Dos poemes amb Sant Antoni i deu epitafis
13 Gener, 2011 19:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Neula blanca
Captivats pel bé de l’home
com anem al seu costat,
ens engega crits i ordre
ens convida a desfilar .
No sé ben bé quina història
va portar-nos un porquet,
anava de companyia
amb un sant barbut pel fred.
L’església que se n’adona
de feta tan important,
es proposa l’ hora bona:
Festejar aquest bon sant!
I fem, mudats, passejada
pels carrers més principals,
ens donen per fer menjada
una neula blanca i gran.
Però, abans, caldrà mullar-nos,
vestir-nos de guanyadors,
és la joia de nostramo,
portar-nos en processó.
Després dinar, allitar-se,
fugir del fred de gener,
a l’endemà, despertar-te
i pregar un any sencer.
Ser bon ase
Vaig el tercer de la fila
estirant el carro gran,
heu de saber com renilla
el cavall que va al davant.
Sóc ruquet de la tirada,
em dedico a fer el pagès
deu garrofes de menjada
i de palla un cove ple.
Anem arreu la contrada
portant les bótes i sacs,
a l’estiu, bona suada,
a l’hivern, els constipats.
De vegades, sento l’amo
tot estant bevent un glop:
Els animalons poca força,
hauré de comprar un camió!
En ser a la quadra, em desfaig,
endevinant el futur:
Em posaran a l’atur
o aplegaré al daltabaix.
Aturem mala pensada
que Sant Antoni és gloriós,
he de creure, ser agradós,
demà és festa, la trobada.
Parlaré amb altres rucs,
preguntaré per la feina,
ser bon ase és tenir l’eina
per aprendre sense embuts.
Epitafis
Estic fent un màster de promoció.
He comprat un pot de pintura per la caldera.
Perdoneu, però no m’abelleix xerrar.
Només em queda una mica d’ esperança.
Ni aprenc dels meus errors.
És ben cert que no som res.
Déu diu que estic poc motivat.
Hauria pogut ser pitjor.
Procuraré no canviar d’adreça.
No he dit a ningú que he mort.
El pagès
11 Gener, 2011 18:12
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El pagès:
1) Aprèn a treure menjar de la brossa.
2) És l’home que ha suportat més moviments de salvació.
3) No té hora on acabar ni temps per recuperar -se.
4) Sap que sembra diners per recollir insatisfacció.
5) És un ofici sense ànim de jubilació.
6) Té el terra per paradís i el cel per infern.
7) Espera que l’any vinent sigui de bona collita.
8) Li sobren els afanys i li falten les paraules.
9) Arribarà a ser vell sense saber com ho ha fet.
10) Sap que la terra acabarà endrapant-lo.
Dos poemes veritables i deu pensaments divins
08 Gener, 2011 19:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Podria contar mentides
Mireu el poble si en sap,
que de riures fa corrandes,
de sutja, bon massapà,
de la fosca, les albades.
I el batlle n’és de bo,
que, sent sucre, es torna mel,
ensinistra el llobató,
llença or i amaga fel.
Podria parlar dels arbres,
dels carrers i de la font,
dels qui neixen per ser marbre,
però es tornen bons minyons.
Podria contar mentides,
una a una, més de cent,
les porto ben amanides
però sé que les perdré.
Mossa dolça
Té els ulls de la lluerna,
el front gran, de color gris,
mai li ha de faltar l’encís,
és mossa dolça i prou plena.
Amb riures a les sabates,
amb cistell ben eixerit,
podria cercar marit,
té les hores ben donades.
La festejo els dilluns,
sense pressa, al gran fanal,
li ofereixo gran cabal:
Set gallines i dos rucs!
Em mira, veig que li agrado,
em llença quatre petons,
dels quatre, dos són prou bons,
la resta topen al carro.
Els dissabtes la passejo,
per la plaça, si ella vol,
no cal dir: Sortirà el sol!
Ho he de dir: Com em marejo!
Pensaments divins
No puc morir en gran pecat, no em cabria al taüt.
Déu governa el cel, no li abelleix més feina.
Que la terra és l’ infern, ho confirmen els salvadors que tenim.
Per ara, Satanàs no sap on visc.
Aquí on som, Satanàs ha de ser estranger.
Al cel no hi ha lladres, les joies les guarda Satanàs.
Per anar al cel, seguiu la línia blava.
Satanàs ha anat al psiquiatra, assegura que no és el dolent.
La paciència de Déu és el gran misteri de
El caos vindrà quan al cel arribin els salvadors.
Dos poemes de Reis i deu pensaments educatius
05 Gener, 2011 18:37
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El gran estel
Avancen tost els camells,
per planes i serralades,
les hores són avançades,
els capvespres són molt freds.
Tot portant els nobles Reis
apleguen prop de Betlem,
qui els espera, ho sabem:
Una parella i un Nen
amb prou pena i neguit!
