Pensaments festius (LXXI)
13 Març, 2021 19:43
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
L'únic bo de marejar-te és que viatges sense pagar.
Sóc tan petit que ni tan sols em preocupa.
El millor de l'amistat és l'adequada distància.
El vestit amaga el paratges del meu país.
Déu va preferir que el vestit el creés l'home.
No patiu pels veïns, ells sempre et veuen.
El pitjor de ser pagès és la mala vista dels caçadors.
La mort és una desfeta sense condicions.
Fer-se vell és esperar que el món et porti.
Tindria més diners si em volguessin conèixer.
Reparteixo l'any entre somnis i desenganys.
El taüt és una caixa d'estalvis.
Un banc és una festa de diners.
La núvia sempre em tria les butxaques molt grans.
Si dono tot el temps, em convertiré en un déu.
Morir-se és començar una llarga vaga.
El millor de caminar és trobar nous aires.
La vida és una disminució contínua d'espais.
No hi ha dones lletges sinó ulls mal ensinistrats.
L'estimo tant que dubto que la conegui.
Tingueu sempre present que els encerts no us pertanyen.
Escriuria més, però el llapis se'n riu.
És indubtable que les dones tenen menys cares polièdriques.
No penso perquè sí, penso perquè no.
Faria una entrevista, però acostumo a portar calçotets.
L'home volia llibertat però va crear les tanques.
Tot i que el gat em mira, no sé que dir-li.
Casar-se seria més fàcil si durés una nit.
Tinc massa por per no equivocar-me.
Anar al cel, es qüestió de padrins.
És massa viu per no morir-se.
Sense pressa, s'arriba d'hora.
Només tinc cos per passar comptes.
Sóc el rei d'un país petit i desert.
Trobareu més negocis que amics.
Ser pobre és un acte de bona fe.
He començat un treball massa lluny del paradís.
El meu futur us el regalo.
Tinc por del dolor i del regne de la llum.
No tinc res més que un camí ple de contratemps.
Si arribo massa tard, no trobaré més que crits.
Amb dos ulls i tan poc que aprenc.
Si el sol camina, la fosca corre.
Sempre, quedarà un lloc on us podreu perdre.