Poemes curts (CXXXV)

15 Novembre, 2023 18:20
Publicat per jjroca, Poemes curts

Al corriol,

que porta a l'era,

hi ha poc sol

amb lluna plena,

massa que em dol.


Per a ser

del tot valent,

cal saber

d'on bufa el vent

i eixir corrent.


Na Maria

ha demanat:

L'alegria!,

ha fet salat,

massa ho sabia.


Quan no haig

res per a dir,

el que faig

em duu al mentir,

després, me'n vaig.


A la missa,

en el sermó,

hi ha qui crida

de debò,

minsa alegria.


La campana

del convent

s'esbatana

i va dient:

Estic cansada!


Amb les presses

de la nit,

hi ha promeses

sense crit,

felices elles.


A la casa

d'en Narcís,

cada cambra

ha son llit

amb una manta.


Com havia

de morir,

pregaria

sols per mi,

massa ho sabia.


Quan m'amago

dintre el bosc,

si m'enfado,

es fa fosc,

després, em planyo.


Els fantasmes

són així:

Fan vacances

en dormir

o fer bones cares!


Com m'estima

de valent

mai esbrina

el que sent,

només ho oblida.


Com voldria

comentar

que, avarícia,

em fa pecar

i m'humilia.


En el joc

d'endevinar,

quasi tot

es pot pensar

fins haver sort.


Quan la sínia

vol cantar,

l'albergínia

ha de plorar,

massa alegria.


Com m'agrada

prou el vi,

cada tarda

he de venir

a veure on para.


Cada vespre,

ve l'amic

per a veure

si estic

a punt per creure.


Cada dia,

pel matí,

l'alegria

ha de venir,

o cal glatir?

 

Assoleixo

el meu fracàs

quan em queixo

del meu nas,

després ho deixo.


Com comento,

d'amagat,

que em sento

trasbalsat,

després, ho deixo.


És a l'hora

de menjar

quan un plora

pel que hi ha,

la resta sobra.


En el regne

de les flors,

no hi ha setge

de colors,

tots volen rebre.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: