Dos poemes amb mosquits i deu pensaments divins
13 Juny, 2011 06:55
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un mal cop
Dintre l'aigua,
adormit,
veig com calla
el mosquit.
En un temps,
minyó petit,
però aplega
el gran neguit.
Tot de sobte,
ningú ho sap,
abandona
el seu tancat
i recorre
amples camps
cercant tolls
on sojornar.
Un mal dia,
sent la fam,
com comença
a treure sang.
Per la nit
ve l'hora bona,
punxa i punxa
noi i noia.
En aquestes,
un mal cop,
com esclata,
com es mor.
Com t'atipes
On vas etern traginer
cercant amics sanguinaris?
És el fet d'anar pels barris
qui t'acosta prop la gent.
Amb un fibló eixerit,
una volada encisera,
vas trobant dolça deessa
tota estirada en el llit.
Reposes entre llençols,
esperes bona tenebra,
et llances per la drecera
esperant aplegar al tou.
Allí, trobaràs, galdós,
el nèctar més apetent,
tindrà color vermellenc,
com t'atipes de debò.
Pensaments divins
El preu de les misses ha pujat, però hi ha descomptes a l’engròs.
Judes prepararà una nova vinguda de Jesús.
Jesús farà un master en noves tecnologies.
De fet, els arbres viuen al cel.
Déu odia la novel·la històrica.
Jesús va ressuscitar en tres dies, va tardar prou en decidir-se.
Déu viu al paradís i no paga impostos.
Satanàs demana a Samsó que provi les noves cadenes.
Satanàs ofereix bistec els divendres de quaresma a meitat de preu.
Tres àngels nous temptaran l’estàtua de la llibertat.
Dos poemes entre figueres i deu pensaments educatius
10 Juny, 2011 10:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dues figueres
Dues figueres molt galanes,
enmig de la plana estant,
discuteixen si els humans
són dolents o miserables.
La vella diu a la jove:
Mira, deixem-ho anar,
la calor ens ve a molestar
i no sortirem de pobres!
Però la jove defensa
un sentiment enfortit:
Els homes són afeblits,
mai cercaran la noblesa!
La vella li explica històries
de la voreta del foc,
de prendre part en el joc,
de somnis i de cabòries.
La jove veig com s’escalfa,
farà créixer tot el fruit,
descansarà enmig del buit,
formarà part de la faula.
Un donzell
Prop la font, hi ha una figuera
tan alta com un castell,
sota d’ella, hi ha un donzell
que somia en ser princesa.
La figuera orgullosa
no accepta tal tarannà,
el donzell voldria anar
a la guerra de la rosa.
Lluitaria amb un vestit
fet de seda i d’organdí,
amb espasa d’un or fi,
amb lluna de mitja nit.
La figuera està que crema
vol al donzell aixafar,
però un roure li parlà
de la pau de nostra terra.
Les paraules han fet cove,
la geganta s’entendreix,
mireu el donzell com creix
tan ben plantat i tan noble.
La batalla fou lleugera,
cap fulla es despentinà,
nova albada despertà,
trobà dormint la figuera.
Pensaments educatius
L’àvia m’ho deia: Acabaràs parlant sol!
Estan aprenent que els llibres no mengen.
Proveu d’endollar-los els ulls al cap.
Repartiu la lliçó, un mosset per a cadascú.
Ara, hauria de venir: Podeu seure!
Si hem de tornar a pensar, malament!
Si xerren més de tres, intentem fer una coral.
No porteu el món a l’escola, no el podreu encabir.
El nen és molt intel·ligent, encara no hem topat.
He començat la classes després de desar els àngels de la guarda.
Dos poemes entre rucs i deu epitafis
07 Juny, 2011 08:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dissortat amor
Brama el ruc, prou insolent,
envoltat de sàvia gent
dessota de l’ample pont.
Cada remuc és un cant,
salvatge, inversemblant,
anuncia el seu dolor.
La somera va partir,
un dilluns pel dematí
lligada dalt del camió.
