El treball

16 Octubre, 2011 09:06
Publicat per jjroca, Aproximacions


  El treball:

 

  1) Neix del principi de no fer-nos nosa.

  2) Va definir, com ningú, el concepte de setmana.

  3) En una de les seves davallades, va topar amb els diners.

  4) Crea l'obligació a l'home i la supervivència a la natura.

  5) Desenvolupa el camuflatge i la imaginació.

  6) Aconsegueix classificar els homes per oficis.

  7) Sempre és ben rebut a la casa del pobre.

  8) Sap escurçar les festes i vacances.

  9) Ha d'anar a cercar els homes a la taverna.

10) Sol empipar-se amb avis i nets.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes tardorencs i deu pensaments divins

13 Octubre, 2011 06:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Com la fulla


Com la fulla,

quan belluga,

ensinistra el seu pensar.

Com s'arruga,

es torna muda,

esperant el daltabaix.

Com la fada,

isolada,

estrenarà mal de cap.

I riurà cada muntanya,

portant banya

amb soledat.


Vindrà


Massa sol

té el gira-sol,

està a punt per assecar.

Les cent velles,

amb corbelles,

mai es cansen de segar.

Neguiteja la calor,

la tardor

diu que vindrà.

La mestressa,

prou ofesa,

espetega en el parlar.

Com la vila

va i somia

diu que crida

i vol callar.

Com de sobte

acaba el conte

no hi ha bronze

ni lluitar.

 

Pensaments divins

 

Han obert una oficina al cel, venen viatges al purgatori.

Déu busca substitut per anar a fer un vol.

Satanàs està provant-se pells de corder.

Tomàs patrocina els científics.

Maria ha comprat un sarró per si Jesús vol fer de pastor.

Jesús pujarà a la creu si el peguen amb “Super glue”

Déu està conscienciat: Canviarà el sol per una estrella de baix consum!

Senyor Déu: Peco molt, però ho faig amb gràcia!

A l’infern, fan misses amb pa sec i vinagre.

Tinc un dimoni amic, em tria els pecats.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb fulles i deu pensaments educatius

10 Octubre, 2011 05:45
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


No restareu


On trobareu

la llum del dia,

el clar país

on neix el vent?

No sentireu

eixa alegria,

eixe matís

que es va perdent.

No plorareu,

amb melangia,

el gran avís

prenyat de fred.

Ni restareu,

no hi ha porfídia,

tot és finit,

el món us perd.


Heu de ser


Des de dalt de l'alturó,

us crida la gran natura,

heu de prendre l'aventura,

heu de fer el saltiró.

El palau, que us pertanyia,

ha perdut el color verd,

el gegant, veieu, té fred,

no us vol per companyia.

Heu de fugir, esperonades,

totes baixant i gronxant,

les primeres us diran

on fareu les aturades.

Ajagudes damunt llit,

composant el matalàs,

desvalgudes pel fracàs,

lliurades al vostre occit.

Però hi ha una hora dolça,

un ventijol de garbí,

potser ell dirà que sí,

us portarà sense nosa.

Ha de ser el darrer viatge,

entre revolts i entrebancs,

heu de ser com molts humans

plens de cor, buits d'equipatge.

 

Pensaments educatius 

 

Són educats, se’n burlen d’un en un.

Li he dit al metge: Només els odio cinc dies cada setmana!

Hem de fer un experiment, ara, estem pregant.

Ja sé que el seu fill en sap més, però sigui discreta.

No hi ha escoles per a nens intel·ligents, no fan falta.

Sé que poden callar, però els ho recordo.

Cal pujar el preu dels paraigües, avui, hi són tots.

Es demana a l’alumnat que utilitzi les portes de tant en tant.

Ara, netejarem la classe i traurem els plàstics dels llibres.

Encara que el be sigui petit, no s’escriu amb be baixa. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'amics i deu epitafis

07 Octubre, 2011 05:34
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El bon amic


Ni pregunta ni demana

ni esbatana

les portes del meu infern,

és dolç minyó per la festa,

em segresta

quan ho esbrina massa verd.

Quan el vi em puja al cap

i es fa grat

esdevenir mig pollastre,

ell recorda com em dic,

bon amic,

mai em deixa en aquest tracte.

Si la mossa m'amoïna

i m'obliga

a donar comptes al cel,

és quan l'amic em convida,

de per vida,

a restar sent infidel.

I quan la Parca pregona,

tan bufona,

em tingui el viatge fet,

vindrà l'amic tot volant,

esperant,

que se'l pugui endur a ell.


Mig amic


De vegades, es fa noble,

prou mediocre,

aquest vell i mig amic,

m'ofereix les seves hores,

sempre toves,

a un preu que no he de dir.

Em regala, amb la fortuna,

mitja lluna,

un cove de somiadors,

com li compro, amb cent monedes,

les maneres

de gaudir un món o dos.

