Dos poemes feixucs i deu epitafis
13 Març, 2011 13:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Escriure és tot patir
Enceto la primera estrofa
tot i deixant un mal son,
captaire de professió,
aprenent amb poca força.
Les paraules, a la vora,
voldrien entrar en el bosc,
miren arreu: massa fosc,
com enceten la revolta.
Els demano, si de cas,
una mica de mesura,
un fanal o mitja lluna
un bon lloc on posar el nas.
Maleïdes ventureres
com em fugen de les mans,
com s’emporten els encants,
em deixen les males feres.
Una estrofa endarrerida
acabarà aquest occit,
escriure és tot patir,
obeir ni em convida.
Lluita cabdal
Poques coses per a dir,
es van perdent per la fulla,
massa blanc és el camí,
massa negra és la despulla.
He obert mitja finestra
d’aquest cap tan matusser,
no cal dir com és l’empresa,
no cal dir com l’he de fer.
Unes ratlles ensopeguen,
altres tenen mal de cap,
poques lletres espeteguen,
volen ser al punt i a part.
Recomenço l’embranzida,
darrera lluita cabdal,
la gandula és amanida,
deixem-ho al punt final.
Epitafis
Ho sento, no recordo com et dius.
Trobo que encara et fas vell.
No m’importaria mudar-me.
No oblidis portar-me flors.
Fa dies que no puc escriure.
Estic castigat de cara al sostre.
Ho sento, però tinc feina.
Encara estàs enfadat?
He sortit per fumar.
Us puc revendre dues entrades del cel.
La mosca
10 Març, 2011 06:33
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La mosca:
1) Desconeix el concepte de línia recta.
2) És una consumada tastaolletes.
3) Dubta d’ aconseguir una mort assossegada.
4) És un plat mediocre per a massa comensals.
5) Està amatent a la primera escalfor.
6) Va a l’ escola per distreure els nens.
7) No dubta en encetar espais incerts.
8) Va deixar el nas per a altres ocasions.
9) Mai pensa en una depilació seriosa.
10) Pensa que el cel és un gran terròs de sucre.
Dos poemes de morir i deu pensaments divins
07 Març, 2011 11:26
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A l’hivern
Hauré de morir a l’hivern
perquè em dol morir-me ara,
he comprat nou llit i, encara,
estava pagant el vell.
Hauré de morir a l’hivern
perquè he de fer escriptures,
les finques les tinc perdudes,
els beneficis són verds.
Hauré de morir a l’hivern
perquè el camí és a peu,
massa pobre per ser hereu,
massa noble per ser vell.
Em trobareu
Sortosament, si ve a visitar-me,
tinc els fulls en el calaix,
la cambra prou daltabaix,
disposat a acomiadar-me.
Res per emplenar la bossa
ben captaire d’enrenou,
he treballat per un sou,
mil silencis enmig l’ombra.
Vaig per ratlla venturera,
per amagar tot l’ emprat,
visc a poble, ho he triat,
massa vell per ser tronera.
Quan el batec espetegui,
el cor lliuri dels feixucs,
seré entre els vençuts,
tot vivint al cementiri.
Pensaments divins
Els sindicats d’àngels demanen una mica de marxa.
Satanàs obligarà la dutxa abans d’entrar a la caldera.
Déu no suporta els tests d’intel·ligència.
He fet tres pecats, però dos no entren a concurs.
Jesús necessita dotze ovelles que no mosseguin.
Anava cap al cel quan m’ha vingut el riure.
Déu m’escolta, li he vist una orella.
Satanàs rebrà els dissabtes de quinze a setze hores.
Jesús ha demanat
Judes plora, ha perdut vuit monedes.
Dos poemes amb fred i deu pensaments educatius
04 Març, 2011 10:26
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Foragitat
Carrer amunt i carrer avall,
sense pressa, sense taca,
amb forat a la sabata,
amb mig cap farcit d’estrall.
Tot el món li dóna esquena,
és un pobre geperut,
a cada porta, l’ensurt,
a cada dia, desfeta.
Amb menys cotó que camisa,
amb sargits de tota mena,
com la boca li esbufega,
com li han fet el fred a mida.
Un gran cartró per flassada,
mitja bossa per coixí,
ha arribat per patir,
no té son ni quasi gana.
Va ser, ara farà temps,
un estimat empresari,
foragitat del sagrari,
veig com li ploren els vents.
Massa mantes
Mig cove de llenya vella,
ben encesa la gran llar,
recomença, un nou ball,
un dansaire que s’ eleva.
Tres vailets de cara ampla,
escolten vella contalla,
a la quadra, entre la palla,
el ruquet ni riu ni salta.