Anava cap a ciutat,
no cal dir com s’ha acabat,
aquest dissortat amor.
Pasturaven dolços prats,
estaven enamorats,
a l’estiu, a la tardor.
Però l’amo envelleix,
la somera ho sofreix:
ha de partir sense sort.
Si fóra ruc
Pare, si fóra ruc,
sense casa ni aixopluc,
viuria enmig del vent.
Allí, diuen que la gent,
té galdós el pensament,
massa volen ser sabuts.
Pare, si un ruc jo fóra,
no guanyaria altra cosa
que aplegar a ser feliç.
Allí, voltat de somrís,
viuria mon paradís
farcit de pau i fermesa.
Pare, ruc he de ser,
per gaudir l’avinentesa:
Ho seré, no tinc pas pressa!
Epitafis
He oblidat a qui devia diners.
Estic fet pols!
M’han demanat que em quedi.
Necessito, urgentment, la manicura.
M’han pres el pèl.
He vingut perquè m’avorria.
Estic mort per un dia.
M’estic fent a la idea.
He de suportar els comentaris?
He mort per canviar.
La tranquil·litat
05 Juny, 2011 07:17
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La tranquil·litat:
1) És la pausa sense treball.
2) No vol res més que no ser.
3) Dubta entre la ignorància i la feblesa.
4) Comença just abans de despertar.
5) Només coneix un indret de la casa.
6) Sempre arriba quan has de sortir.
7) Odia l’escombra i les bones intencions.
8) És un desordre perfectament suportable.
9) Acull bé una certa quantitat de diners.
10) Gosa regnar en paratges estèrils.
Dos poemes de cucs i deu pensaments divins
02 Juny, 2011 10:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Massa peus
Pare ou
em foragita,
és la vida
qui m’empeny.
Massa peus
per trontollar,
caminar
és prou planer.
Vaig per terres
prou polsoses,
mig galdoses,
complaents.
Només veig
les fronteres
en carreteres
de quitrà,
allí, penso,
allí, noto,
m’esvaloto,
vull marxar.
A la por,
m’arrodoneixo,
com pateixo
ser tan gras,
però menjo,
sense pressa,
en cada herba,
tinc un plat.
Dolça vida
em pertoca,
sóc riallota
dels infants,
els més grans
com em miren
com s’esmussen
és el que hi ha.
Sóc feliç
Aprenent
de sabater,
no sabré
com adobar-les.
Massa peus
per caminar?
Descansar
no porta febre.
Silenciós,
benestant,
ben semblant
a la brancada.
Tinc per arbre
mon casal,
per mirar,
hauré la plana.
Sóc feliç
inapetent,
prou esquerp,
per ser bo.
Altrament,
pensa la gent:
És pudent
no es sap banyar!
Però el Déu,
m’ha fet així:
poruc, tranquil,
més tou que un be.
Pensaments divins
Ara, aniré a l’infern a perdre una mica de fe.
Satanàs està preocupat per la crisi: Pecaran menys?
Tinc ganes d’anar a l’infern, es presenta un hivern fred.
He estat cent anys a l’infern, ara, estic de vacances.
Vaga de tècnics d’ascensor, utilitzin l’escala de Jacob.
Déu i Satanàs canviaran els papers cada trimestre.
Satanàs diu que, si no pequen més, haurà de tancar tres sales de calderes.
Si el pecat és massa gros, es podrà compartir.
Déu repartirà la gràcia en fila de tres.
La Verge li ha dit a Jesús: Compte amb els desconeguts!
Dos poemes amb papallones i deu pensaments educatius
30 Maig, 2011 16:55
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La deessa
Surt de l’ou
ben tibada,
ben planxada,
indolent.
Amb vestit
de cent colors,
lluentors,
tot novell.
Com es posa,
tafanera,
tan lleugera,
al cadamunt.
Ensenyant
tanta bellesa,
la deessa
de les llums.
I, ara, vola
neguitosa,
delerosa,
entre les flors.
Ni em veu,
ni em mira,
ni sospira
pels amors.
Estimada
papallona,
vola i vola
ran els cors.
Anuncieu
Tot de sobte,
primavera
es vesteix
de mil colors.
Apareixen
sense pressa,
les poncelles
de les flors.
Ara xuclen,
després volen,
després proven
el somiar.
Papallones,
tan bufones,
neguitoses
en passar.
Ni marciu
ni deixeu
cap mal aire
en marxar.
Oblideu
qui us mira,
qui sospira,
qui es desfà.
Anuncieu
al gran món:
Un segon
és el demà!
Pensaments educatius
Com no n’ hi havia prou amb els alumnes, ara, tenim ordinadors.
M’he llevat d’ hora, sabia que era festiu.
Tinc un alumne impacient, l’hauré de posar a hora.
Tenim un circ on creixen els nans.
Volen resultats, en tinc de tota mida.
Han fet un informe educatiu sense demanar-me permís.
He tret les pitjors notes de l’examen.
He pujat els excel·lents a dos pernils.
Em deixen els alumnes perquè no els espatllaré.
Tenen telepatia, he obert la boca i han sortit corrents.
Dos poemes de cargolet i deu epitafis
27 Maig, 2011 10:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La primera mossada
Dia nou, radiant el sol,
la pluja ha mullat l’herba,
nostre heroi com es passeja,
vol menjar-se la gran col.
Té gana de sis setmanes,
dintre del reclòs estant,
és petit per ser important,
no han de mancar-li ganes.
Arriba ben prompte a l’hort,
passarà els alls i cebes,
ha de menjar, sense treves,
vol tenir aquesta sort.
Aplega al paradís
dessota la col rodona,
mai una menja tan bona
altre ser ha de gaudir.
La primera mossada
és més dolça que la mel,
nostre heroi serà fidel,
restarà una setmana.
Però el sol, veieu, s’enfada
com s’enfila cap amunt,
cal tornar a l’aixopluc,
esperar altra ruixada.
Afartat
Dessota del bon roser,
mig tapat pel bell fullam,
passa l’estona aplegant
a què arribi algun valent.
Al damunt de la muntanya,
veu créixer el seu amic,
un núvol blanc, esquifit,
amb una carona llarga.
El déu sol escalfa el mar,
el núvol que va creixent,
el cargolet com el sent,
toca l’hora de viatjar.
Les primeres gotes cauen
el terra posen mullat,
el camí empolainat,
els cargolets com es mouen.
Nostre heroi corre de pressa,
el primer vol arribar,
massa lluny és el menjar
per perdre l’avinentesa.
No cal dir com són les fulles
d’aquella petita enciam,
cada mos n’agafa un plat,
l’adeleren les pressures.
Afartat, del tot ben tip,
ara, contempla la vall,
dolça vida al capdavall,
si abandones el patir.
Després de la migdiada,
a desfer tot el camí,
l’esguarda el bon dormir,
pot durar una setmana.
Epitafis
Tenim poca contaminació acústica.
Tinc núvia, però sortim poc.
Ahir va venir un pobre, es portava el taüt.
Volem un toc de morts més alegre.
Després de les votades, tornem a casa.
Estic esperant!
Aquí, ni es pot viure!
Estic al primer curs de difunt.
No et penso votar més!
Ho sento, però he passat una mala nit.
La pluja
25 Maig, 2011 12:04
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La pluja:
1) És el resultat traginer de l’aigua.
2) Honra els rics i cau sobre els pobres.
3) És el moment en què l’aigua perd la por de caure.
4) Viatja en un núvol que, de cop, es cansa.
5) Converteix els déus en deus.
6) Arriba quan tota la roba està estesa.
7) Confia rebre les pregàries més sinceres.
8) Envia emissaris per saber on caurà.
9) Fa créixer els rius i riure els arbres.
10) Ha de finir del tot esgotada.
