Pensaments festius (CXX)

01 Desembre, 2022 06:26
Publicat per jjroca, Pensaments festius

No faig falta en cap altre lloc que en el meu.

Els que aniran després sabran el que els he deixat.

Cal aplegar a la nit amb tot el cansament del dia.

No necessito més palau que el que no m’obliga.

La casa pot ser gran, però els habitants no creixen.

He fet treballar cent homes per trobar el meu equilibri.

Si moro, hauria de ser després d’un punt i seguit.

Ben pensat, al cementiri no hi ha manifestacions.

Tinc una lluita absurda amb un cos que m’acompanya.

Pocs em coneixen i cap sap on puc sobreviure.

Poques paraules fan un cap més endreçat.

Parlo perquè, d’alguna manera, he d’obrir la boca.

El mossèn vol que vagi al cel i ja hi soc.

No necessito res, però he de comprar alguna cosa.

El botiguer em saluda perquè sap que menjo.

Procuro ser invisible i suportable.

Si voleu que m’enfadi, m’haureu de pagar bé.

Soc d’un país petit amb homes imprescindibles.

El meu premi és que pugueu compartir aquest silenci.

Si Déu m’estima, em farà sortir sense que me n’adoni.

No hi ha hores dolentes, és el temps qui no les pot pair.

Necessito més aigua que vi, però no la prefereixo.

Massa dones maques farien un poble inhabitable.

Perdre sempre és millor que no poder-ho fer.

Obriu, amb moderació, el vostre cap; no necessita tanta llum.

Podem considerar que la bogeria és la imatge del seny.

No deixaré de treballar per si tinc mandra.

Els diners em fan créixer, però no m’engalanen.

He assolit que la meva vida és dels altres.

El fet de menjar no requereix assistir a tota la cerimònia.

Déu em va posar la veu per a saber on podia arribar.

No cal parlar, ningú perd el temps escoltant.

El pitjor que li pot passar a un déu és necessitar que l’adorin.

No puc creure amb Déu si primer Ell no creu amb mi.

Qui ha posat la creació a la caixa de l’obediència.

Déu sap que la creació és la primera passa d’una llarga caminada.

Sé que Déu em matarà, almenys que em doni temps per aprendre-ho.

Seria savi, però necessito més bones bateries.

El món és el vestit a mida que hem de saber portar.

Massa sabates no vol dir: Tenir més de dos peus!

Puc escriure més, però és el paper qui es queixa.

Porto els anys al damunt, no hi ha manera de deixar-ne cap.

Sé poques coses per omplir totes les pàgines.

El meu món és tan petit que no para de créixer.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: