Dos poemes amb mosquits i deu pensaments divins

13 Juny, 2011 06:55
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Un mal cop


Dintre l'aigua,

adormit,

veig com calla

el mosquit.

En un temps,

minyó petit,

però aplega

el gran neguit.

Tot de sobte,

ningú ho sap,

abandona

el seu tancat

i recorre

amples camps

cercant tolls

on sojornar.

Un mal dia,

sent la fam,

com comença

a treure sang.

Per la nit

ve l'hora bona,

punxa i punxa

noi i noia.

En aquestes,

un mal cop,

com esclata,

com es mor.


Com t'atipes


On vas etern traginer

cercant amics sanguinaris?

És el fet d'anar pels barris

qui t'acosta prop la gent.

Amb un fibló eixerit,

una volada encisera,

vas trobant dolça deessa

tota estirada en el llit.

Reposes entre llençols,

esperes bona tenebra,

et llances per la drecera

esperant aplegar al tou.

Allí, trobaràs, galdós,

el nèctar més apetent,

tindrà color vermellenc,

com t'atipes de debò.

 

Pensaments divins

 

El preu de les misses ha pujat, però hi ha descomptes a l’engròs.

Judes prepararà una nova vinguda de Jesús.

Jesús farà un master en noves tecnologies.

De fet, els arbres viuen al cel.

Déu odia la novel·la històrica.

Jesús va ressuscitar en tres dies, va tardar prou en decidir-se.

Déu viu al paradís i no paga impostos.

Satanàs demana a Samsó que provi les noves cadenes.

Satanàs ofereix bistec els divendres de quaresma a meitat de preu.

Tres àngels nous temptaran l’estàtua de la llibertat. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes entre figueres i deu pensaments educatius

10 Juny, 2011 10:29
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Dues figueres


Dues figueres molt galanes,

enmig de la plana estant,

discuteixen si els humans

són dolents o miserables.

La vella diu a la jove:

Mira, deixem-ho anar,

la calor ens ve a molestar

i no sortirem de pobres!

Però la jove defensa

un sentiment enfortit:

Els homes són afeblits,

mai cercaran la noblesa!

La vella li explica històries

de la voreta del foc,

de prendre part en el joc,

de somnis i de cabòries.

La jove veig com s’escalfa,

farà créixer tot el fruit,

descansarà enmig del buit,

formarà part de la faula.


Un donzell


Prop la font, hi ha una figuera

tan alta com un castell,

sota d’ella, hi ha un donzell

que somia en ser princesa.

La figuera orgullosa

no accepta tal tarannà,

el donzell voldria anar

a la guerra de la rosa.

Lluitaria amb un vestit

fet de seda i d’organdí,

amb espasa d’un or fi,

amb lluna de mitja nit.

La figuera està que crema

vol al donzell aixafar,

però un roure li parlà

de la pau de nostra terra.

Les paraules han fet cove,

la geganta s’entendreix,

mireu el donzell com creix

tan ben plantat i tan noble.

La batalla fou lleugera,

cap fulla es despentinà,

nova albada despertà,

trobà dormint la figuera.

 

Pensaments educatius

 

L’àvia m’ho deia: Acabaràs parlant sol!

Estan aprenent que els llibres no mengen.

Proveu d’endollar-los els ulls al cap.

Repartiu la lliçó, un mosset per a cadascú.

Ara, hauria de venir: Podeu seure!

Si hem de tornar a pensar, malament!

Si xerren més de tres, intentem fer una coral.

No porteu el món a l’escola, no el podreu encabir.

El nen és molt intel·ligent, encara no hem topat.

He començat la classes després de desar els àngels de la guarda. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes entre rucs i deu epitafis

07 Juny, 2011 08:35
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Dissortat amor

 

Brama el ruc, prou insolent,

envoltat de sàvia gent

dessota de l’ample pont.

Cada remuc és un cant,

salvatge, inversemblant,

anuncia el seu dolor.

La somera va partir,

un dilluns pel dematí

lligada dalt del camió.

Anava cap a ciutat,

no cal dir com s’ha acabat,

aquest dissortat amor.

Pasturaven dolços prats,

estaven enamorats,

a l’estiu, a la tardor.

Però l’amo envelleix,

la somera ho sofreix:

ha de partir sense sort.

 

Si fóra ruc

 

Pare, si fóra ruc,

sense casa ni aixopluc,

viuria enmig del vent.

Allí, diuen que la gent,

té galdós el pensament,

massa volen ser sabuts.

Pare, si un ruc jo fóra,

no guanyaria altra cosa

que aplegar a ser feliç.

Allí, voltat de somrís,

viuria mon paradís

farcit de pau i fermesa.

Pare, ruc he de ser,

per gaudir l’avinentesa:

Ho seré, no tinc pas pressa!

 

Epitafis

 

He oblidat a qui devia diners.

Estic fet pols!

M’han demanat que em quedi.

Necessito, urgentment, la manicura.

M’han pres el pèl.

He vingut perquè m’avorria.

Estic mort per un dia.

M’estic fent a la idea.

He de suportar els comentaris?

He mort per canviar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La tranquil·litat

05 Juny, 2011 07:17
Publicat per jjroca, Aproximacions


   La tranquil·litat:


  1) És la pausa sense treball.

  2) No vol res més que no ser.

  3) Dubta entre la ignorància i la feblesa.

  4) Comença just abans de despertar.

  5) Només coneix un indret de la casa.

  6) Sempre arriba quan has de sortir.

  7) Odia l’escombra i les bones intencions.

  8) És un desordre perfectament suportable.

  9) Acull bé una certa quantitat de diners.

10) Gosa regnar en paratges estèrils.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de cucs i deu pensaments divins

02 Juny, 2011 10:34
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Massa peus


Pare ou

em foragita,

és la vida

qui m’empeny.

Massa peus

per trontollar,

caminar

és prou planer.

Vaig per terres

prou polsoses,

mig galdoses,

complaents.

Només veig

les fronteres

en carreteres

de quitrà,

allí, penso,

allí, noto,

m’esvaloto,

vull marxar.

A la por,

m’arrodoneixo,

com pateixo

ser tan gras,

però menjo,

sense pressa,

en cada herba,

tinc un plat.

Dolça vida

em pertoca,

sóc riallota

dels infants,

els més grans

com em miren

com s’esmussen

és el que hi ha.


Sóc feliç


Aprenent

de sabater,

no sabré

com adobar-les.

Massa peus

per caminar?

Descansar

no porta febre.

Silenciós,

benestant,

ben semblant

a la brancada.

Tinc per arbre

mon casal,

per mirar,

hauré la plana.

Sóc feliç

inapetent,

prou esquerp,

per ser bo.

Altrament,

pensa la gent:

És pudent

no es sap banyar!

Però el Déu,

m’ha fet així:

poruc, tranquil,

més tou que un be.

 

Pensaments divins

 

Ara, aniré a l’infern a perdre una mica de fe.

Satanàs està preocupat per la crisi: Pecaran menys?

Tinc ganes d’anar a l’infern, es presenta un hivern fred.

He estat cent anys a l’infern, ara, estic de vacances.

Vaga de tècnics d’ascensor, utilitzin l’escala de Jacob.

Déu i Satanàs canviaran els papers cada trimestre.

Satanàs diu que, si no pequen més, haurà de tancar tres sales de calderes.

Si el pecat és massa gros, es podrà compartir.

Déu repartirà la gràcia en fila de tres.

La Verge li ha dit a Jesús: Compte amb els desconeguts!

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb papallones i deu pensaments educatius

30 Maig, 2011 16:55
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La deessa


Surt de l’ou

ben tibada,

ben planxada,

indolent.

Amb vestit

de cent colors,

lluentors,

tot novell.

Com es posa,

tafanera,

tan lleugera,

al cadamunt.

Ensenyant

tanta bellesa,

la deessa

de les llums.

I, ara, vola

neguitosa,

delerosa,

entre les flors.

Ni em veu,

ni em mira,

ni sospira

pels amors.

Estimada

papallona,

vola i vola

ran els cors.


Anuncieu


Tot de sobte,

primavera

es vesteix

de mil colors.

Apareixen

sense pressa,

les poncelles

de les flors.

Ara xuclen,

després volen,

després proven

el somiar.

Papallones,

tan bufones,

neguitoses

en passar.

Ni marciu

ni deixeu

cap mal aire

en marxar.

Oblideu

qui us mira,

qui sospira,

qui es desfà.

Anuncieu

al gran món:

Un segon

és el demà!

 

Pensaments educatius

 

Com no n’ hi havia prou amb els alumnes, ara, tenim ordinadors.

M’he llevat d’ hora, sabia que era festiu.

Tinc un alumne impacient, l’hauré de posar a hora.

Tenim un circ on creixen els nans.

Volen resultats, en tinc de tota mida.

Han fet un informe educatiu sense demanar-me permís.

He tret les pitjors notes de l’examen.

He pujat els excel·lents a dos pernils.

Em deixen els alumnes perquè no els espatllaré.

Tenen telepatia, he obert la boca i han sortit corrents.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de cargolet i deu epitafis

27 Maig, 2011 10:15
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La primera mossada


Dia nou, radiant el sol,

la pluja ha mullat l’herba,

nostre heroi com es passeja,

vol menjar-se la gran col.

Té gana de sis setmanes,

dintre del reclòs estant,

és petit per ser important,

no han de mancar-li ganes.

Arriba ben prompte a l’hort,

passarà els alls i cebes,

ha de menjar, sense treves,

vol tenir aquesta sort.

Aplega al paradís

dessota la col rodona,

mai una menja tan bona

altre ser ha de gaudir.

La primera mossada

és més dolça que la mel,

nostre heroi serà fidel,

restarà una setmana.

Però el sol, veieu, s’enfada

com s’enfila cap amunt,

cal tornar a l’aixopluc,

esperar altra ruixada.


Afartat


Dessota del bon roser,

mig tapat pel bell fullam,

passa l’estona aplegant

a què arribi algun valent.

Al damunt de la muntanya,

veu créixer el seu amic,

un núvol blanc, esquifit,

amb una carona llarga.

El déu sol escalfa el mar,

el núvol que va creixent,

el cargolet com el sent,

toca l’hora de viatjar.

Les primeres gotes cauen

el terra posen mullat,

el camí empolainat,

els cargolets com es mouen.

Nostre heroi corre de pressa,

el primer vol arribar,

massa lluny és el menjar

per perdre l’avinentesa.

No cal dir com són les fulles

d’aquella petita enciam,

cada mos n’agafa un plat,

l’adeleren les pressures.

Afartat, del tot ben tip,

ara, contempla la vall,

dolça vida al capdavall,

si abandones el patir.

Després de la migdiada,

a desfer tot el camí,

l’esguarda el bon dormir,

pot durar una setmana.

 

Epitafis

 

Tenim poca contaminació acústica.

Tinc núvia, però sortim poc.

Ahir va venir un pobre, es portava el taüt.

Volem un toc de morts més alegre.

Després de les votades, tornem a casa.

Estic esperant!

Aquí, ni es pot viure!

Estic al primer curs de difunt.

No et penso votar més!

Ho sento, però he passat una mala nit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La pluja

25 Maig, 2011 12:04
Publicat per jjroca, Aproximacions


      La pluja:


  1) És el resultat traginer de l’aigua.

  2) Honra els rics i cau sobre els pobres.

  3) És el moment en què l’aigua perd la por de caure.

  4) Viatja en un núvol que, de cop, es cansa.

  5) Converteix els déus en deus.

  6) Arriba quan tota la roba està estesa.

  7) Confia rebre les pregàries més sinceres.

  8) Envia emissaris per saber on caurà.

  9) Fa créixer els rius i riure els arbres.

10) Ha de finir del tot esgotada.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de cargol i deu pensaments divins

22 Maig, 2011 09:31
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Nostre cargol


Sense pluja, ample sol,

el cargol com mandreja,

massa gana, minsa menja,

un racó per viure amb dol.

Allí, passa les eternes,

les nits de lluna més vella,

amb prou son a la parpella,

sense ràbia, sense empentes.

Però és lleva un dia gris,

és així la primavera,

el neguit, de sobte, enceta,

vol fugir del paradís.

Deixa la petita cova,

abandona vella pedra,

vol creuar la carretera,

per anar a l’altra vora.

Però es troba un fanal,

encès per la força plena,

arriba el cotxe i sega

l’estament de ser mortal.

Nostre cargol com se’n va

a la casa dels occits,

allí restarà dormit,

ha perdut el seu demà.


Ha de córrer


Una casa, les antenes,

amb un peu ben adobat,

nostre home va al combat,

dessota de fulles verdes.

Viatja, com de creuer,

tota terra travessant,

avança com un gegant,

tan callat, tan venturer.

De tant en tant, s’esperona,

sota un sol que vol dormir,

no porta llit ni coixí,

només dèria en trobar ombra.

La terra resta mullada,

nostre heroi no pot parar,

ha de córrer, ha de creuar,

un camí de banda a banda.

Aixeca el cap i remuga,

és el sol qui ha fugit,

només li queda la nit,

tan esquerpa, tan poruga.

Però, de sobte, la lluna

saltirona el Montsià,

li donarà un xic la mà,

és tan dolça i oportuna.

Quan nostre heroi recupera

la força de l’embranzida,

aplega força enemiga,

vol posar-lo a la paella.

Comença bavosa empresa,

dintre una bossa indolent,

on raurà nostre valent?

En un plat, farcit de festa!

 

Pensaments divins

 

No volen a Judes com a patró dels tresorers.

Jesús arribà a Jerusalem el dia de mercat.

Déu és el meu Pare, però també és el meu Sogre.

Volia anar al cel, però no deixaven entrar els pecats.

Crec que, per anar al cel, s’ha d’agafar la línia blava.

Satanàs vol més cadenes de titani.

Déu no es pensava que el sol duraria tant.

No entréssiu al cel abans de l’hora del bany.

Satanàs està enfadat, se li acaben els fesols.

He cercat Déu en el meu cor, però el tenia el veí.  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de pensar i deu pensaments educatius

19 Maig, 2011 09:04
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Avui, vendré


Estic cansat

de l'ampul·losa serra

del riu ressec que calla

de l’amistosa gent.

Avui, vendré

el riures amb desgana,

la por que tant m’esvera

el raure de la fe.

Sóc un mesquí

car menja cada dia,

escolta l’afonia,

el negre pensament.

I pujaré

al núvol de l’enveja,

la ment ha de ser seva,

ben tost, la deixaré.


Lluitaré així


I fent el camí avall,

m’adormo cada dia,

sento el nan que crida,

voldria venir amb mi,

car no he tingut mai

la força del ferotge,

guarnit mon equipatge,

desig de trontollar.

I, sempre, vaig a peu,

per balmes i senderes

cercant el si dels segles,

dormint on no hi ha res.

Potser demà

arribaran els monstres,

uns dimonis mediocres

que posa el gran Satan.

No diré res

em dol la poesia,

el batec de la vida

la glòria inapetent.

Lluitaré així:

Amb ordre i tendresa,

només el cap em pesa,

la resta va on convé.

 

Pensaments educatius

 

Es demana respondre sense pontificar.

Donaré una setmana per completar amb altres respostes.

A cada pregunta, donaré tres respostes suggerides.

Els resultats són bons, no hi ha comentaris.

Els pares saben que, tot l’esforç, el faré jo.

Cada cop els pous de paciència són més pregons.

Obriu-los el cap, mai físicament.

Ser mestre és una altra manera de ser frare.

Ja saben que un timbre no és una esquella.

Tenim un conseller, hauria d'aconsellar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs