L'estiu
21 Agost, 2011 08:31
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'estiu:
1) Arriba quan el sol decideix allunyar-se.
2) Ens porta dies llargs i nits plaents.
3) S'emporta el verd i deixa daurats.
4) Recorda l'home l'avantatge de viure en coves.
5) Omple els camps de fruites saboroses.
6) Magnifica el deure de suar.
7) Omple les places de fressa i de xivarri.
8) Desitja posar-ho tot a remull.
9) Ofereix temps per fer migdiada.
10) Sol morir amb música de tempesta.
Dos poemes de seure i deu pensaments divins
18 Agost, 2011 06:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estic vençut
El vent suau, de sobte, m'acarona
em porta, així, a terres mar enllà,
no tinc el temps, feixuc, que abraona,
només em plau: asseure'm i somiar.
I vénen tots: els monstres i les feres,
cercant, de nou, la calma i aixopluc,
podria dir: Calleu! Estic vençut!,
però no vull, com cerco altres dreceres.
Tornaré a ser estèril pidolaire,
amb cara amable, amb semblant trist,
estic segut, només em falta l'aire,
noves empreses, caure i defallir.
Massa feina
A l'hivern, el fred,
a l'estiu, calor,
pluja a la tardor,
primavera en verd.
Massa feina veig,
vaig viatjant pel món,
em canso en escreix,
el treball fa por.
Llevar-se cansat,
esmorzar a deshora,
veure xerinola,
seure en el gran banc.
Per matar els dies,
tinc tota la nit,
trobo l'esperit,
passo a les tentines.
Potser algun jorn,
voldré treballar,
m'he de confessar,
no vull eixa sort.
Pensaments divins
Déu no va crear l’univers, va ser un servent díscol.
Satanàs farà un master de males costums.
A l’infern hi ha vaga, demanen més pecadors professionals.
Jesús no comprèn perquè va nàixer en un pessebre.
Satanàs organitzarà un congrés d’alquimistes.
Sant Pere no sap on encabir tant sants.
Queda prohibit fer miracles a l’àrea de descans.
Déu està allargant la vida mentre fa reformes a l’univers.
Maria està interessada en la cuina mediterrània.
Déu està posant més pobres, sobretot, d’esperit.
Dos poemes de repòs i deu pensaments educatius
15 Agost, 2011 07:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vull ser
Tot enmig l'estiu,
quan el cos fa nosa,
sentes, a tothora,
la pau i el caliu,
em deixo anar,
sota la figuera,
amb la roba vella,
cansat i festiu.
Com prendria el son,
fugint del meu poble,
pensament innoble,
per gaudir el meu món,
seria així:
talment miserable,
endolcit, afable,
prou foll i cretí.
No vull altra empresa
que un treball gasiu,
la fredor del riu,
la nit i la gresca,
pertanyo al ramat,
mancat de pastor,
vull ser un senyor,
ho tinc tot lligat.
Dalt del cim
Dalt del cim de la muntanya,
on caminar ve de gust,
he de trobar-me, vençut,
gaudint de la mar i plana.
A lloms del meu déu Montsià,
viatjo cap altres mons,
els primers com els segons
tenen feina per donar.
Però no vull altre ofici,
que cercar la bona ombra,
els diumenges tot em sobra,
els dissabtes ni tinc vici.
Una ampolleta de vi,
dues mossades de poma,
tres badallades, si toca,
per després tornar a dormir.
No necessito altre cel,
aquest el tinc a la vora,
he nascut per ser tanoca,
mig esguerrat i fidel.
Torno aquí per demanar:
cada vespre ma fortuna,
dalt de la serra, la lluna,
sota la serra, el plorar.
Pensaments educatius
Estem d’excursió, viatgem per internet.
Han assolit un concepte, necessiten un repòs digestiu.
Cada vint ratlles de lectura, posarem un control mèdic.
Tinc tres àvies de mestres de suport.
He vist anar Déu a cercar el segon nivell de concreció.
Els alumnes són vius, almenys ho estan.
El mestre plorava, tot i així, la sequera intel·lectual era evident.
El fill volia ser mestre, el pare es recupera amb dificultat.
El que salva el món són les feinades inútils.
Hem fet una marató de lectura, hem arribat a quaranta lletres.
Dos poemes de son i deu epitafis
12 Agost, 2011 05:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Amic adéu
Agafar el son,
conquerir les ombres,
ser vell guerrer
sense guerra ni sort.
Pujar al núvol,
esbatussar les hores
per dir: si proves,
demà, restaràs sol!
Arrenglerar,
trescar per les dreceres,
caure, ben tost,
al regne de l'oblit,
Amic adéu,
escric falses promeses,
porto el son,
només em falta el llit.
Ens ha deixat
Quan el meu cos
enceta la desfeta,
callat, confós,
seguint el seu camí,
arriba el cim,
paraula compromesa,
paraula ferma,
no passarà d'allí.
Escric mandrós
amb un llapis que plora,
no sap dreceres
ni hora per somiar,
el temps es perd,
imatges passatgeres
de gent que fuig
i mai ha de tornar.
Com guardo casa,
tanco els ulls ferotges,
no tenen pressa
ni volen el mirar
i poso el son
damunt de la tauleta,
desig esclata
diu que no tornarà.
Passaré, així,
la resta de les hores,
entre llençols,
més blancs que l'esperit,
estic cansat
del pas feixuc dels dies,
de portar cent mentides
per a poder viatjar.
Dormiré, avui,
amb la finestra oberta,
un clam feixuc
amb un polsim de sort,
algú dirà,
tindrà la boca oberta:
Ens ha deixat,
diria que és ben mort!
Epitafis
Obriu i veureu què passa.
Accepto hostes que es llevin tard.
He donat paraula de no fer comentaris.
Vine prompte i porta la clau.
Ofereixo apartament petit i poc ventilat.
De poc, que no la mato a disgustos.
Es prega encendre el llum del portal.
De fet, vaig acumulant experiència.
He aconseguit el paper de la meva vida.
Vaig anar al cel, però he tornat.
La por
10 Agost, 2011 11:49
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La por:
1) Té mil cases on viure i cap on quedar-se.
2) Voldria morir però renaix cada dia.
3) No suporta cap de les assegurances.
4) És una companya que mai abandona.
5) Sempre escull vides intel·ligents.
6) Minva a la llum i creix a la fosca.
7) Acaba sent la millor de les motivacions.
8) Està tipa de fabricar creences.
9) Es posa a plorar quan començo a riure.
10) Assegura que ens morirem plegats.
Dos poemes ben esgotats i deu pensaments divins
07 Agost, 2011 08:42
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estic cansat
Dessota el pont,
l'alegre cantarella,
el posat trist
d'aquell darrer conill.
Ben estrafet,
voldria haver princesa,
sóc príncep blau
del país del mai més.
Dessota el pont,
fil d'aigua regalima,
rierol avall,
gran herba fa destorb,
no pujaré
al pujol de les hores,
estic cansat,
sortosament, prou mort.
Escric així
Tornaré avui
al camí dels mandrosos,
la melangia
s'arrapa en el meu si,
són massa anys
amb els mateixos cossos,
mateixes ombres,
burxades sense fi.
Escric així:
amb un polsim de tinta,
petita carta
que després llençaré,
no puc fugir,
la vida em fa traveta,
és tan estreta
la vora del coixí.
No em pot guarir
de somnis tan incerts,
ni res li plau
ni té paor de mi,
em deixo anar
per carrers sense portes,
sense finestres,
sense veïns.
Pensaments divins
Han proposat a David per a patró de les fones.
Tres profetes no es posen d’acord amb la travessa del diumenge.
La Verge proposa desfilada d’estrelles el Diumenge de Pasqua.
Aquest Divendres Sant, Jesús es llevarà més d’hora.
Jesús diu: Canviaré de somera si he de tornar a Jerusalem!
Fa dos mil·lennis, Sant Pere ja va notar la crisi de la pesca.
Déu presentarà un pla d’estabilitat per a tot l’univers.
Satanàs aplicarà la tàctica de terra cremada.
Han condemnat un just per primmirat.
Punxar-se una vena ha de ser pecat venial.
Dos poemes d'ombra i deu pensaments educatius
04 Agost, 2011 09:30
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Voldria
Assegut, despentinat,
amb barba de tres setmanes,
massa tip d'unes baldanes,
he parat per descansar.
Era un pi prou estrafet,
a la vora de la font,
amb fulles d'un color verd,
amb dèries de ser marró.
Tot vestit de cavaller,
he començat l'aventura,
he salvat, de mala bruixa,
una jove en un no res.
Tanta empresa m'ha portat
una guerra sense fi,
tant com volia dormir,
tot rabiós, he despertat.
Després han vingut les mosques,
tres sargantanes i un grill,
el meu camí no té portes
ni garlandes ni or fi.
Voldria tornar a les fosques,
queda tarda per dormir,
però regnen males hores
i, de sobte, he de fugir.
Aquell glatir
Ni cal un tros de joia
ni el regne de les flors,
només preciso un clos,
gran ombra, ben cofoia.
Llavors les malvolences,
el foc secret d'estiu,
avancen com un riu,
gandul, entre tenebres.
La boca esbatano,
enceto el cel obert,
per a somiar, cal fred,
amb el caliu, m'inflamo.
I vénen els paratges,
la brisa del migjorn,
aquell sentir-se sord
quan crida nostre amo.
Per vendre, tinc l'enyor,
la deu de l'aigua freda,
aquella cantarella,
aquell glatir preciós.
Pensaments educatius
Començo la classe, acte primer.
La fornada no és bona, només tres fan campana.
Fa dos dies que plou, caldrà parlar del desert.
Compartirem feina: Posaré l’examen i, ells, les notes!
Els alumnes m’estimen, sabien que havia de dutxar-me sense sabó.
He deixat la porta oberta per si un es mareja.
Farem lectura, encertaran la pàgina?
Cada dos exercicis, faig un acte de penediment.
Hem fet una divisió, ara, netejarem la taula.
La velocitat lectora és notable, necessiten pàgines més amples.
Dos poemes de morts i deu epitafis
01 Agost, 2011 08:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fugiré així
Fugiré així, com ho faig cada dia,
entre silencis, guanyat el meu voler,
diré a la Parca: Vull ser el primer
en arribar allí on tot convida!
Veuré passar fantasmes complaguts,
saltironar prohoms de casa bona,
esbatussar, amb la corretja nova,
aquells valents, aquells nobles sabuts.
I pujar dalt, al cim de la muntanya,
per veure lluny el país oblidat,
asseure'm tot, el dir: Estic cansat,
cansat del rem, del pa i la lleganya!
Fugiré així, amb poca meravella,
dient adéu el poble que he estimat,
aquesta llengua que va de boca a orella,
vençuda i trista, que rau en un tancat.
La nova estrella
Amor adéu, t'espero en altra terra
amb cap confós, de tenebra guarit,
arriba el temps, és hora de partir,
voldria anar enllà d'aquesta serra.
Un nou país espera al darrere,
banyat de mar, amb les cases al fons,
allí, rauran les nobles il·lusions,
han d'aplegar, fugint de les promeses.
Et deixo aquí: ràbies i malentesos,
monstres feixucs, cansats d'estimar tant,
només m'emporto el cove dels malmesos,
aquelles lletres que encara faran mal.
He de partir, està esperant la barca,
he de donar moneda al mariner,
és ample i llarg, sempre fa mala cara,
potser ni es queixa, no té res més per fer.