Dos poemes de cargol i deu pensaments divins
22 Maig, 2011 09:31
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nostre cargol
Sense pluja, ample sol,
el cargol com mandreja,
massa gana, minsa menja,
un racó per viure amb dol.
Allí, passa les eternes,
les nits de lluna més vella,
amb prou son a la parpella,
sense ràbia, sense empentes.
Però és lleva un dia gris,
és així la primavera,
el neguit, de sobte, enceta,
vol fugir del paradís.
Deixa la petita cova,
abandona vella pedra,
vol creuar la carretera,
per anar a l’altra vora.
Però es troba un fanal,
encès per la força plena,
arriba el cotxe i sega
l’estament de ser mortal.
Nostre cargol com se’n va
a la casa dels occits,
allí restarà dormit,
ha perdut el seu demà.
Ha de córrer
Una casa, les antenes,
amb un peu ben adobat,
nostre home va al combat,
dessota de fulles verdes.
Viatja, com de creuer,
tota terra travessant,
avança com un gegant,
tan callat, tan venturer.
De tant en tant, s’esperona,
sota un sol que vol dormir,
no porta llit ni coixí,
només dèria en trobar ombra.
La terra resta mullada,
nostre heroi no pot parar,
ha de córrer, ha de creuar,
un camí de banda a banda.
Aixeca el cap i remuga,
és el sol qui ha fugit,
només li queda la nit,
tan esquerpa, tan poruga.
Però, de sobte, la lluna
saltirona el Montsià,
li donarà un xic la mà,
és tan dolça i oportuna.
Quan nostre heroi recupera
la força de l’embranzida,
aplega força enemiga,
vol posar-lo a la paella.
Comença bavosa empresa,
dintre una bossa indolent,
on raurà nostre valent?
En un plat, farcit de festa!
Pensaments divins
No volen a Judes com a patró dels tresorers.
Jesús arribà a Jerusalem el dia de mercat.
Déu és el meu Pare, però també és el meu Sogre.
Volia anar al cel, però no deixaven entrar els pecats.
Crec que, per anar al cel, s’ha d’agafar la línia blava.
Satanàs vol més cadenes de titani.
Déu no es pensava que el sol duraria tant.
No entréssiu al cel abans de l’hora del bany.
Satanàs està enfadat, se li acaben els fesols.
He cercat Déu en el meu cor, però el tenia el veí.
Dos poemes de pensar i deu pensaments educatius
19 Maig, 2011 09:04
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Avui, vendré
Estic cansat
de l'ampul·losa serra
del riu ressec que calla
de l’amistosa gent.
Avui, vendré
el riures amb desgana,
la por que tant m’esvera
el raure de la fe.
Sóc un mesquí
car menja cada dia,
escolta l’afonia,
el negre pensament.
I pujaré
al núvol de l’enveja,
la ment ha de ser seva,
ben tost, la deixaré.
Lluitaré així
I fent el camí avall,
m’adormo cada dia,
sento el nan que crida,
voldria venir amb mi,
car no he tingut mai
la força del ferotge,
guarnit mon equipatge,
desig de trontollar.
I, sempre, vaig a peu,
per balmes i senderes
cercant el si dels segles,
dormint on no hi ha res.
Potser demà
arribaran els monstres,
uns dimonis mediocres
que posa el gran Satan.
No diré res
em dol la poesia,
el batec de la vida
la glòria inapetent.
Lluitaré així:
Amb ordre i tendresa,
només el cap em pesa,
la resta va on convé.
Pensaments educatius
Es demana respondre sense pontificar.
Donaré una setmana per completar amb altres respostes.
A cada pregunta, donaré tres respostes suggerides.
Els resultats són bons, no hi ha comentaris.
Els pares saben que, tot l’esforç, el faré jo.
Cada cop els pous de paciència són més pregons.
Obriu-los el cap, mai físicament.
Ser mestre és una altra manera de ser frare.
Ja saben que un timbre no és una esquella.
Tenim un conseller, hauria d'aconsellar.