Pensaments festius (LXIV)
01 Desembre, 2020 14:35
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El millor de ser pobre és el fàcil que t'ho posen.
No comprenc perquè Déu no va fer els dimonis més rics.
Com si no ho tingués complicat, van i em posen consciència.
Si Neptú no fóra músic, no tindríem ones.
Què voleu de la mar, si li canvien tresors per deixalles?
El ric té por de la misèria dels pobres.
Mireu si és beneit el banquer que em vol oferir un bon negoci.
Els ulls del banquer només veuen percentatges.
L'únic segur de la vida és que te'n sortiràs.
De tots els camins només he recorregut el meu.
No he escrit un llibre perquè he tingut massa pressa.
Tot i tenint pecats, he estat sempre pobre.
La fosca és el dormitori de tots els colors.
En deixar de créixer, faig fer-me un balcó.
Un món sense salvadors podria ser el cel.
El metge només guarda les malalties que es poden curar.
Només odio els homes que no em necessiten.
Per molt que trieu, endevinaré el darrer vestit.
Si voleu conèixer la gent, pagueu-los un sopar.
Si pensar és difícil, arribar enlloc és impossible.
Despullar-se és bo, comentar-ho és poc intel·ligent.
Vaig pel carrer sense saludar més que els de casa.
L'home vol saber, no perdre el temps aprenent.
El pobre vol ser ric i el ric, què vol ser?
Perdo tan temps mirant-me el melic que no n'he vist cap altre.
Els savis passen, els altres s'instal·len.
Per què vol que em perfumi, si ja sé l'olor que faig?
Pensar és tan dolent que quasi no costa diners.
Com puc estimar els diners si se'n van.
He après dels altres a no aturar-me ni fer nosa.
Per molt que pugeu la muntanya és massa alta.
Per què vols anar amb avió si ni podràs respirar?
Ser feliç és plorar sense pressa i dormir sense somnis.
Arriba un punt on no saps qui et controla.
El destí d'un full blanc és omplir-se de desfetes.
Treballar crea una addicció prou permesa.
Parleu amb el meu amo que és qui us entabanarà.
Només el calendari pot endevinar el futur.
Refieu-vos de la pols, mai us abandonarà.
El darrer dels meus dies, no tinc massa compromisos.
Tinc massa jutges per tant pocs pecats.
Si pregunteu, els dimonis us diran que sóc mal negoci.
Estic tan sol que ni m'acompanyo.
Déu va posar el cervell on els ulls no el poguessin veure.
Val tan poc que passeja sense corbata.