Dos poemes acabant l'any i deu pensaments divins
06 Gener, 2012 08:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
I s'acaba l'any
Matarem l'any
ofegant-lo amb vi,
és tan capsigrany,
li caldrà morir.
Ha tingut converses
de monstre poruc,
ni el ruc més ruc,
voldria haver-les.
Hem tingut de savis,
sis coves ben plens,
pobres innocents,
amb la mel als llavis.
Si és d'economia,
tot un any d'ensurt,
mig jornal perdut,
joia a la follia.
Però els de sempre,
els cervells daurats,
han matat mercats,
els matins i vespres.
I s'acaba l'any,
un altre en vindrà,
deixeu-me manar
que tinc fet parany.
L'any dotze
L'any dotze presagia
el proper defalliment,
el calendari anuncia
poca festa i gens de fe.
Però els rics seran més rics,
els pobres tindran fortuna,
mitja hora amb la lluna,
treballant fins al matí.
No cal dir que anirà bé,
l'avenir del mandatari,
menjant, de tot, a diari,
és senzill viure de ple.
I la casa serà plena
de lletres i de papers,
hipoteca fins la cella,
a la panxa, molt de verd.
Si apleguem a l'estiu
no caldrà filosofia,
la mare morfologia
ens dirà: Esteu prou prim!
Malaguanyada enveja
dels qui volen el menjar,
dejuni és el que hi ha,
menjar poc és fer neteja.
I l'any dotze com m'agrada
per complir amb el traspàs,
serà tot un any de nas,
de creure i fer bona cara.
Pensaments educatius
No cal que ensenyeu, però feu cara de pomes agres.
En un mes, s'han menjat tres mestres de bon rotllo.
Proveu d'amagar els rellotges, a veure què passa?
He tingut sort, ja saben on guardo els controls.
Admeto respostes obertes i ben intencionades.
No poden suspendre, he puntuat de cinc a deu.
Afortunadament, els dos suspesos no els tinc al llistat.
Per què trenquen el dolç període de vacances?
Tot arribant el mestre nou, van començar a mesurar-lo.
El nen no podia veure el mestre, la mare demanà visita a l'oftalmòleg.
Dos poemes per a l'euro i deu epitafis
03 Gener, 2012 09:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Malalt
Malalt sense malaltia,
vestidet i numerat,
vas bastint dolça alegria
a la casa on has entrat.
Bitllet que cerques, si pots,
els paradisos fiscals,
tots buscant la teva mort,
però ningú et vol matar.
I els capgrossos proclamen
les delícies del saber,
els altres homes de fe,
ni xisclen ni s'esbatanen.
Malalt sense malaltia,
voldries dormir en un banc,
allí, cada any és dia,
cada pobre, un estrany.
Bitllet sense fesomia,
sense riure ni parlar,
acosta't, fem melangia,
puix després t'han d'amagar.
La condemna
És regne de la ignorància
qui a tots ens fa xerrar,
pensem poc i parlem massa,
ens sobra orella i nas.
El bitllet, ben poca pena,
mai sabrà del món eixir,
dos anys seria condemna,
la data del bell morir.
Amb aquesta gaia ciència,
ningú el podria amagar,
ell podria passejar
pel regne de la consciència.
Adéu, els calaixos plens,
els paradisos llunyans,
els hauríem de trobar
prou amables i innocents.
Pare, no en vull cap més
que dura una setmana,
he de portar-lo a la banca
i em preguntaran d'on ve.
Així, el mercat dubtós,
no farà els gran negocis,
es perdran aquells vells socis
que guanyaven a l'engròs.
Però l'orella és poruga
i no vol saber res més,
la llengua li diu que és muda
i l'ull cluc dirà que és cec.
Epitafis
Necessito saltar-me el règim.
Si feu intenció de venir, porteu una camisa neta.
No obriu si no és per quedar-vos.
Ho sento, he posat un passador per dintre.
Ara, pensava amb vostè.
He demanat un trasllat de cementiri.
Una mica més avall tinc la núvia.
La senyora tampoc m’escolta.
Com era garrepa, vaig morir a les rebaixes.
Cerco estudiant per compartir el nínxol.
El fred
01 Gener, 2012 10:05
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El fred:
1) Neix en països massa llunyans.
2) Fomenta la grandària de cambres i passadissos.
3) Vol seure, arraulit, entre nosaltres.
4) Somia en esdevenir etern.
5) És amic de pobres i miserables.
6) Sovinteja visites a la llar de foc.
7) Comença la seva lluita per mans i peus.
8) Sol arribar a les hores baixes.
9) Vol fer-nos la darrera companyia.
10) Decandeix, temporalment, enmig de les flames.
Dos poemes per acabar l'any i deu pensaments divins
29 Desembre, 2011 05:18
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Somnis i diners
Desembre avança,
poca gent el plany,
aquest darrer any,
no el volen a plaça.
Massa melangies,
massa pocs diners,
perdut l'interès,
sols creixen follies.
Els pobres banquers,
patint per tothom,
s'emporten a port
somnis i diners.
Un any massa incert
per posar-lo al cim,
el gras vol ser prim,
el pobre ho té verd.
Un Cronos estèril
ni vol el passar,
deixeu-lo marxar,
que trobi, que cerqui.
Seiem a la llar
a les darreries,
deixem nits i dies
que arribi el demà.
Cerquen perdó
Ha passat l'any
sense fermesa,
el pobre es queixa,
el ric es plany.
Ens donen l'aigua
tota a l'engròs,
llarga la seca,
amb prou calor.
Bé de mentides,
prou d'embolics,
manta de crits,
massa enganyifes.
Ni els nobles caps
tenen raó,
cerquen perdó
per no pensar.
Ombres de guerres,
minsos els guanys,
tot sembla estrany
enmig les penes.
Cerquem la glòria
enmig del pa,
volem menjar,
omplir la bossa.
Pensaments divins
El cel organitzarà un concurs de poesia religiosa.
L’infern està de festa, han ordenat dimonis nous.
Déu vol traspassar àngels esquerps.
Jesús viatja d’incògnit, ni el Pare ho sap.
Satanàs vol més punts d’informació en tot el regne.
Aquest hivern la temperatura de l’infern no passarà de vint graus.
Necessito àngel de la guarda amb caps de setmana lliures.
Descoberta la fórmula de la Coca-cola, volem saber que beurà Déu.
Judes no vol ser el patró dels corders.
Satanàs vol comprar accions de fàbriques de regulació de trànsit.
Dos poemes vora la llar i deu pensaments educatius
26 Desembre, 2011 06:27
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ni massa deures
Ni temps feixuc
ni hores maldades,
arriben dies
del nou hivern.
El monstre parla
de bretolades,
d'enraonades,
d'anar perdent.
Desembre eixut,
de nou, avança,
ens porta a tots
el dolç Nadal,
deixeu els estris
i les contalles,
encenem foc,
guaitem la llum.
Ara, és el temps
de fer corrandes
al bon Jesús,
a Betlem, nat,
no li poséssiu
ni massa deures
ni massa pena
puix vol jugar.
Les flames nobles
Hem bastit d'hora
tota la llenya,
què necessita
el gran hivern?
Hem fet comanda
de botifarra,
de bon vi negre,
de pa i de seny.
Podeu trobar-vos
davant la llar,
amb minsa pressa
i buits de pap,
anar cremant
la vella llenya
d'una olivera
encara gran.
Les flames nobles
faran patxoca
mentre s'enlairen
enmig del ball,
esperarem
a l'hora bona,
toquen les dotze,
missa del gall.
Pensaments educatius
Quan va arribar l'ordinador, els arbres van riure un dia.
Què deu fer un ratolí al costat d'un ordinador?
Estic assolint conceptes, necessito més ciment.
He confós un test d'intel·ligència amb un de clavells.
Cada dos dies els passo l'antivirus abans de sortir de classe.
L'examen era una mica complicat, s'havia de contestar.
Un alumne no se'n burla de mi, parlaré amb el psico-pedagog.
Avui, les classes haurien de començar.
Jesús era bon mestre perquè podia fer miracles.
Tinc sort que una part dels alumnes no se'n surten.
Dos poemes amb Nadal i deu epitafis
23 Desembre, 2011 03:18
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Maria espera
La jove parella,
camí de Betlem,
ni porta l'estrella,
angúnia només.
Els temps hivernals,
neu en tots els cims,
corders massa prims
en tots els corrals.
La història comença
sense cap ensurt,
no tenen promesa
ni minso aixopluc.
La jove parella
aplega a Betlem,
les cases tancades,
els carrers estrets.
En una de totes,
s'endevina llum,
els crida Josep:
- Necessito ajut!
Un home els obre,
en Josep demana:
- Preciso una estança!
Vull només un sostre!
L'home proposa
com s'ha d'arreglar,
la Verge es posa
blanca com la calç.
Oberta la cleda,
on pessebre hi ha,
na Maria espera,
l'hora d'Infantar.
Dinar de Nadal
L'avia prepara:
la taula, els plats,
la jove demana:
baldanes i carn.
- Tenim escudella,
després llagostins,
pastissos d'ametlla,
el cava i el vi!
La jove no encerta
que avui és Nadal,
un dinar de festa,
festa principal.
No sap que un Minyó
va néixer a Betlem,
una nit amb sol:
lluminós, proper.
L'avia traurà
noves estovalles,
els gots de cristall,
les copes daurades.
Dinar de Nadal,
després sobretaula,
la tarda com passa,
després, tots se'n van.
Epitafis
Si m’ajudes, podem cantar.
Estic esperant que em torni el canvi.
No patiu, no em mouré d’aquí.
Aquí, tots ens coneixem.
Els dissabtes em llevo d’hora.
Encara no ha arribat la rentadora.
Us he deixat una nota sota el taüt.
Algú m’ha pres l’anell i el rellotge.
Algú sap si el lleter es mort?
A partir de demà, vull llet enriquida amb calci.
El nadó
21 Desembre, 2011 12:00
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El nadó:
1) Conserva la majoria de les virtuts.
2) Ha de començar a treure les dents.
3) Plorarà i anirà prenent pràctica.
4) Aconsegueix que féssim el ridícul.
5) No té problemes en ensenyar la panxa.
6) No veu clar on comença l'altre.
7) Mai comenta la morfologia d'un plat.
8) Reconeix, de seguida, un pediatra.
9) Té dies llargs plens de somnis.
10) Deixarà el seu regne quan vulgui natura.
Dos poemes de marxa i deu pensaments divins
18 Desembre, 2011 06:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Qui volarà?
On han marxat
les orenetes?
Qui volarà
sota el cel gris?
Aquí, a la vila
ni empaiten presses,
els joves surten
d'un món petit.
Al carrer, queden
els vells corpresos,
els bancs promesos
no han arribat,
paraules toves
sense interessos,
ni escalfa el sol
ni parla clar.
On han marxat
les orenetes?
Qui els ha portat
a altres indrets?
Aquí, a la plaça
no hi ha negoci
ni hi ha canalla
ni tenim drets.
On han marxat?
On han marxat:
les flors,
les tombarelles,
les porugues estrelles
i les boniors?
On han marxat:
les hores,
les tafaneres,
aquelles nits senceres
tan temptadores?
On han marxat:
les taules
del gran cafè?
Només queda la fe
de les paraules.
On ha marxat:
el riure,
el seu anar?
No el sé trobar
ni el puc descriure.
On heu marxat,
dolces guspires
del meu amor?
Ni espero ser senyor
ni és dolç el viure.
Pensaments divins
Satanàs posarà dutxes al costat de la sala de calderes.
Satanàs creu que portar banyes fa créixer la desconfiança.
Déu pensa que Jesús hauria d’estar casat.
Hi havia un temps, però Déu el va foragitar.
Si hi ha més humans, haurem de compartir àngels.
Estava Déu en el cel, quan va arribar la idea.
Déu hauria de començar on acabo.
Satanàs està decebut, els homes juguen i no pequen.
La Verge presidirà una associació de santes.
Jesús no rebrà visites el Divendres Sant.
Dos poemes prou foscos i deu pensaments educatius
15 Desembre, 2011 05:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Prego silenci
Escriure, així, mai em convida,
vaig amatent del meu destí,
la gran sentència de per vida:
El suar molt porta el patir!
Arrenglerades totes les hores,
massa promeses per a complir,
estic al cas d'aquestes obres:
Massa són poques per no morir!
Com vaig rabiós menjant les ungles,
ben capficat en no ser res,
els manadors tenen les cures,
els amples dolls tenen poder.
De tant en tant, com la somio,
vida més bona no he de gaudir,
no puc dir res, com em retiro,
prego silenci fins al morir.
He de morir
Ni llum ni fum ni hores baixes,
dintre la cova només fa fred,
les joves perden llur interès,
ahir, em deien: Què no m'estimes?
L'empresa llarga, la gana molta,
el menjar minso, el riure lluny,
entre els dimonis, en tindré un,
és llefiscós, ben poca-solta.
Fugits el vi, els sentiments,
la lluita llarga per la noblesa,
a casa un vell, ni roba estesa
ni massa ganes d'anar perdent.
Prenc el dimoni per sota el braç,
pel llarg cabell o per l'orella,
a mig camí, solta una queixa,
és tan monòton, tan pertinaç.
El món com passa, de nou, s'enfila
per carrerons mancats de llum,
com resto sol, ni ningú vull,
és la riquesa, qui, de lluny, crida.
Estret el cor, ampla l'esquena,
al cementiri, la gran passió,
cap a les dotze, toca el sermó,
he de morir, ningú espera.
Pensaments educatius
Aquest curs, podreu aprendre a terminis.
Aprenen a compartir: un excel·lent per a cada sis alumnes.
Jesús va néixer a Betlem o a la plaça de l'ajuntament?
He demanat als Reis una classe sense enrenou.
Tinc dos alumnes que pensen, connectaré l'alarma.
No tinc sort, només, he perdut dues dents.
El metge no em donà la baixa, el seu fill és alumne.
Tinc tres alumnes superdotats, no acostumen a venir.
Estan treballant, no els desperteu.
Li he dit a la pissarra que es vagi a dutxar.
Dos poemes temporals i deu epitafis
12 Desembre, 2011 06:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tinc temps
Tinc temps dels déus,
me'l deixen al coixí,
a mitjanit,
em porten la cistella,
allí, guarnit,
farà la tombarella,
s'endinsarà en el pit
sense dolor ni creu.
Al més enllà,
fineixen els honors
ni hi ha remors
dels incipients mortals,
no hi ha colors
ni éssers principals,
tot és ben clar.
Tinc tot el temps,
no me'l puc acabar,
l'he de deixar
guardat a l'alturó,
vindran els lladres,
com se'ls veurà el llautó,
han de fugir amb el vent.
No vull res més
que aprendre a poc a poc,
somiar en seure a prop
de l'alzina propera,
sentir com tot és nou,
pertànyer a la drecera,
tornar el darrer recés.
Massa fre
Si vull glatir,
tinc hores a l'escreix,
un sentiment
difícil de pair,
no cal patir,
el món veurà con neix
la nova ment.
Podré trobar
el sac de melangies,
el cove d'alegries,
el miratge perdut,
esdevindrà
un personatge mut
farcit de fellonies,
notablement eixut.
No he de mirar,
la cova dels traïdors,
dels somiadors
que esperen el nou dia,
és tot ben ple
d'aventures porugues,
amb massa fre,
sojorno el cel quan crida.
Epitafis
Estic en un paradís fiscal.
Als pobres, ni ens deixen votar.
He pres les flors d’una veïna rica.
Us aconsello no tenir gos.
Demà, igual vaig a les rebaixes.
Desperteu-me a les vuit, si us plau!
Si no pregues, li diré al Pare.
Algú em pot portar una manta?
No responc en cas d’incendi.
Trobo a faltar les classes d’equitació.