A l'altra banda, damunt la riba blanca,
deu pescadors esperen amatents,
ben eixerits, amb deu vestits de gala,
sense corretja, ni capa ni barret.
Prou cap al tard, mira la serra vella,
aquest Montsià que ni parla ni es mou,
en el seu cim, veuràs la nova estrella,
no cal pas dir-ho: Allí, és el meu món!
Epitafis
Us proposo un canvi.
Vaig perdre el coneixement.
Tot va començar quan vivia.
Vaig morir com si res.
Estic tip d’esperar-vos.
He entrat perquè plovia.
Us tinc sempre present.
Us recordo que em deveu diners.
Estic orgullós de ser aquí.
Prompte acabaré de pagar l’enterrament.
Les tenebres
30 Juliol, 2011 11:59
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Les tenebres:
1) Són el punt d'acollida de tots els salvadors.
2) Van ser creades per a lligar sense cordes.
3) Viuen entre el dubte i la ignorància.
4) Saben que l'home és el més necessitat dels animals.
5) Tenen una casa on no cal pany.
6) Surten cada dia a cercar els seus servents.
7) Presenten una acusada fòbia a la llum.
8) Saben dibuixar sense pinzell ni regle.
9) Coneixen bé totes les obertures humanes.
10) Fugen esperitades quan arriba la Parca.
Dos poemes desesperats i deu pensaments divins
27 Juliol, 2011 08:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ben dolç
Sobren cabdills a tan estreta terra
que omple de somnis desitjos encetats,
la carn de pobre està al bon mercat,
es pot comprar sense massa despesa.
On poses mare a tots els salvadors?,
potser en el fons de la petita serra,
allí, descansen els mig dolents i els bons,
allí, esguarden els qui no tenen guerra.
I vull anar, amb el fanal encès,
trobar la por, enmig de la tenebra,
amb els meus anys, viuré el poc encert,
amb el meu cor, viuré la gran quimera.
He posat d'hora les xarxes i el llagut,
el pescador que mor a la taverna,
doneu-me vi, em sento massa eixut,
doneu-me pa, deixeu-me mitja treva.
Si els alturons em mostren la grandària,
els petits rius, la dèria del fugir,
poseu-me dalt, vestiu-me de pinassa,
deixeu-me anar, ben dolç és el morir.
Amor adéu
Amor adéu, amaga els encanteris,
el dolç passar, la força de la fe,
he de marxar, avui no hi ha diner,
estic cansat, avui manen els tebis.
On són els déus, els àngels de la sort,
els amples regnes d'un dia qualsevol?,
com m'han deixat, he de restar ben sol,
entre gegants que rauen dintre el port.
I el pescador, lluitant com un heretge
amb deu galernes sorgides de la mar,
treure la barca, la pesca encetar,
per trobar alhora el peix i el malvendre.
Dir estic content mentre moro de gana
amb un somriure vetust i esberlat,
no cal patir, la llei és al mercat,
cal trepitjar-lo, deu perden i un guanya.
I tot va bé i la vida convida
i un son poruc arriba traginer,
no cal ni dir que ser pobre obliga
a ser cregut per tal de quedar bé.
Anem a pams, cantem i fem la troca,
que el patir gran el dimoni ha vençut.
Voleu gaudir? Pugeu damunt la trona,
amor mesquí, el deixo per al ruc.
Pensaments divins
A l’infern dels polítics, fan votades cada cinc hores.
Déu diu que no pensa posar-se corbata.
A les sales de fadrins, no fan falta tants sagraments.
Jesús demana passar menys hores al sagrari.
Satanàs rebaixarà les penes un cinc per cent.
La vaga de controladors pot afectar el servei de recollida de difunts.
Satanàs promourà concursos de poesia eròtica.
Satanàs vol fer una cursa de calderes.
Déu crearà botifarres sense colesterol dolent.
Sant Pere vol una samarreta amb el número u.