Pensaments festius (CXIX)

14 Novembre, 2022 12:07
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He trobat amics, però no es mouen.

Em demanen més diners que bona voluntat.

És un home bo, però no es deixa coure.

El banquer em sorprèn, em proposa un negoci.

Estic a casa, encara em deixen viure-hi.

A l’hivern, un tendeix a fer el món petit.

No vull més por de la que necessito.

La força és la caixa on anem posant els dies.

Espera tant que no pot fer res més.

El temps és el tren que no s’atura.

Potser l’estimo, he deixat un segon de pensar amb mi.

Les paraules volen perquè no dona temps per amuntegar-les.

El millor de la ràdio és que fas servir un sentit secundari.

He comprat un televisor, algun dia posaré el corrent elèctric.

El sorprenent de la sogra és que parla bé de la seva filla.

No crec en la bellesa, només en l’harmonia d’espais .

Les cases ploren d’anar tan ben guarnides.

Els veïns no dormen dintre del meu plat perquè no els deixo.

A Déu li demano, al dimoni li passo comptes.

És bon cristià, però no porta feina a casa.

L’església és plena, no és estrany que Déu no hi sigui.

Treballo cinc dies i així saben on sóc.

No tinc més gana, però necessito atipar-me.

Un conte és una història amb set colors.

No puc arribar allí on no puc anar.

El cementiri és la casa de la mala sort.

Proveu de posar la fe en un sac buit.

He provat de passar la nit però el sol no se n’anava.

Prefereixo estar sol que no estar.

No em faig vell perquè han fugit els meus dies.

Estic tan cansat que he parat el temps.

Soc un casat inútil, però necessari.

Les dones fan la guerra, prompte engalanaran els canons.

No he demanat viure, però m’estic acostumant.

El millor de la música és que, els cops, els reben els altres.

Ella canta tan bé que la tinc, tot el dia, donant tombs.

El silenci té palau i, el soroll, cabana .

Els futbolistes serien innecessaris si les pilotes juguessin soles.

No tinc fe en el demà, l’he posat tota en l’avui.

Puc acabar un any, però no el darrer dia.

No sento la pau al cor, sento el cor amb pau.

Cap pensament hauria de fugir d’un full escrit.

Tots busquem la nostra veritat, però no la sabem compartir.

No estic sol, m’acompanyen els meus somnis.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: