Dos poemes de carrer i deu pensaments educatius
12 Novembre, 2011 06:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No atura amor
Amor em du per noves primaveres,
el cor estès, notablement callat,
estic confós, són meves les primeres
paraules noves deixades a l'atzar.
Possiblement, sortint a l'aventura,
he descobert un home qui va amb mi,
no tinc, per cert, desig de la cordura,
sóc un esclat de brètol i botxí.
Però és el cel qui obrirà la porta,
em ve de gust el meu paper d'heroi,
ella m'ha dit: No esperis altra cosa
que la volença, un sentiment de noi!
M'estarà bé anar, tot de bracet,
amb una jove que apunta els seixanta,
vist de prou lluny fins semblo un homenet,
tinc per orgull la pau i la temprança.
No atura amor a l'esbarjo dels somnis,
ni ve a voler paradisos planers,
deixeu-lo anar, ben sol, sense dimonis,
vol aplegar, si pot, al gran carrer.
El teu carrer
I tot s'hi val: la fe i la saviesa,
el prendre part en somnis esguerrats,
amb els teus ulls regalima dolcesa,
una mà estesa, amor sense comiat.
El teu carrer, camí amunt i avall,
ensarronant les portes i finestres,
meitat es clouen, meitat resten obertes,
totes conviden, voldrien prendre part.
Com vaig a peu, emportant una rosa,
la tinc robada del més preat jardí,
ahir dilluns, va ser pel dematí,
el cel s'obrí, la resta feia nosa.
Amor vindrà a donar-me l'empenta,
descobrirà aquest vell cor roent,
he de sentir el xivarri d'un vent
qui vol saber on neix la meravella.
Pensaments educatius
Massa mestres s'amaguen en un despatx.
Tenim objectius mínims: Respirar sense fer soroll.
És un mestre competent: Ensenya prou i no es nota massa.
No han entès res, però fan tan bé l'onada!
Per a moure deu xifres tampoc calen tantes regles.
El vint per cent dels alumnes van a classe per descart.
És un bon alumne, no hi ha manera de fer-li fer res.
Fan un treball en equip, de moment, es vigilen.
El pare critica el mestre, l'any vinent, sabrà qui és.
Estava enllestint i he tret dos alumnes d'un calaix.
Dos poemes per dinar i deu epitafis
09 Novembre, 2011 12:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vull fer salat
Una menjada d'enciam
el cos neteja,
la vida engega
camí avall.
L'anar lleuger,
les hores dolces,
aquelles tardes
de no poder.
Com l'amanida
de nou desvetlla,
calla i sesteja,
em dóna vida.
Però l'infern
m'agrada força,
vull una copa
de l'aiguardent.
I un tros de carn,
d'aquella roja,
el món revolta,
perdo la fam.
Un tros d'enciam,
mitja amanida,
el cel em crida,
vull fer salat.
Dinaré de gust
Dinaré de gust
si em plau i convida
una mà amiga,
tres peces de lluç.
I, amb un plateret,
vull els mil cigrons,
bastits de colors,
sense gens de verd.
Una poma grossa,
un tall de meló,
després cafetó
amb la pasta dolça.
I veure el jardí,
olorar les roses,
oblidar les noses
d'un treball mesquí.
Amb una gandula,
vull veure el sembrat,
em plau el bon blat,
la brisa poruga.
I dormir a l'ombra
de la gran figuera,
fent curta l'espera
gaudint del que toca.
Epitafis
Tinc la saleta plena de pols.
Ho sabia, sempre arribes tard.
Tinc present el sermó que em van fer.
La senyora m’està buscant feina.
En acabar de passar el llistat, me’n vaig.
Porteu vi i us deixo insultar.
Un disgust menys i m’escapo.
Encara pago l’enterrament de l’ avi.
Era a punt de sortir-ne.
No us puc donar hora.
Els diners (2)
06 Novembre, 2011 22:10
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Els diners(2):
1) Mai desitgen ser paper mullat.
2) Obren massa portes per quedar-se enlloc.
3) Destrien els homes en interessants i suportables.
4) No saben distingir un savi d'un espavilat.
5) Solen dormir en paradisos fiscals.
6) Somien en ser estimats sense interès.
7) Voldrien saber la seva data de caducitat.
8) Converteixen els homes en déus.
9) No entenen perquè han de viure junts.
10) Sempre retarden el darrer viatge.
Dos poemes enamorats i deu pensaments divins
03 Novembre, 2011 13:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ai,
amor
Ai, amor, necessito encara
minsos paisatges plens de tardor,
allí, quedaré, perduda la gana,
mentre fugiràs darrere del sol.
Qui restarà amb mi, deixada la sort,
per tal de lliurar-me paraules tan dolces?,
com parlen de tu: els dies, les hores
amables i antigues posades al foc.
On desaré: l'espasa, el cavall,
aquell escuder ple de desgavell?
On morirà: la dèria de ser
el més venturer dels nobles gegants?
Ai, amor, són tèbies penyores
farcides de goig que s'emporta el vent,
deixa'm el guarir d'aquest pensament
car sempre ha volgut tenir-te a soles.
Avui, volarem, enmig de mil versos,
amb un caire tou, cercarem indrets,
he de conquerir, per a tu, un castell
en foragitar els grans malentesos.
Deixa'm tou coixí on posar el cap,
voldria sentir el teu cor glatir,
no ploris ja més, no vull despertar,
aprendré, de cop, com em vaig morint
Aquell desig
Cada cop que l'endevino,
a migdia, pel carrer,
sento el frec del desesper,
m'alenteixo i acoquino.
Quan recorre el teu cistell
la vorera de les hores,
voldria trobar-lo a soles
per guarir-me dintre d'ell.
El teu deure de trescar,
amb deler, cercant botiga,
he de dir-ho: Tant m'obliga
que oblido el meu anar!
Aquelles paraules dolces
que gosa emportar-me el vent
com emplenen pensament,
com les dèries vénen totes.
Per dibuixar el teu somrís
no calen massa gargots,
tinc ullets de somiador,
un cor gran ple de desig.
I quan, de sobte, t'allunyes,
altre cop, carrer amunt,
sento la ràbia, l'ensurt,
aquell desig fet engrunes.
Pensaments divins
Satanàs augmentarà el pressupost de l’escola d’art dramàtic.
Déu subvencionarà apartaments de trenta metres cúbics.
Satanàs vol denunciar Déu per competència deslleial.
Queda prohibit fumar dintre la caldera.
Cada tres miracles es demana temps de reflexió.
No es podrà pecar per encàrrec.
El judici final queda ajornat “sine die”
Es busca pecador per la zona blava.
Isaac evita anar d’excursió amb el seu pare.
Dos poemes amb fantasmes i deu pensaments educatius
31 Octubre, 2011 13:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Fantasma
Al castell, no hi ha tenebres,
massa nits, ens han deixat,
els fantasmes fan comiat,
van cercant en altres terres.
El senyor no vol rivals,
espanta com el primer,
és, diríem: matusser,
matusser i espavilat.
Es passa la mitja nit
recercant totes les cambres,
és mentider, prou amable,
rancuniós, ple de delit.
No he dir que tots el ploren
per tenir senyor tan bo,
ho fan quan el troben sol
envoltat de blanques robes.
És d'esperit venturer
vestit amb els raigs de lluna,
no li queda ni una engruna
on es pugui parlar el bé.
Fantasma del castell gros,
recorre, esguerra i crida,
uns diuen que és un talòs
esquinçat i fet a mida.
Necessito
Entre minses alegries
que la vida va deixant
una esdevé ben gran,
ens apropa altres vides.
Fantasmes sense castell
van passejant per la plana,
el llevant els engalana,
sempre van amb mil atuells.
Els ha deixat un misteri
a la vora de la font,
si els crido, no hi són,
hauré desfet l'encanteri.
He de tenir, si de cas,
un nou pany per a la porta,
la meitat de la mà morta,
bona vista i bon nas.
Fantasmes de mitja tarda,
de capvespre i llarga nit,
on heu deixat l'esperit?,
el cerco, el trobo en falta.
Deixeu-me el gaudi de dies
la disbauxa del morir,
demà no podré venir,
no tinc eines amanides.
Necessito un armari
una aixada de pagès,
un cove mig ple de fe,
el demanar i un rosari.
Pensaments educatius
Al darrere de tots, n'hi ha un que no xerra.
No aconsegueixo entendre perquè no fan servir l'oïda.
Vaig estar un minut content, havia corregit el solucionari del control.
Menteixo tant que m'equivoco.
Per tal d'aprovar el fill, vaig avaluar l'interès de la mare.
Només heu de respondre les preguntes.
Hem aconseguit sortir al pati amb puntualitat.
Mentre recullen, amago, acuradament, tots els improperis.
Els resultats demostren que aprendre no té relació amb ensenyar.
Tots passaran el curs, necessito tres barques.
Dos poemes de ploure i deu epitafis
29 Octubre, 2011 06:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Llença aigua
En el cim, del tot confós,
un vell núvol s'acomoda,
sent, de prop, que arriba l'hora
de complir tracte gloriós.
Sant Pere, veieu com crida,
mala veu la deixa anar,
no és aquest el tarannà,
però la feina l'obliga.
Poca aigua, massa camps,
és hora de fer mullat,
té pensament esguerrat,
avorrit del poble humà.
No voldria ni escoltar,
no voldria ni sentir,
però Déu li parla clar:
Pere, no han de patir!
Rancuniós, aixeca el cap,
mana tocar les trompetes,
els tambors, les panderetes,
la gresca tira endavant.
Quan la música ressona,
engrescada, dalt del cel,
tot el núvol vol ser mel,
llença aigua de la bona.
Com corren tots els pagesos,
com s'omplen totes les fonts,
com riuen tots els turons,
com fugen els malentesos.
Tot plovent
Trenca el tel el caragol,
aixeca el cap la ginesta,
cada vall és una festa,
una festa sense sol.
Les formigues cerquen fulles,
aixopluc totes les aus,
fins diria que les naus
volen noves aventures.
La pluja recorre, encara,
la meitat del pensament,
que pobra és aquesta gent,
tot plovent, fan mala cara.
Corren els rius sense pressa,
cantussegen els rierols,
encara dirà la vella:
Ni puc seure al carreró!
Epitafis
He oblidat on em vaig quedar.
Porto un embolic amb els anys.
Sí, senyora, sí; sóc jo mateix.
Records a tots els presents.
Sobretot, no facis tard.
Per fi, respiro tranquil.
Per anar a l’ infern, decanteu a l'esquerra.
No descarto tocar el dos.
Vull aprendre a cantar.
Ho sento, no he menjat res.
La poesia
27 Octubre, 2011 06:39
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La poesia:
1) Neix de la necessitat imperiosa de volar.
2) Prova de lligar, acuradament, les paraules.
3) Es mou entre el ritme i el desencís.
4) Té cura de mantenir un equilibri dubtós.
5) És el gran viarany entre boca i orella.
6) Amaga secrets que intenten fugir.
7) Porta l'escriptor a regirar mil calaixeres.
8) Necessita la pau del vespre o la pausa del matí.
9) Pot passar anys amagada entre papers.
10) No vol res més que pertànyer a altres cors.
Dos poemes fantasmagòrics i deu pensaments divins
24 Octubre, 2011 12:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els fantasmes
Entre riures
i rialles,
apareixen
els fantasmes.
Són esquerps,
malaguanyats,
deslliberts,
malbaratats.
Sense regne
ni castell,
van vivint
el seu infern.
No els mateu,
no faran mal,
teniu fe,
veieu que fan.
Esgaripen
i singloten,
escridassen,
fan ganyotes.
Obriu portes,
poseu llum,
ensenyeu-los
com es fuig.
Les campanes
Com les cases de la vila
han posat pany i tancats,
els fantasmes tenen gana,
fa mig any que no han menjat.
El capellà crida els joves,
els pujarà al campanar,
els ensenya les campanes,
com es mouen en voltar!
Tot el poble és un soroll,
una crida per sortir,
les campanes parlen totes,
parlaran fins al matí.
Els fantasmes espantats,
en sentir tan gran soroll,
abandonen la contrada,
cercaran altres racons.
Ja no queden ni castanyes
ni vi dolç ni panellets,
les campanes alenteixen,
emmudeixen, fan recés.
Pensaments divins
Arribis quan arribis al cel, sempre hi ha rosari.
Tres miracles més i em donen el diploma.
Provaré d'entrar a l’ infern sense recomanacions.
Satanàs vol calderes amb control de cocció.
Jesús, de moment, portarà bótes d’aigua.
Déu vol provar la disfressa de pomera.
Goliat diu que no tornarà a lluitar amb el mateix casc.
Samsó haurà de canviar les guineus per esquirols.
Sant Pere acceptarà la porteria si hi ha veda de peix blau.
Judes diu que, ara, només vol fer comèdies.
Dos poemes fora de lloc i deu pensaments educatius
21 Octubre, 2011 11:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No vull
Ni em plau el vent
en tardes del diumenge
ni el restar dret
pensant en l'avenir,
estic pendent
potser serà del fetge,
em vol despert
quan sóc a mitja nit.
No vull saber
on reposen les hores,
aquelles empreses
farcides de guanyar,
demà, potser,
aplegaran els monstres,
amb cent històries,
millor ni batallar.
Només un vers
Tinc, a boqueta nit,
ganes de viure,
ganes d'escriure
només un vers.
Però la musa
tan tafanera,
tan encisera
em parla i diu:
Només un vers,
és minsa cosa,
ni farà nosa,
escriu-ne més!
Com jo li prego,
amb melangia:
No tinc el dia,
no he pogut més!
Ella amenaça,
ho farà amb traça,
com m'acoquino,
estic sorprès.
On han quedat
les hores dolces?,
ni tinc les forces,
estic cansat.
Pensaments educatius
El nen aprèn, ja menysté en català.
Ha estat mala sort, passava pel davant la porta quan sonà el timbre.
Un emperador és un nen a casa de l’àvia.
Per suportar millor els alumnes, m’he apuntat a fer castells.
L’alumne té memòria selectiva, no recorda cap nom de verdura.
Jesús va anar al desert, era un carrer sense pastisseria.
Si calleu, us deixaré triar la nota.
Tenen tants llibres que obliden per a què serveixen.
Demà mateix els diré que sóc a classe.
Aplegarà un dia en el que no caldrà aprendre més.
Dos poemes refredats i deu epitafis
18 Octubre, 2011 07:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un constipat
Després de passar l'estiu
cercant les pregones ombres,
aplega tardor i tornes
a la voreta del riu.
Llavors vénen eixes hores
de mancança de bonior,
un pensa que ser senyor
és el gaudir sense sobres.
I bategues, sense ales,
cercant aire on volar,
el vell cos no ho sap notar
i comencen les febrades.
Mal de gola, mal de cap,
l'esbatussada ferrenya,
el nas gotima, es queixa,
assegura que et fas gran.
I passes per un desert
esgotant tota paciència,
digueu si la providència
hauria de trobar el secret.
Un constipat ens fa veure
la nostra vana il·lusió,
és la sort qui porta el cos,
és la por qui farà aprendre.
Un xic de fred
Arribada la tardor,
la mare temperatura,
diria que perd altura
ni li comenta al meu cos.
És així com tot aplega
a un món indiferent,
és el passar de la gent,
és la vida qui va a guerra.
I la camisa ignora
com arriba un xic de fred,
podria dormir despert
i deixar-lo sempre afora.
Però és la gran dissort,
la que porta aquest mal,
l'he deixat ben dintre el cap,
espero que sigui mort.
Epitafis
No us mengeu la botifarra.
Noto com un gran buit.
Estimada Parca: Ja pots venir!
Ho veig tot diferent.
Tinc la factura a la butxaca.
Ara, m’he deixat el carnet!
Algú em pot posar al sol!
Un got de vi, si us plau!
Ho sento, he perdut la clau.
El dia de difunts són d’excursió.