La raó
10 Desembre, 2011 08:15
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La raó:
1) Mai troba casa on passar la nit.
2) Va néixer en el desconcert primer.
3) Vol aprendre, però no li donen eines.
4) Oscil·la entre l'ètica i l'estètica.
5) Cerca un bon arbre per poder seure.
6) Espera trobar-se algun dia amb el temps.
7) Menja massa per poder pair.
8) No sol anar de bracet amb els pobres.
9) Dubta si es podrà jubilar.
10) Morirà quan el sol surti per ponent.
Dos poemes amb establia i deu pensaments divins
07 Desembre, 2011 12:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tenen estable
És temps d'hivern
qui passa per Betlem,
cansat el sol, el fred
per places i carrers.
Maria, a l'aixopluc,
espera el part,
Josep és tot ensurt
ni sap on va.
Gelats indrets,
minsos de tot,
blancor de neu
sense escalfor.
Josep pregunta,
ningú respon,
la nit apunta,
Els deixa el sol.
Per tota empresa,
talment petita,
aplega festa,
festa esllanguida.
Tenen estable
on sojornar,
arriba el pacte
de l' Infantar.
La nit és dia
Aplega nit
a l'establia,
tou el marit
de na Maria.
La nova estrella
Els dóna llum,
gran meravella
amb riure eixut.
No sabrà com
en Josep troba
petit Minyó,
Fill de la Dona.
Dubtes finits,
somnis estranys
són ben guarnits,
ben principals.
Vindran els Reis,
altres pastors,
portant presents
per al Nadó.
A l'establia,
passen neguits,
la nit és dia,
estava escrit.
Pensaments divins
Déu creu que es va passar en castigar Sodoma.
Hi havien més déus, però se’n van anar.
Satanàs sap que, a Déu, només li donen disgustos.
Volia ser sant, esperava les rebaixes.
Déu està construint un spa al setè cel.
Déu acusa Satanàs de competència deslleial.
Déu ha canviat el menú, ha tret la llagosta.
Cel en quarantena per una epidèmia de sants.
Satanàs ha fet una treva per fer un inventari.
Déu permetrà fumar en cuines i cambres de bany.
Dos poemes pels Nadals i deu pensaments educatius
04 Desembre, 2011 09:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Jesuset somriu
Venturós el temps
si porta alegria,
el Fill de Maria
arriba a Betlem.
Després d'un viatge,
prou llarg i pesat,
aplega el Nounat,
anuncia l'àngel.
Poncelles, pastors,
tot és meravella,
el sostre desvetlla,
mostra el seu tresor!
Al cel, les trompetes
desgranen cançons,
a terra, s'escolten
rondalles de cor.
Jesuset somriu,
la Mare el gronxa,
dormirà una estona
cercant el caliu.
En serra propera,
es veuen els Reis,
van cercant el Déu
sortit de l'estrella.
Aplega el Minyó
Una nit tan fredolica
envaeix petit Betlem,
com la foscúria pretén
empetitir cada mida.
El poble, a casa estant,
enceta tots els gresols,
defora creixen les pors
al dedins ploren envans.
Per aquells estrets carrers,
jove fuster neguiteja,
voldria trobar la menja,
la cerca amb pocs diners.
Per a després, una estança
on la Dona resguardar,
no es poden consolar,
van perdent minsa esperança.
Una estrella nova esclata,
omple les cases de llum,
els pastors amb sa cabrum,
senten riure la muntanya.
Després d'una llarga estona
aplega el Minyó Rei,
a l'estable, la pau creix,
té una Verge per Marona.
Pensaments educatius
No perdeu temps sumant, ningú vol ser semblant.
He posat pocs deures, cal afavorir la responsabilitat.
Eviteu fer reunions de claustre en zones inundables.
Per mantenir-los a ratlla, fomenteu la geometria.
Es prega difamar en privat.
Per ensenyar el sis necessito dues mans.
L'alumne és bo, el faré repetir.
Tinc tres alumnes nous, total: vint-i-set!
Ensenyava perquè li manava el cos, d'inspectors.
L'anava a suspendre quan va arribar el germà gran.
Dos poemes de Minyó i deu epitafis
01 Desembre, 2011 06:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ha nascut
A Betlem, no parlen
ramats ni pastors,
les ovelles jauen
tot somiant verdors.
En la freda nit,
no vindrà foscor,
ha vingut l'estrella,
brilla com el sol.
Els pastors la miren,
esglaiats, amb por,
d'on ve aquest llum?,
qui és el seu senyor?
El llum assenyala,
de sobte, l'estable,
el cor els reclama,
cap allí, enfilar-se.
Dintre Una Parella
troben esblaimats,
el somriure d'Ella
és somriure clar.
Un Minyó reposa,
l'àngel anuncia:
Ha nascut el Déu,
el Fill de Maria!
Un Minyó arriba
Arriben els Reis
del llunyà orient,
en ser a les afores,
paren campament.
Els pastors tremolen,
els guanya la por,
aquests Reis, què volen?,
ja tenim senyor.
