Pensaments festius (LXIX)

12 Febrer, 2021 22:05
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Els diners són les ales que et deixen volar.

Aprenent, intentes oblidar d'on vens i on vas.

Enganyeu-me, però no porteu pressa.

Com el món no era prou complicat, van posar una munió de claus.

Els dimonis fan creure als homes que són quelcom més que quasi res.

Tot i sent el meu dimoni prou badoc, em fa pecar sovint.

Cerco religió sense taca per fer-la servir quan em plagui.

Si el cel ha de tenir portes, malament.

Li he demanat a Déu que faci un curset d'entreteniment.

L'advocat em fa veure que hi ha una raó que es pot pagar.

El que m'agrada dels metges és el bé que curen els altres.

Com més ric sereu, menys dones lletges us barraran el pas.

Déu posa les pedres i el dimoni les ensucra.

Tot i sent bruixa, no sap quan la cremaran.

Déu, com ja ens coneix, ens vesteix d'aquesta manera.

Jesús va venir, tornarà, però no va parar casa.

Cap home prudent li diu a l'enemic on viu.

Em promet la vida eterna i em pregunto per a què la vull.

Tinc un cos que dorm i un cor que batega.

Tot i anant a treballar, mai m'ha saludat la feina.

Com vull que aprengui un nen, si jo encara no ho he fet.

El pitjor de la vida és la manca d'apuntadors.

La vida és mudar-se de fulla a llenya.

Si us compreneu, tremoleu.

Mai, us vengueu massa estona.

Mai, massa paraules us portaran enlloc.

Sóc tan pobre que estic somiant.

El dubte és el més gran de tots els regnes.

Déu, que em coneix, sap que no li val la pena parlar.

He parlat amb Déu, però no he entès res.

La vida és un camí equivocat que et porta a saber on.

Mentre el fadrí dorm, la fadrina neguiteja.

Sabràs que és un home perquè es vesteix igual que els altres.

Quan Déu va crear la dona, se n'adonà que li faltaven colors.

L'home feliç ni corre ni aixeca pols.

Encara, no he conegut un cor massa dropo.

Com Déu coneixia l'home, va posar més aigua que ampolles.

Déu va posar el dimoni perquè no vol ampliar el cel.

La veritat és la més amarga de les mentides.

Estic perdent una guerra sense saber com.

Com pot ser que la seguretat sigui un espai tan petit i fosc?

Estic content perquè he trobat qui m' enveja.

Si algun dia em moro, ja us ho faré saber.

Aprendre és un camí massa pesat per a una sola vida.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: