El treball
16 Octubre, 2011 09:06
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El treball:
1) Neix del principi de no fer-nos nosa.
2) Va definir, com ningú, el concepte de setmana.
3) En una de les seves davallades, va topar amb els diners.
4) Crea l'obligació a l'home i la supervivència a la natura.
5) Desenvolupa el camuflatge i la imaginació.
6) Aconsegueix classificar els homes per oficis.
7) Sempre és ben rebut a la casa del pobre.
8) Sap escurçar les festes i vacances.
9) Ha d'anar a cercar els homes a la taverna.
10) Sol empipar-se amb avis i nets.
Dos poemes tardorencs i deu pensaments divins
13 Octubre, 2011 06:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Com la fulla
Com la fulla,
quan belluga,
ensinistra el seu pensar.
Com s'arruga,
es torna muda,
esperant el daltabaix.
Com la fada,
isolada,
estrenarà mal de cap.
I riurà cada muntanya,
portant banya
amb soledat.
Vindrà
Massa sol
té el gira-sol,
està a punt per assecar.
Les cent velles,
amb corbelles,
mai es cansen de segar.
Neguiteja la calor,
la tardor
diu que vindrà.
La mestressa,
prou ofesa,
espetega en el parlar.
Com la vila
va i somia
diu que crida
i vol callar.
Com de sobte
acaba el conte
no hi ha bronze
ni lluitar.
Pensaments divins
Han obert una oficina al cel, venen viatges al purgatori.
Déu busca substitut per anar a fer un vol.
Satanàs està provant-se pells de corder.
Tomàs patrocina els científics.
Maria ha comprat un sarró per si Jesús vol fer de pastor.
Jesús pujarà a la creu si el peguen amb “Super glue”
Déu està conscienciat: Canviarà el sol per una estrella de baix consum!
Senyor Déu: Peco molt, però ho faig amb gràcia!
A l’infern, fan misses amb pa sec i vinagre.
Tinc un dimoni amic, em tria els pecats.
Dos poemes amb fulles i deu pensaments educatius
10 Octubre, 2011 05:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No restareu
On trobareu
la llum del dia,
el clar país
on neix el vent?
No sentireu
eixa alegria,
eixe matís
que es va perdent.
No plorareu,
amb melangia,
el gran avís
prenyat de fred.
Ni restareu,
no hi ha porfídia,
tot és finit,
el món us perd.
Heu de ser
Des de dalt de l'alturó,
us crida la gran natura,
heu de prendre l'aventura,
heu de fer el saltiró.
El palau, que us pertanyia,
ha perdut el color verd,
el gegant, veieu, té fred,
no us vol per companyia.
Heu de fugir, esperonades,
totes baixant i gronxant,
les primeres us diran
on fareu les aturades.
Ajagudes damunt llit,
composant el matalàs,
desvalgudes pel fracàs,
lliurades al vostre occit.
Però hi ha una hora dolça,
un ventijol de garbí,
potser ell dirà que sí,
us portarà sense nosa.
Ha de ser el darrer viatge,
entre revolts i entrebancs,
heu de ser com molts humans
plens de cor, buits d'equipatge.
Pensaments educatius
Són educats, se’n burlen d’un en un.
Li he dit al metge: Només els odio cinc dies cada setmana!
Hem de fer un experiment, ara, estem pregant.
Ja sé que el seu fill en sap més, però sigui discreta.
No hi ha escoles per a nens intel·ligents, no fan falta.
Sé que poden callar, però els ho recordo.
Cal pujar el preu dels paraigües, avui, hi són tots.
Es demana a l’alumnat que utilitzi les portes de tant en tant.
Ara, netejarem la classe i traurem els plàstics dels llibres.
Encara que el be sigui petit, no s’escriu amb be baixa.
Dos poemes d'amics i deu epitafis
07 Octubre, 2011 05:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El bon amic
Ni pregunta ni demana
ni esbatana
les portes del meu infern,
és dolç minyó per la festa,
em segresta
quan ho esbrina massa verd.
Quan el vi em puja al cap
i es fa grat
esdevenir mig pollastre,
ell recorda com em dic,
bon amic,
mai em deixa en aquest tracte.
Si la mossa m'amoïna
i m'obliga
a donar comptes al cel,
és quan l'amic em convida,
de per vida,
a restar sent infidel.
I quan la Parca pregona,
tan bufona,
em tingui el viatge fet,
vindrà l'amic tot volant,
esperant,
que se'l pugui endur a ell.
Mig amic
De vegades, es fa noble,
prou mediocre,
aquest vell i mig amic,
m'ofereix les seves hores,
sempre toves,
a un preu que no he de dir.
Em regala, amb la fortuna,
mitja lluna,
un cove de somiadors,
com li compro, amb cent monedes,
les maneres
de gaudir un món o dos.
Però ai, si li demano
o proclamo
aquells nobles sentiments,
el veig córrer a tota pressa,
sense queixa,
tot fugint com ho fa el vent.
Mig amic de hores toves,
enmig bromes,
tot singlotant per la mar,
deixa'm veure on amagues
i on guardes
el tresor que et vaig deixar.
Epitafis
M’han dit que véns demà.
Ara, ja sóc dintre.
El metge tenia poca fe.
Encara tinc una mica de por.
Pensava que seria pitjor.
Porto dies sense badallar.
M’estic fent a la idea.
Li vaig dir: Frena!
Ara, us ho contaré...
Estic aprenent a parlar pels colzes.
La música
05 Octubre, 2011 08:02
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La música:
1) Fa volar sense ales i aterrar sense rodes.
2) Neix del dur patiment de cordes, pells i altres peces de metall.
3) Funciona a mans, peus, boca i orella.
4) Separa els homes en virtuosos i maldestres.
5) Necessita viatjar sola a paradisos sense fronteres.
6) Pot raure amagada en qualsevol calaix de la saleta d'estar.
7) Exigeix a l'home: respecte i atenció.
8) Té moltes possibilitats d'esdevenir la cinquena dimensió.
9) Neix d'una necessitat i viu al país dels sentiments.
10) Sap jugar com ningú amb les notes i escales.
Dos poemes massa cansats i deu pensaments divins
02 Octubre, 2011 22:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cansament
Demà, potser pel matí,
lliuraré un prec a Déu,
no sé llatí ni arameu
ni conec el meu destí
ni em deleixo per la creu.
Caminant d'estrets camins
no tinc sostre on parar
ni m'agrada sojornar
sota la copa del pi
ni enmig de l'olivar.
Passaré per terres seques
afeblides pel gran sol,
el seu mal no té consol,
van plorant les malifetes,
van sentint el seu dolor.
Com les cares semblen totes
feixugues, sense color,
com esclata la tardor
i les porta a ser tanoques
per no honrar el gran senyor.
Com la impotència propera
va marcant tota la gent,
no desitja el pensament
d'una vida passatgera
farcida de cansament.
No pot arribar
Llevar-se tot de matí
sense ganes ni fortuna,
endevinar que la lluna
ens espera cada nit
per donar-nos, una a una,
les febleses d'esperit.
I treballar per un sou,
tan de bo fóra daurat,
enmig casa, vora el prat,
un pensa que tot es mou:
a poc a poc, massa tard,
mai sabent on viu el tou.
Tanta feina per a fer,
tantes ganes de reviure,
seure una estona, escriure
fins que el cos no digui res,
tenir ganes de somriure
i plorar per no poder.
Cada dia, anar morint
agafat a la finestra,
resistir tota escomesa,
oblidar que vas seguint
sent l'aire d'una promesa
quan no pot arribar al cim.
Pensaments divins
A l’hora de dinar, a Sant Pere li porten gall.
Tomàs tampoc creu que Jesús hagi fet de fuster.
Déu ha de ser comunista, té el seu Fill assegut a la dreta.
Satanàs té un pla d’estalvi energètic: Estovarà els condemnats abans de posar-los a l’ olla.
Tres dimonis protesten perquè estan tips de menjar carn.
Canvio àngel de la guarda per aprenent de dimoni.
Cada cinc pecats mortals: Un cap de setmana a l’infern!
Quasi era al cel quan vaig veure la diablessa.
Li he demanat a Déu: Cinc anys més de pròrroga!
Ho han promès: Ferrocarrils catalans portaran a la glòria!
Dos poemes d'amor perdut i deu pensaments educatius
27 Setembre, 2011 06:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Me'n vaig
Mare, he deixat,
de grat,
les ovelles al corral,
vull altra feina cabdal,
posar pedres i envans
a la plana o a ciutat.
Mare, no vull sol
ni em dol,
perdre eixes muntanyes
ni oblidar cues ni banyes,
vull treballar d'amagat
entre bigues i maons.
Mare, no em vol
aquella noia primera,
la que reia enmig l'era,
la que em duia el cor robat,
estic sol.
Mare, no ploro
ni em moro
és només que estic vençut,
que no trobo l'aixopluc
d'aquell cor que he estimat,
l'he perdut.
Mare, he de partir
i tornaré si, algun dia,
algú demana o crida,
o es pensa que m'estima
aprenent del meu patir.
L'amor se'n va
I l'amor se'n va,
com fuig el desig,
com es torna gris
aquell compromís,
aquell benestar.
I l'amor reposa
sota del cel blau
per a fer un catau
on no viu ni gosa
esdevenir esposa
ni cercar el palau
tendre, sense nosa.
I l'amor perdona
nobles sentiments,
el ser impacients,
el tenir fermesa,
oblidant la queixa
dels homes prudents
que cerquen dolcesa
enmig d'aquests temps.
I l'amor se'n va,
no vol més seguicis,
està tip de vicis
de vells aprenents,
han fugit els vents,
han deixat desficis.
Pensaments educatius
Estic content, saben que un radi no es menja.
Els he deixat amb un dubte, no caldrà tancar la porta.
Mai he comprès perquè no surten volant.
Sóc feliç, només sis alumnes em malparlen.
Estan aprenent força, és la segona lliçó de física.
Hi ha silenci respectuós, la tronada és a prop.
Podeu seure, inclús fer servir cadires.
Va fer-me una crítica constructiva: una bona traveta.
Aquest curs m’han tocat dos aprenents de Judes.
De moment, m’han regalat una corona d’espines.
Dos poemes de nins i deu epitafis
25 Setembre, 2011 10:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Les beceroles
Mare, les beceroles,
si ho proves,
són difícils de fer anar,
massa lletres s'esvaloten
i exploten
quan les vols domesticar.
És després quan ve l'encant
tot trescant
pels camins de l'oblidar,
en el creure que les tens,
mai comprens
el moment quan t'han deixat.
Mare, les beceroles,
a soles,
són un plat de bon menjar,
he de tenir més estona
i l'escola
és feixuga en el viatjar.
El setembre
Ara, en venir setembre,
aprendre
és un temps de poc encant,
prefereixo els carrers,
sencers,
farcidets de benestants.
I trobar el gran xivarri,
pel barri,
passar els dies tot jugant.
L'escola és massa lluny
i gruny
quan aplego al seu voltant,
té pissarres, bancs, papers
i, a més,
un mestre molt enfadat.
Fins el sol empetiteix
i creix
mon desig de viatjant,
hauré de passar el temps
entre nens
que només saber plorar.
El setembre és rierol,
ningú el vol,
tornem a ser ciutadans,
darrere quedem els nans
i els gegants
demanen el fer bondat.
Epitafis
Vaig veure com venia la dalla.
Darrerament, ho veig amb altres ulls.
Encara no havia comprat el bitllet.
Dubto que vulguis venir.
Us escriuré una postal quan arribi.
El viatge va bé, sense presses.
Faré un parell de pecats més per si de cas.
Podeu venir quan us plagui.
Ho sento: No me n’he pogut sortir.
Tenia massa números.
La lleganya
23 Setembre, 2011 06:59
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La lleganya:
1) És la resta visual del dia anterior.
2) Tarda força en abandonar l'ull.
3) Separa els pragmàtics dels somiatruites.
4) Es mostra prou discreta per al seu senyor.
5) Manifesta l'esforç de cada dia.
6) Té tendència a morir ofegada.
7) Ens recorda les nostres misèries humanes.
8) També du el segell del nostre anar.
9) És un dels punts d'interès de la mare.
10) Deixarà d'existir després de l'últim clos de l'ull.
Dos poemes d'anunci i deu pensaments divins
20 Setembre, 2011 00:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
I ve tardor
Cansat el camp
de gras enciam
i d'hores dolces,
calla, retruny,
pensa, s'esmuny
entre les fosques.
El vell pagès
ja no diu res,
minva, s'adorm,
el tren no ve
diu que també
el poble es mor.
Prepara el vol,
sota del sol,
nova oreneta,
deixa el seu niu,
deixa el seu fil,
avui té pressa.
I ve tardor,
sense remor
ni fantasia,
el noi té son,
al carrer plou,
sense alegria.
I tornaré,
sense dir res,
al meu treball,
a l'horitzó,
fugint del tro,
cantarà el gall.
Els tendres nins
Toca campana
i la baldana
es mou al foc,
com la mestressa
la taula endreça
a poc a poc.
I l'home calla,
després badalla,
deixant el llit,
buida la casa,
la vida passa
sense neguit.
El mestre plora
se'n va a l'escola
no vol anar,
el fred aplega
sense fermesa
no pot parar.
Els tendres nins
dormiran fins
la mare cride,
han de lluitar,
llegir, sumar,
copiar i escriure.
I tot s'escola,
fent xerinola,
enmig bonior,
i com m'ho miro
mentre rumio
cercant on sóc.
Pensaments divins
Déu prohibirà els viatges pontificals, no sap on encabir els sants.
Satanàs vol vendre els pecats en paquets de sis.
Els fidels han proposat a Déu un master de comunicació.
Les confraries de pescadors necessiten Jesús un cop per setmana.
La Verge demana més pressupost per anar a la perruqueria.
Satanàs exigeix que se’l prengui més seriosament.
Judes havia apostat deu monedes a què guanyaria Jesús.
Satanàs vol renovar el carnet de pecador cada cent llunes.
Déu només farà sants els qui no tinguin al·lèrgia a les flors.
Sant Pere diu que vol lliurar deu caps de setmana.