Amb tanta recança,
ningú els ha vist:
La Jove Parella
porta el seu neguit.
Aplega una estrella,
molt jove, radiant
i porta el seu llum:
intens, fort i clar.
Quina nit més llarga
no tindran ni son,
l'ovella ni bela
ni rumia ni vol.
Ben prop de la vila,
un esclat se sent,
un Minyó arriba,
ningú sap qui és.
Epitafis
Horari de visites: De 10 a 12 del matí.
El mossèn va dir que seria al cel en hores.
El metge diu que hauria d’evitar les enrabiades.
Estic esperant un amic per passar comptes.
He aplegat d’hora, tenia por de trobar-ho tancat.
El problema és que em cauen els pantalons.
Només faltaria una altra missa de morts.
No puc despertar la senyora, està dormint.
He aconseguit treure’m el neguit de sobre.
Aquí, és que no es pot viure!
El patiment
29 Novembre, 2011 08:39
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El patiment:
1) Neix de la vital ignorància.
2) Tria certs cossos per a quedar-se.
3) Viu entre l'obstinació i el compromís.
4) Allarga, obstinadament, les mesures de temps.
5) Accelera el cor i entortolliga l'estómac.
6) Pot créixer fins mesures inabastables.
7) Necessita de la pausa del silenci i de l'oblit.
8) Pot atacar en qualsevol de les hores baixes,
9) Procura trobar casa en cors dolços.
10) Toca el dos quan arriba la gran decepció.
Dos poemes per Betlem i deu pensaments divins
26 Novembre, 2011 06:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nen formós
Corren, per Betlem,
els tres rabadans,
en la clara nit,
dessota l'estrella,
van, de casa en casa,
a tots anunciant:
Ha nascut un Nen,
quina meravella!
El guarden els Pares,
un ruc i una vaca,
en el vell estable,
mireu, hi són tots,
d'allí, som vinguts
i un àngel proclama:
Aneu al pessebre,
trobareu el goig!
És un Nen formós
vingut a la terra
per portar del cel
missatge d'amor,
allí, damunt palla,
comença la treva,
la treva del Déu
que estima el seu món.
Només un estable
Fumerals singloten
en una nit freda,
es tanquen les portes,
comença el sopar.
A Betlem, és fosc,
hi ha massa tenebra
i tothom espera
l'escalfor del plat.
Apleguen, plegats,
la Nova Parella
amb un caire trist
i un burret cansat,
cerquen una cambra,
un sostre amb llitera
perquè aquella Jove
anirà de part.
Només un estable
aixopluc els dóna,
allí, esdevé
un prodigi ver,
ben farcit de llum
d'una nova estrella,
on n'hi havia Dos,
ara, en són Tres.
Pensaments divins
Queda prohibit mossegar els condemnats abans de coure’ls.
L’ infern és com un ordinador sense xarxa.
Sant Pere creia que internet era per pescar a la nit.
Jesús diu que, si torna, vol predicar al Priorat.
Es recomana, als justos, que arribin d’hora al rosari.
Déu creà el món, va tenir un mal dia.
Jesús tornarà quan li passi el refredat.
Judes es pensava que Jesús sabia fer més miracles.
Satanàs li ha dit a Déu que no pot pagar més impostos.
Moisès diu que vol taules de plàstic.
Dos poemes apenats i deu pensaments educatius
23 Novembre, 2011 06:41
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ni faré pena
Porta pena el pensament,
ha encallat tots els meus somnis,
a la plaça, hi ha dimonis
que amoïnen a la gent.
Pujo i baixo, pel coixí,
empreses sense cap ciència,
em parla, de nou, consciència,
voldria saber de mi.
Els dimonis fan pecats,
calen foc en tots els boscos,
els mortals anem a trossos
sense treure ni posar.
Com parla distreta ment,
de vegades, ni la sento,
com tremola, com va fent,
com esguardo, com em queixo.
Massa son per tot un home
decebut i trasbalsat,
mireu com està el mercat,
com s'enfonsa tot de sobte.
I el son crida i esberla,
camí vaig del sofriment,
deixeu-me anar perdent,
vist de lluny, ni faré pena.
De seguida
Em posaren una tarda,
sense crits, al daltabaix,
em deixaren una manta,
poca roba d'abrigall.
Era un novembre gelat,
d'aquells novembres d'abans,
massa fred en els terrats,
massa fosca en els envans.
I la llar, a mig encendre,
poca llenya per llençar,
massa misèria per vendre,
poca menja per comprar.
Aquells badalls esmortits,
aquella mena de fam,
aquell somiar amb l'aviram,
aquell morir sense crits.
Passejades per un poble,
ple de pols i de carrers,
els benestants fins a tres,
la resta tocats de pobre.
Una vida, prou eixuta,
per gaudir del noble vi,
no pensaré sinó amb mi,
enllestiré de seguida.
Pensaments educatius
No cal que ensenyeu, però feu cara de pomes agres.
