Epigrames (CXXXVI)

01 Desembre, 2023 09:52
Publicat per jjroca, Epigrames



La fulla balla
quan ve el vent,
després, conscient,
s'ajeu i calla.
 

Mai encerto
el vent de dalt,
després, prego
quan fa mal.
 


El sol plora
per la nit,
després, troba
un bon amic.
 

Quan el ruc
ve a deturar,
vol dinar
sense refús.
 

Porteu-me una mort:
dolça, ben planera,
no em deixeu la por,
mai sabré què fer-la.


A la missa 
de difunts,
quan un xiscla,
ho té perdut.


De converses
amb el ruc,
joies venen
sense ensurt.


Quan la mossa
em demanava,
no feia joia
ni plorava.


Amb els quatre
calerons,
no haig nafres
ni patrons.


A l'hora primera,
he cridat el sol,
avui, no té pressa,
caminar li dol.


És la dolça
Margarida
la qui plora
quan em crida.


No haig res més
que pura temença,
un polsim de cendra,
un desig ben ver.


Amb les bones
intencions,
van els homes
restant sols.


A la casa
del corriol,
quan s'apropa,
calla el sol.


Hauré de dir,
santa innocència
que la paciència
em fa mesquí.


Quan plovia
a l'infern,
com se'n reia
en Llucifer.


Si s'acosta
li diré
que, estimar-la,
no pot ser.


El més ric
de la contrada
no és amic
ni em para taula.


A la casa
del mai més,
qui no calla
no diu res.


Massa monstres,
sense sort, 
porten bones
intencions.


Per un pa
i un vas de vi,
cal penar
i cal patir.


Sense pomes
per menjar,
no hi ha temps
per treballar.


És quan mana
el meu amor
quan reclama
un nou cor.


I de pressa
per a ballar
quan ve la fressa
sempre n'hi ha.


Li contava
d'amagat
que enganyava
de bon grat.


A la missa
de les vuit,
amb camisa
i el plat buit.
 

Manta hores
de la nit
dormen totes
sense crit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: