Dos poemes per al setembre i deu epitafis

03 Setembre, 2011 12:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Setembre em duu


Setembre s'enduu

tots els grans desitjos,

els terços, els mitjos,

la resta d'ensurts.

Convida la fresca,

el redós del pont,

es cansa el bon sol

de tanta fermesa,

voldria somiar

amb la bella lluna,

tan noble, tan bruna,

amb força minvant.

Té por d'altres temps,

escurça el camí,

és un pelegrí

cercant altres vents.

Setembre em duu

la nova calor,

la deixa en un forn

més dolç i feixuc.

Sojorno albades

amb gana de fred,

albiro l'hivern,

dalt de les muntanyes.


Platja isolada


Com la platja isolada,

amb un caire malaltís,

esperona, altra vegada,

la fugida al compromís.

On rauran les tovalloles,

les ombrel·les, les boniors,

aquell cim de pells torrades,

aquells pobres lluitadors?

Les empreses acabades,

oblidats tots els diners,

aquell doll de bajanades,

aquell seure a tort i a dret.

Com la platja isolada

em recorda, amb caire fred,

que cal tornar, altra vegada,

al país de no fer res.

Els prohoms, els perdularis

ja són tots a la ciutat,

a la platja, resten savis,

poca feina, un xic de fam.

Com setembre encomana

poca pressa, es deixa dur,

com escriu mentre retalla

i es queixa com ningú.

 

Epitafis

 

Queda prohibit ressuscitar en diumenge.

No senyor, no; no era un conill!

Qui ho havia de dir: Va encertar-me el futur!

Ahir, em va caure l’altra orella.

He donat permís a l’àngel de la guarda.

Puc ressuscitar en qualsevol moment.

Estic esperant el miracle.

M’he quedat a les postres.

Ara, em vesteixo a la secció juvenil.

Només em falta recuperar la gana.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: