Dos poemes per a fulles i deu epitafis

14 Setembre, 2011 07:01
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Fulles mares


Cansades de minsa llum,

en un estiu fredolic,

vesteixen amb un vestit

que porta un bosc ensopit

sense fressa ni aixopluc.

Benvolgudes fulles mares

on heu deixat la bonior

aquell sol encegador,

cofoi i abassegador

de les enceses mirades.

No teniu altre recer

on sojornar aquelles hores,

vostres fills no hauran coves

on posar les dolces notes

d'un desafinat concert.

Tot un pensament tardà

per un ignot paradís

foll, esquerp, fonedís,

cercant un nou compromís

que mai haureu de trobar.

Mares fulles emporteu-me,

cerco un món prou més enllà

on regne qui sap manar,

on visqui qui aproparà

la nova claror del vèncer.


Aplegarà tardor


On queda primavera,

el regne de les flors,

la barca que navega,

el mariner i el port?

La nova candidesa,

aquella flaire suau,

aquella gent planera,

aquell recer tan blau.

La tèbia fortalesa,

el deure d'un treball,

aquell terrabastall,

aquella calidesa.

El pare ensopit,

vosaltres juganeres,

amb les carones verdes,

amb semblant eixerit.

La brisa us empenyia,

com us feia ballar,

volíeu feinejar,

teníeu la follia.

Però l'innoble temps

us ha minvat les ganes,

teniu les cares agres,

on heu deixat la fe?

I aplegarà tardor

brandant la vella espasa,

haureu de deixar casa,

viureu en el gran sot.

 

Epitafis

 

Quasi sóc independent.

Necessito taüt amb TDT.

De fet, havia de venir la veïna.

Vaig sentir: Arbre va!

De segur que demà desperto.

Dos dents més i podré mossegar.

Potser, ara, tindré més il·lusió.

Us aconsello un taüt amb tons verds.

A última hora, no em trobava bé.

He hagut de deixar el que tenia. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: