Pensaments festius (CXV)
01 Octubre, 2022 06:45
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
L’estimava tant que l’odiava massa.
Tinc prou anys per saber que són meus.
Ningú sap en quina ratlla em dormiré.
M’he cansat tant que ni em dol donar-ho a saber.
Les paraules van amb mi, però no em parlen.
Cap mar estima els seus mariners.
Només perdonaré el que ignoro.
No tinc altre pa que el que està cuit.
Morir-se és aprendre a passar gana sense deixar de somriure.
Cap pluja es fa de núvols lleugers.
El ric no té tants ulls per plorar.
El boig no suporta el pes dels pensaments.
És tan difícil com que una cadira es mulli el cap.
Parlava tan poc que es va morir.
No em queixo dels meus mals, ho faig dels que em regalen.
Estava trista perquè només tenia dos peus per portar sabates.
No he guanyat cap batalla ni conegut cap enemic.
Té tant diners que li han de guardar.
És més fàcil trobar arbres que caminants.
Mireu un ric, sempre li podreu trobar alguna cosa de profit.
No tinc enveja dels rics, només m’agraden els seus diners.
Una nit sense estrelles és un sermó sense fidels.
Cada tarda, es cruspeix el matí.
Quan respiro, l’aire ve a saludar-me.
Aprendre és tan bo, que em dol el que sé.
Un home és un llac que camina.
Escric sense pressa i aturo quan puc.
No vull més vent que el que m’adorm.
Cansar-se és tan bo que ho fan els rucs.
Escric menys del que parlo, penso menys del que crec.
No suporto ser gandul, m’agrada no fer res.
Estic provant de no parlar, necessito el títol de mut.
Com tenia altres pensaments, va haver de canviar de sabates.
Estic disgustat amb el veí, diu que se’n refia de mi.
No penso amb la mort, només amb el preu de l’enterrament.
He anat a les rebaixes, m’han penjat un cartell.
De petit volia ser gran, de gran, no.
Un nen pot tenir orelles de ruc, un ruc també.
Si deixes de treballar, busca un camí que et porti tard a casa.
Mitja vida cerques un lloc on anar, l’altra un lloc on no ser-hi.
Del dies de la setmana, per descansar, no en necessito cap.
Cada sogra porta una nora a dintre.
Les dones diuen que els homes són rucs, ells ni s’ho plantegen.
Déu volia repartir, el dimoni li va prendre les taules.