Pensaments festius (LXXIII)
15 Abril, 2021 14:36
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Mira si viu lluny que té pols al camí.
És un mentider, diu que els escuradents van viure en un arbre.
El metge m'ha recomanat canviar d'aires, he comprat un altre ventall.
Si puc triar planta, vull un camp de petroli.
Al poble, en lloc de metro tenim llambrics.
Va matar sis ocells intentant donar-los corda.
L'alcalde i sis regidors van intentar reduir a la pol·lució.
L'alcalde diu que encara que mai, existeix.
El polític afirmà: El tren que us vaig prometre, si no guanyo, l'estriparé.
O és hivern o els empaita la policia.
No, home, no; un ruc no és el veí del quart.
Tenien tan bon cor que van decidir segrestar a Déu.
El dimoni em fa creure que tinc més pinta de déu que d'home.
El que menys l'importa al pobre és la qualitat dels coberts.
Milloro, compro menys i encara trobo defectes.
Les dones viuen més perquè trepitgen millor.
Menjo sense treballar i el cos em reny.
No puc ser massa ruc, em falten orelles.
Voldria ser savi. però perdo massa temps xerrant.
No patiu per mi, jo no ho faria.
El millor de ser vell és que erraràs menys temps.
L'economia és atrevir-se a no comprar.
He tombat molts carrers sense fer mal a cap casa.
Voldria ser pagès, però els arbres no sé si em deixaran.
Treballo massa per al poc que faig.
No cal confessar-se, Déu ja s'ho esperava.
La mestra de la vida mai mana fer còpies.
La música m'agrada perquè mai la podré tenir.
He estat boig i m'ha complagut.
Ploreu per mi perquè no us podré pagar.
Aniria despullat, però estic impresentable.
Viuria més anys, però odio fer-me esperar.
He estat en cent guerres, però només signaré una pau.
El meu somni és tan real com innecessari.
Estic viu, però no sé on realment sóc.
Fer-se espavilat és saber comptar els cops.
La dona em té, però vol ser lliure.
Portar pantalons és només posar-te'ls el primer.
Mireu si mana la dona que sap que no la crec.
Les dones busquen un home, els homes la troben.
Ser feliç és no comptar mai.
Al carrer de la son, les persianes estan baixades.
No puc pensar, tinc el cervell ple.
El meu país és petit, els homes massa grans.