No ser vençut i set poemes més

15 Novembre, 2023 18:16
Publicat per jjroca, Poemes

No ser vençut


Amics i coneguts

sou fruits de ma temença,

el viure porta pressa,

la pressa porta ensurt.

I tot ha de restar

en aquesta terra vella;

sovint, es fa estreta

mes frisa per fruitar.

Amics i coneguts,

camins ben trepitjats

i un poble qui sojorna.

Doneu-me l’hora bona

puix he fet una part

per a no ser vençut.


En el palau reial


En el palau reial,

on tot són meravelles,

no viuen les estrelles

enmig de tants fanals.

Allí, els pobrissons

no posen entrebancs;

els nobles són distants

amb nobles intencions.

Segurament el rei,

cansat del gran seguici,

s’amaga a les golfes.

Xerroteja amb les mosques

i accepta haver el vici

de saltar-se la llei.


La vida ha de ser així


M’agradaria ser

l’agulla del paller.

Allí, enmig la palla,

passar inadvertit,

el deure mai escrit

de punxar la canalla.

M’agradaria ser

l’abella enmig les flors

de cada primavera.

Mentre soc a l’espera,

demano nous amors

d’una jove muller.

La vida ha de ser així:

entre taula i coixí.


M’agrada fer la guitza


Captiu d’aquell vell somni,

alegre i menystingut,

demano per ser ruc

a mans de sant Antoni.

Suposo que sabeu,

benvolguda fortuna,

que engegaré a la lluna

la meitat dels ateus.

Allí, han de fruitar

les pedres satisfetes

que mai seran mullades.

El bo de no haver cases

és que, en el temps de festes

m’agrada fer la guitza.


És un mal ben antic


És un mal ben antic,

el cercar el noble jou,

per poder cavar un pou,

per a poder ésser ric.

Com l’aigua és gran tresor,

li posem clavegueres;

li donem les primeres

promeses d’agredolç.

És un mal ben antic

l’aprendre a volar

per viatjar a altres terres.

Com les ales primeres

no les vull ni desar,

es desfan per la nit.


Cercà l’amor


Cercà l’amor

en primavera,

el seny m’espera

quan parla el cor.

L’ompli de sons

i de desitjos,

cercà els anissos

entre cançons.

La mona és

la flor primera

del meu jardí.

Dieu-me si

ella té espera

del seu promès.


Dessota d’un vell om


És el meu déu amic,

cansat de ma misèria,

qui em porta a la platxèria

sense saber què dic.

Sabeu que ens llevarem

a dos quarts de sis;

és hora i compromís

qui diu com poc anem.

Dessota d’un vell om,

m’agraden dolces tardes

quan s’enceta tardor.

Les fulles ja no hi són,

només resten les branques

que van gronxant i tot.


Espero l’endemà


Malaguanyat país

on res em sembla estrany,

anem per l’averany

amb riure fonedís.

Promeses estrafetes

i vanes il·lusions,

els rics saben on són

cada dia les festes.

I el pobre què dirà,

poruc i mala traça,

cansat de no menjar.

Espero l’endemà

dessota un cel carbassa

que no es vol apropar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: