Poemes curts (CXXXVI)
01 Desembre, 2023 10:09
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Cada dia,
al dematí,
l'alegria
diu que sí,
deu ser porfídia?
Les paraules
van al vent,
les més maules
al moment,
podrien caure?
Quan em canso
de feinejar,
cerco un amo
per al demà,
no sé on trobar-lo.
Com voldria
demanar
tot un dia
per a anar
a cercar guia.
Com comenta,
el bon Tomeu,
si hi ha festa
ni s'ho creu,
deu ser l'enveja.
Com m'agrada
tant el vi,
torno a casa
al dematí
per si esperava.
A la sínia,
plora el ruc
i endevina,
el molt tossut,
que algú l'obliga.
Una mossa
va a la font
i es posa
el vestit fosc,
algú l'honora.
Dolça vida
del pagès
amb collita
a cada mes,
és gran porfídia.
Com ha dit
el meu senyor:
L'esperit
vol la foscor
i haver amic!
A la rambla
de les flors,
mai li manca:
dia i sol
ni gent qui passa.
Et comento:
dia i nit
que quan sento
el gran neguit,
és quan em queixo.
Una mossa
em demanà:
ser l'esposa
a l'endemà,
avui, faig nosa.
Quan la nit
em ve a cercar,
l'esperit
diu que se'n va,
on anirà?
Quan, al bosc,
ve la tardor,
es fa fosc
a contracor
i plora el llosc.
La més bona
solució
és quan toca,
de debò,
ser un gran tanoca.
A la casa
del mai més,
no hi ha gràcia
ni interès,
només hi ha pausa.
Una mossa
em va dir
que una esposa
fa glatir,
potser no hi gosa.
Com havia
de saber
que hi ha un dia
per voler
sense enganyifa.
Les comandes
d'ésser ric
van per cases
on amics
riuen debades.
Com volia
ésser valent
cada dia
anava fent
sense avarícia.
Les cabanes
de cartró
tenen fades
de debò,
matins i tardes.