Dos poemes entre orenetes i deu pensaments educatius
26 Agost, 2011 08:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Qui?
Qui solcarà la terra
amb vent suau?,
qui farà meravella
sota el cel blau?
On dormirà l'alosa
sense paller?,
qui ha de collir les fruites
del gran verger?
Qui endollarà silencis
vora la mar?,
qui emprendrà el viatge
prou anunciat?
No hi ha més orenetes
en el carrer,
els fils no tenen pena,
aplega el fred.
El gran viatge
Aprenen a volar
a tota pressa,
darrere la finestra,
sento el seu clam.
Té l'aire semblant trist,
sense fermesa,
on queda primavera?,
on ha fugit?
Les joves orenetes
senten la fressa,
aplega avinentesa
per totes elles.
Amb un sol malfeiner,
hi ha el gran viatge,
lleugeres d'equipatge,
cercant deserts.
El pardal tafaner
com sent la crida,
l'oreneta el convida,
a ser al carrer.
Com l'alba desperta
un dolç matí,
com la tardor espetega:
Ja sóc aquí!
Pensaments educatius
Els electrons no van a escola i Déu n’hi do com aprenen.
Déu és Pare, tampoc ve a l’escola.
El mestre té vocació, sobretot boca.
Els nens porten un àngel, sovint es perd.
Els alumnes aprenen, caldrà desmotivar-los?
Quasi sabien com era la neu quan començà a ploure.
La classe anava bé, fins el gaiato era nou.
Com amb vint-i-cinc alumnes no n’hi havia prou, ara, volen aprendre els pares.
Per aprendre les piràmides, he hagut de sacrificar tres faraons.
Els resultats han de ser bons, no cal saber la gravetat de les ferides.