Pensaments festius (LXVI)
01 Gener, 2021 06:42
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El dolent dels metges és que solen envellir.
Els déus van crear els miralls perquè tenien massa cua de fidels.
Li he prohibit a Jesús que em torni més atractiu.
M'agrada tant que l'enganyo.
El pitjor de ser ruc és si s'acostumen a donar-te palla.
Només em preocupen les idees que no fugen.
He tingut dies bons però no me'ls han deixat guardar.
És tan fosc el camí que la llum ens torba.
El plaer de viure dura fins la mort.
El cos estima la pena, el dolor i l'esforç.
Els meus diners porten la maledicció per als altres.
Mai he aconseguit res més que tenir suficient por.
La vida és un món petit que cerca l'equilibri.
La felicitat sempre viu en cambres massa petites.
Si perdo et passaré els meus dimonis.
La victòria és la més dolça de les solituds.
És un home tan ric que ja no és ni home.
El millor tresor només el veuràs tu.
Fer-se vell és anar posant tanques.
Els vells volen companyia i jo els entenc.
Té tanta feina Déu que el dimoni l'ha d'ajudar sovint.
Un lladre m'ensenya a no confiar en els diners.
Ser home és un mal ofici.
Si la natura em mata, per què em voleu salvar?
Home feliç, dimoni a l' atur.
Un dia li preguntaré a l'amo perquè sempre mana ell.
Si de la vida traíeu la feina, queda el sentir-se buit.
Tinc el temps de la foscor i no me'l pren ningú.
Deixeu-me treballar, després ja m'enganyareu.
He perdut tantes batalles que ni ho celebro.
Em perdo tan sovint que ni sé on sóc.
Un dia vaig guanyar i encara me'n recordo.
Busquem al llibre el lloc on vàrem gaudir.
El cotxe és car perquè la llibertat fa de bon vendre.
Ensenyar és tan seriós que quasi fa riure.
Mentre seré viu podràs veure per on vaig.
Si Déu volgués homes intel·ligents no fabricaria aquests cervells.
Tot i sent pare, resulta difícil deixar de ser fill.
Anem al ball perquè és bo caminar i gronxar-se.
A l'estiu, deixem entrar el carrer a casa.
El més senzill de ser pobre és passar comptes.
L'amo m'estima tant que no vol convertir-me en un home ric.
L'home feliç sempre du el nas a la mateixa alçada.
Per què les dones es preocupen tant, si els homes igual ens estimem?
És tan ric que no ha de saludar ningú.