A una banda, jeu el bou,
l’acompanya la somera,
un angelet sense treva
va dient missatges nous.
Els Reis apleguen els tres,
mig decebuts, al pessebre,
esperaven tot un regne
de grandària i de saber.
Passada la mitja estona
senten la força del cel,
al damunt el gran estel
la bona nova pregona.
La gran carta
Enviada la gran carta
al meu amic Baltasar,
desitjo que ha d’arribar
en pocs dies la comanda.
Li he demanat: Ample sou,
el desig de viatjar,
una casa on reposar,
tres estels, un altre sol.
He pregat que tot ho posi
en un farcell de paper,
amb un llaç de color verd,
i ho deixi on li plagui.
Pensaments educatius
Assoleix els continguts i beu sense dificultat.
Necessita millorar: Calla, però tard!
No sé si ho entén, però en sap d’empipar.
No podem declarar guerres obertes, només intentar la rebel·lió.
Poseu feina fins que arribi el silenci.
He fet una reflexió, ara, estic esguerrat.
Tinc alumnes amb dos ulls, però un no mira.
La lliçó anava amb un desordre respectuós.
He posat les notes de l’examen: No n’he encertat cap!
Els alumnes aprenen, em posen millors paranys.
Dos poemes festius i deu epitafis
02 Gener, 2011 13:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Reunits
He tombat el Gran Nadal,
Nadalet com m’ha ferit,
hauria menjat cabrit,
però es veu que es va escapar.
Hem matat la crua gana
amb viandes i torró,
amb vi rajant pel porró,
amb rialles i cantada.
Reunits amb la família
per misteris del progrés:
Havien de ser absents,
però es veu que van fer figa!
El viatge programat,
el vaixell dintre del port,
no pot eixir, no té sort,
es veu que hi ha mala mar.
A la taula, no hi caben
els estimats convidats,
haurem de fer mitja part,
algú trobarà les raspes.
Hauríem d’anar
Massa vi sense dir missa
a la taula, han posat,
aplego de convidat,
no cal dir com em convida.
He begut de les tres copes,
he rodolat com cigró,
he pujat a l’alturó,
he baixat donant cent voltes.
Com saludo a la sogra,
a la veïna del dalt,
m’abelleix el ser pardal,
el volar no em pertoca.
He agafat sardineta,
orelles velles de ruc,
he sofert el fred del cuc,
he pujat a la finestra.
He declarat mon amor
al veí sense malícia,
he respost a la cobdícia,
volia ser el guanyador.
Mira, s’aixeca la nit,
du cervesa a les sabates,
acabem amb les garlades,
hauríem d’anar a dormir.
Epitafis
No puc deixar de pensar en el testament.
Mai responc a les enquestes.
Fa tres dies que no dormo.
Estic entrant a la casa de l’oblit.
Us tinc present.
No vingueu sense passaport.
Noto que vaig perdent color.
Necessito, urgentment, una ampolla de perfum.
Acabo de demanar el traspàs.
No responc a cap insinuació.
El cap d' any
31 Desembre, 2010 12:22
Publicat per jjroca,
Aproximacions
1) Intenta posar-nos les piles més noves.
2) Recull de promeses i bones intencions.
3) Ens porta nous dies i els vol ensucrar.
4) Arriba a les cases i truca a la porta.
5) Demana més de seny i perseverança.
6) Carrega amb petons que cal repartir.
7) Espera trobar-nos enmig de la festa.
8) Deixa a cada home un polsim de sort.
9) Comença amb xivarri i allarga la vetlla.
10) Allarga la nit i espera el bon sol.
Dos poemes caducs i deu pensaments divins
28 Desembre, 2010 19:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Veig el cel
Llargues jornades em porten
les darreries de l’ any,
la vida ha estat parany,
he lluitat com un tanoca.
He començat tafaner,
he seguit lluna i estrelles,
he comprés que les més belles
puc mirar, mai les tindré.
Aplegant amb la pobresa,
a la casa del mai més,
la vida perd interès,
la força guanya feblesa.
Estudiant de cent oficis,
savi orfe sense embuts,
he conegut els vençuts,
els mentiders sense vici.
Amigot de Belcebú,
mal company de Sant Miquel,
al capdavall veig el cel,
però estimo el capdamunt.
Només li queda
Petita fulla sola en el cim,
tan oblidada del vell llevant,
mires com passen nobles estranys,
van carregats, han de ser rics.
Han de deixar enmig la plana,
els fruits madurs de la tardor:
Els dolços grans, una mangrana,
una cistella plena de nous!
Enmig la plaça, la vella estant
vol travessar-la per fer rosari,
sentir Jesús en el sagrari,
sortir de missa tot esperant.
Arribar a casa, pujar l’ escala
enmig sospirs, aplegar dalt,
veure el seu home de cara magra
com es baralla vora la llar.
Posar un tió, sentir la flama,
tot adormit, mirant el foc,
torrar una ceba, mitja patata,
i un polsimet de carn de porc.
Mentre esguarda, un sentiment
tomba la cambra, puja a l’ envà,
només li queda la poca gana
i un rajolí de vi del car.
Pensaments divins
No acceptaré, de cap manera, una caldera de segona mà.
Satanàs està preocupat, set diablesses estan engreixant.
Al cel, patir gana és saludable.
Déu ha tingut que obrir una taverna al costat de l’ església.
No creguis que, al cel, totes les anyades són bones.
Déu ha convocat els enòlegs per fer-los un sermó.
Déu no em castigarà si no arribo a mig milió de lectors.
Satanàs em vol posar a ratlla, n’ està cercant una.
Li he demanat, al Redemptor, un minut per a fer els deures.
Dos poemes de Josep i deu pensaments educatius
25 Desembre, 2010 13:00
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En Josep mira
Quatre paraules senzilles
al pessebre de Betlem,
les hores són, ho sabem,
melangioses i afeblides.
On rauen els grans projectes,
el saber fer i la sort?
Algú dirà que s’ han mort
i faran misses senceres.
Tot mut, davant de Jesús,
entre un drap vell i la palla,
li ofereixo la batalla
de lluitar amb ets i uts.
En Josep mira i no sap
per on van els meus desoris,
tinc el cap ple de dimonis
un a un els va apartant.
La carona de Josep
Nadal arriba i passa
tot marejat pel gran vent,
sentiu- me com a innocent,
que tinc avui poca gana.
Nostre país es delera
entre la panxa i l’ encís,
no hem trobat el paradís,
quasi ha estat una desfeta.
Però mirem el pessebre,
la carona de Josep,
comenteu-me si és prou cert
que més magra la va rebre.
Pensaments educatius
El mestre té problemes, els alumnes no són la solució.
Els alumnes no em creuen, només volen posar-me a la creu.
He fet un descans, acabo d’ estavellar-me.
La classe començarà prompte, sento els tambors de guerra.
No tinguéssiu por, entreu i ja provareu de sortir.
El rellotge no corre, té massa deures.
Entro a classe, hi ha una pissarra que m’ espera.
El mestre era allí, només calia despertar-lo.
El món és una taronja, només es pot menjar la pell.
L’ actitud és bona, almenys, perversa.
Dos poemes de Mare i deu epitafis
22 Desembre, 2010 18:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Betlem, llogaret perdut
on conviuen els pastors,
acomiada la tardor,
esclaten les llars i focs.
Les nits esdevenen llargues,
rialles dels innocents,
poc ho saben que hi ha reis
esmaperduts, intractables.
Qui parla de profecies?,
assegut, vora del foc.
Quan esdevindrà aquest lloc
el centre de les notícies?
Accepta na Mare Verge,
un manament esforçat,
el seu home l’ha portat,
han aplegat al capvespre.
Betlem, dona’ ls posada,
una mica de menjar,
ha de ser nou infantar
qui mourà un món que calla!
Na Maria
Na Maria i en Josep
caminant a tota pressa,
massa minsa la fermesa,
per a córrer un poquet més.
Salten l’ últim alturó,
esgotada la somera,
mai ha estat tan viatgera,
mai sortia del seu tros.
Na Maria és un sospir,
en Josep és tota angúnia,
han aplegat enmig runa,
només són un gran glatir.
Troben les portes obertes,
mig apagats tots els llums,
demanen minso aixopluc,
no troben sinó tenebres.
Un dels pastors, mig dolent,
avui farà el seu mal tracte:
Els ofereix un estable,
ni els demana uns diners.
Na Maria damunt la palla,
en Josep és tot esglai,
allí aplegarà l’ Infant:
Petit Rei per fer batalla!
Tot un àngel anuncia:
En el cel hi ha festa gran,
ha nascut, Jesús és nat,
és el Fill de l' establia!
Epitafis
Em trobo en fora de joc.
Afanya’ t, he sentit el toc de morts.
La dona m’ ha posat el mòbil.
Necessito el llibre de reclamacions.
Aquest cel no és el que vaig comprar.
Ves-te acostumant a passar fred.
Estic pensant en canviar de religió.
He de dir que estic desconcertat.
He hagut de deixar els calmants.
Si entreu, igual us dono una sorpresa.
El Betlem
19 Desembre, 2010 17:41
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El Betlem:
1) És el fruit del desig constructor dels humans.
2) Aconsegueix tenir tot un poble a la saleta d’ estar.
3) Vol fer-nos adornar que vivim entre dues coves.
4) Ens convida a convertir-nos en déu per a moure els personatges.
5) És el temps anterior a les cambres de bany portàtils.
6) Recorda els principis de l’ obra de
7) Ens recorda una concentració reial per conèixer una estrella.
8) Va ser una de les festes celestials més atrafegades.
9) Es mou entre el neguit i la complaença de dos Pares.
10) Sap conviure entre arbres i regals.