Però ai, si li demano

o proclamo

aquells nobles sentiments,

el veig córrer a tota pressa,

sense queixa,

tot fugint com ho fa el vent.

Mig amic de hores toves,

enmig bromes,

tot singlotant per la mar,

deixa'm veure on amagues

i on guardes

el tresor que et vaig deixar.

 

Epitafis

 

M’han dit que véns demà.

Ara, ja sóc dintre.

El metge tenia poca fe.

Encara tinc una mica de por.

Pensava que seria pitjor.

Porto dies sense badallar.

M’estic fent a la idea.

Li vaig dir: Frena!

Ara, us ho contaré...

Estic aprenent a parlar pels colzes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La música

05 Octubre, 2011 08:02
Publicat per jjroca, Aproximacions


      La música:


  1) Fa volar sense ales i aterrar sense rodes.

  2) Neix del dur patiment de cordes, pells i altres peces de metall.

  3) Funciona a mans, peus, boca i orella.

  4) Separa els homes en virtuosos i maldestres.

  5) Necessita viatjar sola a paradisos sense fronteres.

  6) Pot raure amagada en qualsevol calaix de la saleta d'estar.

  7) Exigeix a l'home: respecte i atenció.

  8) Té moltes possibilitats d'esdevenir la cinquena dimensió.

  9) Neix d'una necessitat i viu al país dels sentiments.

10) Sap jugar com ningú amb les notes i escales.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes massa cansats i deu pensaments divins

02 Octubre, 2011 22:51
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Cansament


Demà, potser pel matí,

lliuraré un prec a Déu,

no sé llatí ni arameu

ni conec el meu destí

ni em deleixo per la creu.

Caminant d'estrets camins

no tinc sostre on parar

ni m'agrada sojornar

sota la copa del pi

ni enmig de l'olivar.

Passaré per terres seques

afeblides pel gran sol,

el seu mal no té consol,

van plorant les malifetes,

van sentint el seu dolor.

Com les cares semblen totes

feixugues, sense color,

com esclata la tardor

i les porta a ser tanoques

per no honrar el gran senyor.

Com la impotència propera

va marcant tota la gent,

no desitja el pensament

d'una vida passatgera

farcida de cansament.


No pot arribar

 

Llevar-se tot de matí

sense ganes ni fortuna,

endevinar que la lluna

ens espera cada nit

per donar-nos, una a una,

les febleses d'esperit.

I treballar per un sou,

tan de bo fóra daurat,

enmig casa, vora el prat,

un pensa que tot es mou:

a poc a poc, massa tard,

mai sabent on viu el tou.

Tanta feina per a fer,

tantes ganes de reviure,

seure una estona, escriure

fins que el cos no digui res,

tenir ganes de somriure

i plorar per no poder.

Cada dia, anar morint

agafat a la finestra,

resistir tota escomesa,

oblidar que vas seguint

sent l'aire d'una promesa

quan no pot arribar al cim.

 

Pensaments divins

 

A l’hora de dinar, a Sant Pere li porten gall.

Tomàs tampoc creu que Jesús hagi fet de fuster.

Déu ha de ser comunista, té el seu Fill assegut a la dreta.

Satanàs té un pla d’estalvi energètic: Estovarà els condemnats abans de posar-los a l’ olla.

Tres dimonis protesten perquè estan tips de menjar carn.

Canvio àngel de la guarda per aprenent de dimoni.

Cada cinc pecats mortals: Un cap de setmana a l’infern!

Quasi era al cel quan vaig veure la diablessa.

Li he demanat a Déu: Cinc anys més de pròrroga!

Ho han promès: Ferrocarrils catalans portaran a la glòria! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'amor perdut i deu pensaments educatius

27 Setembre, 2011 06:48
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Me'n vaig


Mare, he deixat,

de grat,

les ovelles al corral,

vull altra feina cabdal,

posar pedres i envans

a la plana o a ciutat.

Mare, no vull sol

ni em dol,

perdre eixes muntanyes

ni oblidar cues ni banyes,

vull treballar d'amagat

entre bigues i maons.

Mare, no em vol

aquella noia primera,

la que reia enmig l'era,

la que em duia el cor robat,

estic sol.

Mare, no ploro

ni em moro

és només que estic vençut,

que no trobo l'aixopluc

d'aquell cor que he estimat,

l'he perdut.

Mare, he de partir

i tornaré si, algun dia,

algú demana o crida,

o es pensa que m'estima

aprenent del meu patir.


L'amor se'n va


I l'amor se'n va,

com fuig el desig,

com es torna gris

aquell compromís,

aquell benestar.

I l'amor reposa

sota del cel blau

per a fer un catau

on no viu ni gosa

esdevenir esposa

ni cercar el palau

tendre, sense nosa.

I l'amor perdona

nobles sentiments,

el ser impacients,

el tenir fermesa,

oblidant la queixa

dels homes prudents

que cerquen dolcesa

enmig d'aquests temps.

I l'amor se'n va,

no vol més seguicis,

està tip de vicis

de vells aprenents,

han fugit els vents,

han deixat desficis.

 

Pensaments educatius

 

Estic content, saben que un radi no es menja.

Els he deixat amb un dubte, no caldrà tancar la porta.

Mai he comprès perquè no surten volant.

Sóc feliç, només sis alumnes em malparlen.

Estan aprenent força, és la segona lliçó de física.

Hi ha silenci respectuós, la tronada és a prop.

Podeu seure, inclús fer servir cadires.

Va fer-me una crítica constructiva: una bona traveta.

Aquest curs m’han tocat dos aprenents de Judes.

De moment, m’han regalat una corona d’espines.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de nins i deu epitafis

25 Setembre, 2011 10:34
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Les beceroles


Mare, les beceroles,

si ho proves,

són difícils de fer anar,

massa lletres s'esvaloten

i exploten

quan les vols domesticar.

És després quan ve l'encant

tot trescant

pels camins de l'oblidar,

en el creure que les tens,

mai comprens

el moment quan t'han deixat.

Mare, les beceroles,

a soles,

són un plat de bon menjar,

he de tenir més estona

i l'escola

és feixuga en el viatjar.


El setembre


Ara, en venir setembre,

aprendre

és un temps de poc encant,

prefereixo els carrers,

sencers,

farcidets de benestants.

I trobar el gran xivarri,

pel barri,

passar els dies tot jugant.

L'escola és massa lluny

i gruny

quan aplego al seu voltant,

té pissarres, bancs, papers

i, a més,

un mestre molt enfadat.

Fins el sol empetiteix

i creix

mon desig de viatjant,

hauré de passar el temps

entre nens

que només saber plorar.

El setembre és rierol,

ningú el vol,

tornem a ser ciutadans,

darrere quedem els nans

i els gegants

demanen el fer bondat.

 

Epitafis

 

Vaig veure com venia la dalla.

Darrerament, ho veig amb altres ulls.

Encara no havia comprat el bitllet.

Dubto que vulguis venir.

Us escriuré una postal quan arribi.

El viatge va bé, sense presses.

Faré un parell de pecats més per si de cas.

Podeu venir quan us plagui.

Ho sento: No me n’he pogut sortir.

Tenia massa números.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La lleganya

23 Setembre, 2011 06:59
Publicat per jjroca, Aproximacions


  La lleganya:


  1) És la resta visual del dia anterior.

  2) Tarda força en abandonar l'ull.

  3) Separa els pragmàtics dels somiatruites.

  4) Es mostra prou discreta per al seu senyor.

  5) Manifesta l'esforç de cada dia.

  6) Té tendència a morir ofegada.

  7) Ens recorda les nostres misèries humanes.

  8) També du el segell del nostre anar.

  9) És un dels punts d'interès de la mare.

10) Deixarà d'existir després de l'últim clos de l'ull.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'anunci i deu pensaments divins

20 Setembre, 2011 00:03
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


I ve tardor


Cansat el camp

de gras enciam

i d'hores dolces,

calla, retruny,

pensa, s'esmuny

entre les fosques.

El vell pagès

ja no diu res,

minva, s'adorm,

el tren no ve

diu que també

el poble es mor.

Prepara el vol,

sota del sol,

nova oreneta,

deixa el seu niu,

deixa el seu fil,

avui té pressa.

I ve tardor,

sense remor

ni fantasia,

el noi té son,

al carrer plou,

sense alegria.

I tornaré,

sense dir res,

al meu treball,

a l'horitzó,

fugint del tro,

cantarà el gall.


Els tendres nins


Toca campana

i la baldana

es mou al foc,

com la mestressa

la taula endreça

a poc a poc.

I l'home calla,

després badalla,

deixant el llit,

buida la casa,

la vida passa

sense neguit.

El mestre plora

se'n va a l'escola

no vol anar,

el fred aplega

sense fermesa

no pot parar.

Els tendres nins

dormiran fins

la mare cride,

han de lluitar,

llegir, sumar,

copiar i escriure.

I tot s'escola,

fent xerinola,

enmig bonior,

i com m'ho miro

mentre rumio

cercant on sóc.

 

Pensaments divins

 

Déu prohibirà els viatges pontificals, no sap on encabir els sants. 

Satanàs vol vendre els pecats en paquets de sis.

Els fidels han proposat a Déu un master de comunicació.

Les confraries de pescadors necessiten Jesús un cop per setmana.

La Verge demana més pressupost per anar a la perruqueria.

Satanàs exigeix que se’l prengui més seriosament.

Judes havia apostat deu monedes a què guanyaria Jesús.

Satanàs vol renovar el carnet de pecador cada cent llunes.

Déu només farà sants els qui no tinguin al·lèrgia a les flors.

Sant Pere diu que vol lliurar deu caps de setmana. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs