Dos poemes de pati i deu pensaments educatius

17 Setembre, 2011 11:29
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La classe avança


Amb llapis nou i fatiga

com les fulles vaig passant,

el mestre diu que em faig gran,

he d'aprendre sense mida.

La classe avança amb galvana,

les idees van rajant,

els problemes semblen tants

que resoldre és filigrana.

Quan el cap de poc s'encén,

la cara són tot ganyotes,

apareixen les cent potes

del monstre pintat de verd.

Vella visió matussera,

com s'enfila a les finestres,

les taules restaran quietes,

però el terra tot s'esguerra.

Enmig de tanta follia,

de silencis preocupants,

s'albiren moments distants,

han de ser plens d'alegria.

Anquilós tot el rellotge,

branda d'aquí cap allà,

algun cop, ha d'arribar

el repicó de les hores.

Com passa tot el desert,

com s'enlairen les carones,

les ganes apleguen totes,

hauré de sortir el primer.


En el pati


En el pati juguen totes

les ganes del bon guanyar,

homenets han de lluitar,

entre tots, per tres pilotes.

I trafeguen els somriures,

les empentes i enrenous,

cinquanta volen futbol,

n'hi ha dos qui volen viure,

sense pressa, en altres mons.

Com surten els entrepans,

una poma massa verda,

una jove qui no menja,

no vol la talla tan gran.

El xivarri es fa confós,

el neguit com s'alliçona,

maleïda mitja hora,

esdevé en pocs segons.

Cent mòbils cerquen butxaques,

un xiulet fereix el cos,

és el temps de poca sort,

hauran de tornar a les classes.

 

Pensaments educatius

 

Estic confós, he posat suficients insuficients?

M’ha costat menys comptar els grans de sorra que posar-los nom.

Demà les classes comencen a les nou, no obstant podeu agafar-les a l’esbarjo.

Va ser una lliçó ocasional, la vaig trobar a les rebaixes.

De les vegades que no m’han fet cas, podria escriure un llibre.

Les respostes intel·ligents solen viure en un forat negre.

He provat nous aires a l’escola, no em trec els refredats de sobre.

Sortint d’una reforma educativa, he hagut de confessar-me.

Ajunteu dos mestres i començaran a plorar.

Cal mesurar la perillositat del saber.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: