Pensaments festius (LXV)
12 Desembre, 2020 06:36
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
En el pitjor dels casos et salvaràs.
Estic tan bé que ni visc.
Era tan dolent el salari que m'hi posava sucre.
Escriure és planxar-se el cervell.
Si em coneixeu, sabeu més que jo.
La societat m'ajuda a destruir més de pressa.
Tenim tan bons governants que no els creu ningú.
Viure és la més pesada de les bromes.
La dona encara espera que l'home la porti al paradís.
Estic estudiant com emportar-me el que estimo d'aquest món.
És tan poca cosa l'home que no arriba a mal acudit.
Estic viu, però dubto que vagi enlloc.
L'arbre pensa que no paga la pena viatjar.
Tinc tants problemes que no tinc on deixar-los.
Estic observant que les pedres parlen poc.
Per molt que camini no aprendré a volar.
Aprenent a viure, aniràs perdent els veïns.
Tinc massa morts coneguts per anar-me'n de buit.
El millor de viure en un poble és que les cases et saluden.
Els sots viuen on hi ha eleccions.
La felicitat és el més equilibrat dels oblits.
No vull anar de festa, vull viure allí.
Parlaria, però estic escoltant.
Si moro, sempre hi haurà qui ho celebrarà.
Tinc tan pocs amics que en caben dintre el cor.
Em lloen tan poc que no m'enganyen.
Si us convé, tracteu-me de senyor.
Déu m'escolta tant que no em sent.
Si ja escric, què més voleu de mi?
Els intel·ligents tenen més feina en llegir-se el cervell.
La roba ens demostra que tenim presons de fils.
L'amor és un càlcul de percentatges.
El problema és que la figuera està plena de pensadors.
Festejaré, si no trobo res més.
Visc en un carrer on no passen més que dies.
La vida ens omple de voluntat els buits de les mancances.
He enganyat tan pocs que dormo tranquil.
Sóc tan ruc que no tinc ni tanques.
Dieu-li a Déu que un dia vaig pensar.
El pitjor de ser pagès és que els diners no es mengen.
Mai us presentaré el dimoni que em dicta.
L'home no dubta de l'home, se n'aprofita.
Sóc tan responsable que m'acomiado contínuament.
Sóc tan ruc que no tinc ni preu.
El millor negoci viu a la casa del futur.