La casa mig desvalguda,
amb finestres per pintar,
espera, per esperar,
massa temps sense aventura.
On rauen les joves belles?
El trafegar de la font?
Els vailets s’omplen de son,
la contalla sembla eterna.
L’ avi regira les branques,
el fumeral té singlot,
em sento prou trafegot
per menar altres fantasmes.
Els vailets pugen escales,
a la cambra, no hi ha llum,
tot el llit és embalum,
massa fred i massa mantes.
Amb el caparró tapat,
amb els peus tirant a marbre,
arriba el son com un lladre,
ha vingut de la ciutat.
Pensaments educatius
Un cop engeguen els ordinadors veus com van desconnectant.
Els alumnes no fallen en matemàtiques, sempre, saben els qui són.
No odio els alumnes, només les seves expressions.
Les classes començaran els dilluns, si no hi ha més remei.
Els parlava de l’ u i la meitat s’ han enfadat.
Arribarà un dia que anar a l’escola serà un somni.
Una escola era un reialme que ha esdevingut república.
Us diré les respostes de l’ examen sense cap mena d’ ordre.
Arquímedes ho va dir: Llença’ls a l’ aigua per veure si suren!
Els matemàtics grecs no en sabien gaire, mira com tenen les cases!
Dos poemes per carnaval i deu epitafis
01 Març, 2011 11:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Volem
La raó esdevé follia,
és el fruit del nostre temps,
caminant ni caminem,
avancem vers la desídia.
On han quedat els costums?,
deuen ser enmig les golfes,
ni amb palla ni amb garrofes
hem deixat nostres virtuts.
Les tenim en una cambra
més freda que els fons mesquí,
hem menyspreat el diví,
som els orfes sense gana.
Enmig del gran vendaval,
ben tancada la finestra,
la gent plora, vol la festa,
volem rauxa i carnaval.
Tot boirina
Quin és el déu pagà
que ni coneix calendari,
que vol ser-hi a diari,
i oblida on ha d’anar?
Es consola sense pena
amb la festa principal:
Que comenci el carnaval!
Que s’amagui la quaresma!
Posarem la roja carn
vestida de color blanc,
taparem la cara al sant,
riurem sense mitja part.
Ni naixerà l’agredolç,
ni morirà la sardina,
carnaval, és tot boirina,
em disfresso de debò.
Epitafis
No és que la feina atabali.
Ara, estic d’amagatotis.
Si vols veure’m, truca tres cops.
Estic mort per interès.
He provat de conduir, però no.
Tinc ofertes per fer de dimoni.
Cerco viu que em faci d’apoderat.
He de canviar l’horari de visites.
No m’agrada la moda de ciris d’aquest any.
No ploris que ja et conec.
El vent
26 Febrer, 2011 18:53
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El vent:
1) És un dels missatgers més sorollosos.
2) Porta l’aire d’aquí cap allà sense esperar agraïment.
3) No estima els molins perquè el fan marejar.
4) Sempre està disposat a anar més de pressa.
5) Podríem dir que és un dels millors assecadors.
6) Mai es cansa d’empènyer les veles.
7) Fa posar neguitosos els animalons i el foc.
8) És un dels millors crítics de la construcció.
9) En sentir el buit, comença a córrer.
10) Fa parlar el bosc i badallar les portes.
Dos poemes de gran vent i deu pensaments divins
23 Febrer, 2011 16:38
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Avança
Avui, crida el vent mestral
assolant tota la plana,
una prega s’encomana:
Deixa’ns viure vendaval!
És el déu qui es torna boig
sempre porta massa pressa,
esbatana la finestra
ni atura, diu que no pot.
Topeta grans i petits,
estripa l’alta senyera,
avança i tot ho trenca
per salvar altres amics.
Acluco els ulls i confio:
serà breu el seu passar,
és millor deixar-lo anar,
demà, ni sabrà que el crido.
El fruit
Mireu com balla el garrofer,
mireu com gronxa vella olivera,
no tenen ganes de fer conversa,
ara, no poden, els crida el vent.
Un vent golut, massa sapastre
per sentir el frec del pas pausat,
trenca una branca, fuig esverat
per córrer més, complir el seu tracte.
Cercant el buit, l’aire que envola
el desig ple de ser amatent,
desprès raurà, dóna a la gent
el sentiment: el fruit de l’obra.
Pensaments divins
Es demana al personal de terra que passi per recepció.
Satanàs ha pujat al cel per concretar el dia del Judici.
Satanàs té molta pena, dos dimonis s’han fet bons.
Déu repassava els manaments i ha notat que en falten.
Déu és el meu Pare, crec que es va separar.
He anat a l’infern amb l’àngel de la guarda.
He fet la traveta a un dimoni, però sense mala intenció.
Per anar al cel, quin autobús he d’agafar?
Tinc pocs pecats, però me’ls estimo.
Satanàs diu que el seu cos és un pebrot.
Dos poemes esperançats i deu pensaments educatius
20 Febrer, 2011 13:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El remoreig
Cansats de fred, amb la mirada encesa,
avis esclaten, comencen els remucs,
llargues les hores, estrets els aixoplucs,
a les murades, passa la gent amb pressa.
Etern hivern com vius entre nosaltres
no tens ni ganes ni pressa per marxar,
has de saber que és hora de tornar,
volem sentir les gràcils orenetes.
Volem haver les tardes sempre dolces,
les nits amables per esbrinar el gran cel,
sentir l’anar d’abelles envers la mel,
el remoreig del vent suau als arbres.
Esperançat
Darrere un no, un sí com s’endevina
la bella mossa ha de tornar a l’amor,
passo les nits vestit de somiador,
ensinistrat en reptes de la vida
La veig pujar amb falda ben tibada,
un trescar dolç desfent tot l’entrellat,
em trobarà com sempre esperançat,
no puc tenir més ampla la mirada.
Li he de deixar la flaire de la rosa,
tot escalant, furtiu, el seu balcó,
he de deixar polsims del meu amor,
és el prohibit qui posa aquesta ombra.
Pensaments educatius
Química no vol dir: Quim i el gos!
Ara, faran una pluja de respostes fins que es mullin.
Aprenen tant que necessiten tres mans.
Hauria de saber que un bou, almenys, rumia.
Ja són a classe, puc lligar el gos.
Obriu el llibre per la pàgina nou, si encara hi és?
Fa un quart d’hora que no hi sóc, deuen estar preocupats.
És un nen tan intel·ligent que dubto aprengui res.
Els ensenyaré a restar, però no puc assumir riscos morals.
L’home evoluciona, prompte menjarà palla.
Dos poemes trencats i deu epitafis
17 Febrer, 2011 13:17
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mal llamp
Com surt el sol, remuntarà la serra
deixant arreu: la força, el despit,
enllà la lluna, resta el gran esperit,
dessota un arbre que plora i s’esguerra.
Va ser un mal llamp tossut, manifasser,
qui va esclatar enmig de la tempesta,
buscà un jovent amb la brancada verda,
allí, es llençà, furiós i tafaner.
Partí la branca, caigué damunt la terra,
el dolç ocell esclata un piular trist,
mireu el niu, de sobte, mig partit
amb els tres ous sembrats damunt de l’herba.
Amb el pic suau, veieu: els acarona,
estan allí, ningú els podrà salvar,
l’arbre s’ho mira, cent fulles deixa anar,
vol amagar els fills a sa marona.
Mon déu Èol
El déu Èol esclata de neguit
quan porta l’aire, davalla per la serra,
cercant el buit, delera per omplir,
com s’entrebanca, anant a ran de terra.
S’endu la tanca, la porta de la casa,
unes cortines, també mig fumeral,
és un sapastre, vestit de vent de dalt,
no sabrà mai deixar res bo quan passa.
El déu marí li mana comptar onades,
de tant en tant, el deixa castigat,
és mal alumne, un jove complicat
no vol saber, ni escolta les demandes.
De petitet, el pare Zeus l’obliga
a feinejar sense deixar racons,
ell viatja així, amb nobles intencions,
però el seu pas és força i ferida.
Mon déu Èol recorda els miserables,
els qui vivim en casetes de fang,
deixa gaudir els pobres vilatans,
sense neguit, també ens arriba l’aire!
Epitafis
Això, és com un fons d’inversions.
Reconec que no va ser una mort espectacular.
M’estic quedant en un no res.
He declarat la setmana sense flors.
Un dia, em van dir una missa.
Ara, resulta que la veïna està casada.
En podria dir de coses!
Ni sé com me’n sortiré!
Hauria de fer-me amic d’un dentista.
No tinc massa clar quan he de cobrar.
La ciència
14 Febrer, 2011 10:29
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La ciència:
1) És un camí ple de pedres per on no sol passar Déu.
2) Intenta posar ordre en un món caòtic.
3) Suposa que certes premisses ens porten a dubtoses conclusions.
4) Oblida sovint que l’home mai regnarà en les mesures.
5) Es basa en un llenguatge, massa cops, poc entenedor.
6) Viu en països rics i fàcilment alterables.
7) Vol residir en un palau però treballa en una cova.
8) Intenta allargar la vida matant els altres.
9) Només sap viatjar en cambres petites.
10) Durarà mentre l’home sigui una bestiola insatisfeta.