En un mes, s'han menjat tres mestres de bon rotllo.
Proveu d'amagar els rellotges, a veure què passa?
He tingut sort, ja saben on guardo els controls.
Admeto respostes obertes i ben intencionades.
No poden suspendre, he puntuat de cinc a deu.
Afortunadament, els dos suspesos no els tinc al llistat.
Per què trenquen el dolç període de vacances?
Tot arribant el mestre nou, van començar a mesurar-lo.
El nen no podia veure el mestre, la mare demanà visita a l'oftalmòleg.
Dos poemes morts i deu epitafis
20 Novembre, 2011 17:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Doll de poesia
Hauré de matar un poema,
a poc a poc, tot plorant,
serà una feina important,
agraïda, sense pena.
En un doll de poesia
hem perdut tot interès,
aprendre, aprendre és,
no hi ha res més cada dia.
Mireu com passen corrents,
oprobi i avinentesa,
en el carrer hi ha promesa:
malbaratar el pensament.
Caminant de pedra seca,
garlaires de res per fer,
així anirem pel bé,
amb set pastors per ovella.
El bon Déu a la teulada,
Jesucrist portant la creu,
hem de matar a l'hereu
si volem tenir la casa.
I el poema davalla
pel carrer dels malentesos,
us deixo, de cop, els versos,
avui, hi ha massa canalla.
Necessito
No porto ni pensament,
és la ment qui para casa,
deixem-la per un moment,
apropem-la a la brasa.
Com els avis, més eixuts,
avui, no fan ni contalla,
de sobte, han quedat muts,
esberlats, sense rialla.
Els joves anant de pressa
per camins massa importants,
esberlada la deessa,
és un món fet de gegants.
Haurem desfet harmonia,
les contalles, la besllum,
l'anem matant cada dia,
l'anem guardant amb embuts.
La pobra filosofia
no ha de parar de filar,
si para, no hi ha demà,
si plega, no hi haurà guia.
Necessito, a tota pressa,
un metge i mig pagès,
a la llar un poc de llenya,
en el cor, un xic de fe.
Epitafis
Aquí dintre tinc el secret.
Això no té preu.
Proveu de despertar-me.
Ha estat un plaer.
No us puc donar feina.
No tinc crema protectora.
Us asseguro que hi sóc.
Per fi, m’ha tocat la grossa.
No em prenguéssiu la disfressa.
He tornat a perdre la cartera.
La televisió
18 Novembre, 2011 09:56
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La televisió:
1) És una caixa odiosament entretinguda.
2) Et dirà, exactament, quan comences a existir
3) Porta a la casa tota mena de suplicis.
4) Presideix el menjador dels aprenents de mut.
5) Crea un buit inexpressiu i estèril.
6) Mostra bona relació amb el sofà.
7) Acosta els solitaris als mediàtics.
8) Treballa i endolceix la migdiada.
9) Consola amb la desgràcia d'inconeguts.
10) Dóna suport als comerciants de menjar ràpid.
Dos poemes amb sabates i deu pensaments divins
15 Novembre, 2011 10:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El regne
Cansades de trepitjar,
dies feiners i de festa,
avui, ens toca finestra,
demà, no haurem de viatjar.
Des de dalt de l'alturó,
el carrer sembla més ample,
el quitrà esdevé agre,
el cel pinta més blavós.
Nostre amo, que ens estima,
ha comprat altre parell,
són xineses, poca pell
i xerraires sense mida.
Ens veiem de tard a tard
al moble del rebedor,
capficades, sense nom,
difícils del turmentar.
El regne de les sabates
és així de desvalgut,
anar a terra, ser poruc,
evitar les grans topades.
Vull betum
Li comento a la companya:
Exigeixo bon betum!,
ella riu, fa la patum,
diria que és ben estranya.
Ens van posar a la capsa
un divendres pel matí,
ens va comprar un fadrí,
propietari de sa casa.
Només sortim els diumenges,
de la casa al cafè,
nostre fadrí no té fe,
mai ens porta ni a les festes.
A la companya, li agrada,
anar al poble, fer bon ball,
el fadrí ni vol ni en sap,
només remena la carta.
Tenim quasi dotze anys
i mai ens renta la cara,
com pot viure una sabata
sense frega, sense bany?
Demà, li prego al bon Déu,
tot cercant la solució:
Vull ser a casa d'un senyor!
Vull betum de cap a peus!
Pensaments divins
Moisès ha apuntat el seu germà a un curset de geografia pràctica.
Dalila ha regalat a Samsó xampú per a la caspa.
Jesús tornarà al desert, però vol zones humides.
Déu diu que desitja arreglar els papers de l’ herència.
Satanàs visitarà el bruixot, vol medicines alternatives.
Tres científics van trobar Déu i no el van saludar.
Déu ha declarat la mort: Persona “non grata”
La Parca vol canviar la dalla per terminals elèctrics.
No puc entrar al cel, no tinc la declaració jurada.
Satanàs no veu bé que es porti llaç a la cua.