Pensaments festius (XXXVIII)

01 Novembre, 2019 09:09
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Si les dones són com els homes, què podrem triar?

La dona engreixa l'home per a què no corri massa.

Si podés treure els fums, no em caldria fumar.

El millor de festejar és no despertar.

El ric pot arribar a un bon percentatge de felicitat.

Ser fidel a una dona és quasi ofendre a les altres.

El millor d'estar casat és que ja no et cal manar.

El bo de ser estranger és que et donen temps per parlar.

Si els homes porten pantalons deu ser perquè els paren millor.

La moda és la marca del ramat sense cremors.

Ballar és la manera més fàcil de dur la dona de viatge.

Amb el progrés, Déu vol acomiadar els dimonis.

Proveu de no donar-me diners i vindrà el caos.

Déu ens va posar de tot menys coneixement.

Dubto que ella em millori per molt que ho intenti.

Li preocupa molt a una dona el temps que tardes en mirar-la.

El meu, que és meu, me l'estic educant.

Com puc manar a casa, si no sé on tinc els mitjons.

Com parlarem de les dones si ja vénen al cafè.

La felicitat és un somni sense publicitat.

La dona vol un home a casa, l'home un gos.

L'amor vol espais oberts per si ha de fugir.

L'home busca en l'amant la dona que va perdre.

Com trobar el coneixement si viu en una cova tan fosca.

El millor del ball és que veus passar la gent aparellada.

Com controlaré el cervell si no el puc veure.

El cel deu ser un lloc on les dones només miren.

El millor de la crítica femenina és la distància que crea.

Si el dimoni es vesteix d'home, té poc èxit.

El mercat dels homes és minso i defectuós.

Una dona pecadora és més suportable.

La millor solució és aprendre poc i tard.

Estic quasi convençut que només serveixo per a treballar.

Només sé fer un paper i no massa bé.

Em preocupa que, en un món de savis, anéssim així.

Les plantes i les pedres, afortunadament, guarden el seu secret.

El polítics quasi mai troben terra on governar.

Si canviéssim el parlament per un cafè ningú se n'adonaria.

Com poden ser bon jutges, si tenen la taula plena de papers.

El sacrifici del banquers és quedar-se amb el que tens.

Sense banquers, els diners ja haurien volat.

Em preocuparia si els nois volguessin aprendre.

Cobro per ensenyar, sense passar-me.

El bo de la televisió és que et supliquen per a què et quedis.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: