni tinter
ni arribar de pressa,
esperar quan vessa
aquell crit darrer.
A l'escola apleguen
els dolços minyons,
els pares, els avis,
aquells vells calvaris
de la poca sort.
A l'escola vénen
les nines i els nins,
aquells freds matins,
les joves que tenen
nuvis eixerits.
A l'escola acaben
presses i enrenous,
les bosses que estrenen,
les ganes que envolen
els dolços minyons.
I l'escola calla,
badalla i somriu,
avui, és un riu
qui porta el caliu
joiós de canalla.
Pensaments divins
He d’anar a l’infern algun cop, ho penso.
No és que no tingui fe, és que no sé on l’he deixat.
Déu no ha mort, de vegades, el sento plorar.
Necessitem dimonis per arbitrar partits de la lliga celestial.
Al cel, no es pot jugar a futbol, no deixen donar puntades de peu.
Al setè cel, mai ballen sardanes.
Déu podria parlar amb català, però les dretes no el deixen.
A l’infern dels catalans, mai fan calçotada.
Ara, posaran àrea de seny en totes les residències celestials.
No hi ha dubte: Fecsa segueix sent Déu.
Dos poemes festius i deu pensaments educatius
06 Setembre, 2011 06:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
On rauran?
On rauran aquelles hores
de missa i de processó,
del voltejar de campanes,
de mudar i de sermó?
De torejar a la plaça,
de córrer entre carrers,
d'aquell remugar de vaca,
d'aquell riure del jovent.
D'aquelles festes amables,
entre dolços, entre carn,
aquell doll de queixalades,
aquell beure el vi barat.
Torrades les botifarres
a l'ombra del garrofer,
encetar les bretolades,
albirar un nou festeig.
Aquell ball dessota el llum,
aquell estrènyer ben fort,
aquell riure, aquell cluc,
aquell somiar, aquell tot.
La festa
La mare me l'ha comprat
un divendres pel matí,
hauré d'anar ben mudat,
hauré d'anar ben vestit.
La corbata no m'agrada,
és ampla per a fer un nus,
la camisa massa blanca,
els pantalons massa curts.
Però la jove és prou maca,
l'han farcit amb mil colors,
la festa tot just comença,
han llençat el coet gros.
Carrer major, passejada,
massa ulls per a no dir,
anem fent la desfilada,
rialles de cap a fi.
Les festes més assenyades
són flairoses, són així,
lleugeres les migdiades,
llum i crits tota la nit.
Les noies dolces i maques,
els joves ben plens de vi,
el ballar porta baralles,
diu que no, no vol eixir.
Després s'acaba la festa,
com remugo, ella creix,
la tenia per deessa,
ni la miro ni la veig.
Pensaments educatius
No saben la composició de la pedra, però tenen bona punteria.
Si no són espavilats, siguin poca vergonyes civilitzats.
El millor mestre no és el sabut sinó l’adaptable.
Quan Jesús ensenyava, no hi havia objectius terminals.
La mare va fer-me saber que arribaria tard a escola.
El jove va anar dels nombres primers a conseller de banca.
Hi havia un temps on la saviesa viatjava amb guix.
Ensenyaven a les fosques, era una escola privada.
El llapis xiuxiuejava als dits les paraules que escriuria.
Si llegeixo amb el cap, qui esborrarà les errades.
Dos poemes per al setembre i deu epitafis
03 Setembre, 2011 12:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Setembre em duu
Setembre s'enduu
tots els grans desitjos,
els terços, els mitjos,
la resta d'ensurts.
Convida la fresca,
el redós del pont,
es cansa el bon sol
de tanta fermesa,
voldria somiar
amb la bella lluna,
tan noble, tan bruna,
amb força minvant.
Té por d'altres temps,
escurça el camí,
és un pelegrí
cercant altres vents.
Setembre em duu
la nova calor,
la deixa en un forn
més dolç i feixuc.
Sojorno albades
amb gana de fred,
albiro l'hivern,
dalt de les muntanyes.
Platja isolada
Com la platja isolada,
amb un caire malaltís,
esperona, altra vegada,
la fugida al compromís.
On rauran les tovalloles,
les ombrel·les, les boniors,
aquell cim de pells torrades,
aquells pobres lluitadors?
Les empreses acabades,
oblidats tots els diners,
aquell doll de bajanades,
aquell seure a tort i a dret.
Com la platja isolada
em recorda, amb caire fred,
que cal tornar, altra vegada,
al país de no fer res.
Els prohoms, els perdularis
ja són tots a la ciutat,
a la platja, resten savis,
poca feina, un xic de fam.
Com setembre encomana
poca pressa, es deixa dur,
com escriu mentre retalla
i es queixa com ningú.
Epitafis
Queda prohibit ressuscitar en diumenge.
No senyor, no; no era un conill!
Qui ho havia de dir: Va encertar-me el futur!
Ahir, em va caure l’altra orella.
He donat permís a l’àngel de la guarda.
Puc ressuscitar en qualsevol moment.
Estic esperant el miracle.
M’he quedat a les postres.
Ara, em vesteixo a la secció juvenil.
Només em falta recuperar la gana.
L'home
01 Setembre, 2011 08:05
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'home:
1) És el mamífer amb més mancances.
2) Abandona la mare amb el més amarg dels plors.
3) Necessita un any per saber: Per a què serveixen els peus?
4) Només sap estar dormint o afamat.
5) Triga prou en reconèixer la seva grandària.
6) El tanquen en cambres on diuen que aprèn.
7) Intenta desnonar tots els déus propers.
8) Reconeix que ha de suportar els altres de l'espècie.
9) Adoptarà un altre com a símbol d'èxit.
10) Intenta viure oblidant que mor.
Dos poemes de passada i deu pensaments divins
29 Agost, 2011 06:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Passa la vida
Desades les bicicletes,
els avis prop de la font,
les orenetes no hi són,
estaran fent les maletes.
Davant de la llibreria,
amb cara de massa son,
dos vailets troben el món
que els dibuixa la família.
L'escola encara hi és,
el vent no se l'emportà,
enceten setembre, el mes
del llapis, goma i compàs.
Malaguanyada fortuna,
on restaran els carrers?,
aquell dolç albercoquer,
la cirera i la pruna.
Campanes del campanar,
totes toquen esguerrades,
no hi ha fressa a les teulades
ni calima al cim del mar.
Passa la vida, el carrer
porta caire silenciós,
dues velletes, un gos,
on trobarem els minyons?
Setembre passa
Cansat el sol de torrar,
esdevenir el mal amic,
no tardarà en tenir
massa son per matinar.
Llavors, un arbre s'enfada,
està tip de treballar,
li demana, a la fada,
llicència per descansar.
Tardor trucarà a la porta,
no té pressa per entrar,
els minyons volen l'escola,
de fet, no la volen tant.
Setembre passa i sojorna
un núvol encara tou,
anirà emplenant la bossa,
com li pesa, ara, plou.
Els llibres pesen encara
fins i tot, diria: més!,
on s'amaga l'interès?
L'estava cercant per casa.
Força son i mala cara,
de nou, se'n tornen a escola,
veig la vida con trascola,
com rodola, com traspassa.
Pensaments divins
Jesús és massa intel·ligent, no hi ha manera de fer-lo tornar.
He demanat a Sant Pere ser un savi ruc.
Judes vol sortir de l’infern, acceptaria tornar a ser deixeble.
Sant Josep li ha dit a Maria que podrien tornar a Egipte.
Jesús no tornarà a les esglésies si no treuen el crucifix.
Si Déu és el meu pare, per què he de pagar?
Déu no pot ser a l’església, no el deixarien descansar.
Satanàs és ecologista, està encantat amb els mosquits.
Si mors sense pecats, de segur que podràs volar.
Satanàs està trist, li han proposat fer de Déu.
Dos poemes entre orenetes i deu pensaments educatius
26 Agost, 2011 08:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Qui?
Qui solcarà la terra
amb vent suau?,
qui farà meravella
sota el cel blau?
On dormirà l'alosa
sense paller?,
qui ha de collir les fruites
del gran verger?
Qui endollarà silencis
vora la mar?,
qui emprendrà el viatge
prou anunciat?
No hi ha més orenetes
en el carrer,
els fils no tenen pena,
aplega el fred.
El gran viatge
Aprenen a volar
a tota pressa,
darrere la finestra,
sento el seu clam.
Té l'aire semblant trist,
sense fermesa,
on queda primavera?,
on ha fugit?
Les joves orenetes
senten la fressa,
aplega avinentesa
per totes elles.
Amb un sol malfeiner,
hi ha el gran viatge,
lleugeres d'equipatge,
cercant deserts.
El pardal tafaner
com sent la crida,
l'oreneta el convida,
a ser al carrer.
Com l'alba desperta
un dolç matí,
com la tardor espetega:
Ja sóc aquí!
Pensaments educatius
Els electrons no van a escola i Déu n’hi do com aprenen.
Déu és Pare, tampoc ve a l’escola.
El mestre té vocació, sobretot boca.
Els nens porten un àngel, sovint es perd.
Els alumnes aprenen, caldrà desmotivar-los?
Quasi sabien com era la neu quan començà a ploure.
La classe anava bé, fins el gaiato era nou.
Com amb vint-i-cinc alumnes no n’hi havia prou, ara, volen aprendre els pares.
Per aprendre les piràmides, he hagut de sacrificar tres faraons.
Els resultats han de ser bons, no cal saber la gravetat de les ferides.
Dos poemes amb mosques i deu epitafis
23 Agost, 2011 07:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dues mosques
Dues mosques prou gandules,
cansades d'anar enlloc,
esperen la seva mort
damunt les fulles porugues.
Començada l'escalfor,
van trobar els bons pastissos:
coca ensucrada i anissos
en un plat, en el rebost.
Allí, els posava la vella,
amagats de tota llum,
tenia el marit difunt,
només patia per ella.
Una de les dues mosques
esbrina el gran secret,
després de patir, un desert,
és el goig de coses dolces.
Dues mosques prou gandules
veig com mengen cada dia,
prendre dolç, és l'alegria,
no precisen altres mudes.
Amb un estiu força llarg,
cal tenir pastís de sucre,
al capdavall, ve l'octubre,
és el temps per a finar.
Mosca vella
Mosca vella, viatgera
entre fruita i plat de carn,
no deixis la teva part,
gaudeix de l'avinentesa.
Abans, dormies a l'hort
dessota de la figuera,
una mula batent l'era,
donant fusta un pagesot.
Mosca vella, sense estralls,
ensuma la menja i riu,
sota el sol, tot és ben viu,
com creixen tots els gegants.
Des de dalt del cap estant,
domines tota la plana,
la mula té massa gana,
manta tombs sense menjar.
El pagesot sota el sol,
amb barret de palla groga,
haurà de parar una estona,
sua tant que diu: Com plou!
Mosca vella, tafanera,
esperant que arribi el pa,
el banquet començarà,
cal xuclar a tota pressa.
Epitafis
Endevino que no voleu entrar.
De fet, no sé perquè he vingut.
Us asseguro que no he estat jo.
Aquí, també és difícil viure.
Tenim un advocat de causes perdudes.
Si guanyo el judici, sortiré a sopar.
Segurament, hauria de deixar la beguda.
Fins aquí, han vingut a cobrar.
La senyora bé, gràcies!
No m’ avorreixo, però és prou monòton.
L'estiu
21 Agost, 2011 08:31
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'estiu:
1) Arriba quan el sol decideix allunyar-se.
2) Ens porta dies llargs i nits plaents.
3) S'emporta el verd i deixa daurats.
4) Recorda l'home l'avantatge de viure en coves.
5) Omple els camps de fruites saboroses.
6) Magnifica el deure de suar.
7) Omple les places de fressa i de xivarri.
8) Desitja posar-ho tot a remull.
9) Ofereix temps per fer migdiada.
10) Sol morir amb música de tempesta.