Epigrames (CXXXV)

15 Novembre, 2023 18:07
Publicat per jjroca, Epigrames



A la casa
de l'Andreu,
a cada cambra
en dormen deu.


En haver
tan poca sort,
menjo dret
i dormo poc.


Li demano
per ballar
i em diu 
que és massa tard.


Si m'estima
li diré
que, volar,
m'estarà bé.


En el riure
de les flors,
endevino 
mil colors.


Quatre dies
que no plou
i com plora
el caragol.


La barca somiava
en viure a la mar,
però un déu ho sap
i no la deixa anar.


Dormir com m'agrada 
enmig de l'infern,
allí, res es perd
i calor no en falta.


Els reis m'han portat
una bossa nova,
he d'anar a escola
per a fer bondat?


A la casa
del veí,
festa grassa
i dolça nit.


I quan plora
el gran cresol,
la senyora
diu que prou.


El que enyora
sa dissort:
riu quan plora,
mor quan dorm.


Una porta
sense pany,
hi ha parany
ben a la vora.


Si m'estima
li diré:
que, si crida,
no aniré.


Un fantasma
es riu de mi,
després, calma
mitja nit.


El qui viu
sense diners,
com se'n riu
quan els perdem.


Com havia
molta sort,
mai sabia
on era l'or.


El qui dorm
tota la nit
no té por 
ni esperit.


Si m'escolta
li diré
que mai toca
el quedar bé.


Una plaça
i una font,
fa o no fa
com viu tothom.


Les primeres
margarides
són ben tendres
i boniques.


És el si
de la qui mana:
Fer un neguit
cada setmana.


Quan demano
per volar,
és quan l'amo
fa plorar.


A la casa
de l'Andreu,
qui no mana
tampoc creu.


Si la lluna
em ve a cercar,
vull que vulga
anar a ballar.


En un vas
tot ple de vi,
veig traspàs
o anar a dormir.
 
La més maca
de les flors
diu que manca
un xic d'amor.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: