Dos poemes per a fulles i deu epitafis
14 Setembre, 2011 07:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fulles mares
Cansades de minsa llum,
en un estiu fredolic,
vesteixen amb un vestit
que porta un bosc ensopit
sense fressa ni aixopluc.
Benvolgudes fulles mares
on heu deixat la bonior
aquell sol encegador,
cofoi i abassegador
de les enceses mirades.
No teniu altre recer
on sojornar aquelles hores,
vostres fills no hauran coves
on posar les dolces notes
d'un desafinat concert.
Tot un pensament tardà
per un ignot paradís
foll, esquerp, fonedís,
cercant un nou compromís
que mai haureu de trobar.
Mares fulles emporteu-me,
cerco un món prou més enllà
on regne qui sap manar,
on visqui qui aproparà
la nova claror del vèncer.
Aplegarà tardor
On queda primavera,
el regne de les flors,
la barca que navega,
el mariner i el port?
La nova candidesa,
aquella flaire suau,
aquella gent planera,
aquell recer tan blau.
La tèbia fortalesa,
el deure d'un treball,
aquell terrabastall,
aquella calidesa.
El pare ensopit,
vosaltres juganeres,
amb les carones verdes,
amb semblant eixerit.
La brisa us empenyia,
com us feia ballar,
volíeu feinejar,
teníeu la follia.
Però l'innoble temps
us ha minvat les ganes,
teniu les cares agres,
on heu deixat la fe?
I aplegarà tardor
brandant la vella espasa,
haureu de deixar casa,
viureu en el gran sot.
Epitafis
Quasi sóc independent.
Necessito taüt amb TDT.
De fet, havia de venir la veïna.
Vaig sentir: Arbre va!
De segur que demà desperto.
Dos dents més i podré mossegar.
Potser, ara, tindré més il·lusió.
Us aconsello un taüt amb tons verds.
A última hora, no em trobava bé.
He hagut de deixar el que tenia.