Pensaments festius (XLII)
01 Gener, 2020 07:55
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La felicitat és l'absència total d'energia.
Els pobres viatgen per casa.
Si no fos egoista, m'hagués casat per pocs anys.
El fadrí s'omple de son, la fadrina de verí.
No et perdràs per pensar sinó per escoltar.
Demano calor a l'hivern i fred a l'estiu.
Si no saps on visc, tot anirà bé.
L'amor sempre s' ha venut a bon preu.
Estaria content si no sabés qui sóc.
Si et surten massa amics, posa terra enmig.
No puc sortir de casa sinó amb perill de mort.
Ningú m'ha traït, només jo.
La frontera del somni és el país de la fam.
Si Déu no és ianqui, ho hauria de ser.
El ric s'omple de l'enveja dels pobres.
El pobre descansa a casa, el ric es realitza.
Em creia un déu, però vaig eructar.
No sé que vol la sogra, però em poso en el pitjor.
No m'agrada trobar-me sol i empipat.
No deixo de pensar per si ho oblido.
El problema no és fugir, sinó cap a on.
La vida és un seguit d'estacions desmantellades.
El que estima vola alt, però cau sovint.
Un vol treballar poc i acaba fent castells.
Mai he sabut estimar amb intensitat sostinguda.
Per a ser senzill, has de ser senyor del teu orgull.
He volgut alçar el cap, però pesa massa.
Ella em diu que em vol i jo ho he d'acceptar.
No em convidis a festes que faré d'hora.
L'amic del meu amic se'l pot quedar.
Si la dona és gran la veureu de lluny.
La dona es fa gran mentre l'home envelleix.
L'home educa tan bé el cabell que no sol fer-li nosa.
Els poc intel·ligents llegeixen cap a fora.
Si el cel és blau, els àngels són mariners.
Pel matí, tinc tot el dia, al capvespre les escorrialles.
La bellesa d'una dona depèn de les passes que cal donar.
Hi ha fadrins perquè l'amor s' acaba d'hora.
L'odi és el fill pròdig de l' amor.
Si una dona no et fa pecar, malament.
Parlar és la manera natural d'allunyar el silenci.
Davant la por de quedar-se nua, omple la casa de vestits.
Perdem més temps endreçant-nos que sent.
La dona, si la deixes, es perd.