Pensaments festius (XLI)
12 Desembre, 2019 08:11
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
A missa solen parlar de Déu, al cafè no.
Al cafè es fan treballadors tots els malfeiners.
Portar el cotxe és amagar, almenys, un ruc.
El millor d'anar amb tractor és que la pots dur a l'hort.
La virtut du massa roba per a ser bonica.
El pobre ho pot compartir tot sense por.
Preferim que el batlle es quedi al poble amb les dones.
Al lloc on hi ha dones venen les flors.
Un cafè amb flors és com una església amb taules.
La mosca no parla, però es fa pesada.
A l'església, quan agranen, només troben pecats.
Les donen van més a l'església perquè sol estar Jesús.
A missa i al casament, no cal córrer de valent.
Si la dona de l' alcalde diu que no, ja pots patir.
Si l'alcalde mana a casa, qui mana a l' ajuntament?
A l'església, per la nit, ningú es queda a dormir.
Si al cotxe va la dona, surt d'hora.
Si l'ombra és mou, qui s'amaga.
No tinc por de morir-me, tinc por de no sortir-me'n.
Si és prou tard i passa gent, no visquis en aquest carrer.
Com els diners no m'estimen, quan els vull, s'amaguen.
Déu va fer el món i el dimoni els diners.
Com he detenir gos si no sé lladrar.
Per demostrar que sóc ric, he comprat cent claus.
Si la malaltia és prou gran, no fa falta metge.
El banquer et soluciona ara, el que després serà un problema.
No penso on aniré, sinó com fer-ho.
Si la dona pensa més de pressa, perquè es queda.
Si vull una vida regalada, primer l'he de pagar.
Els diners són éssers distants i porucs dels que veiem el rastre.
El paleta em fa la casa i el banquer me la ven.
Cal criticar la creació, si no plou el dia deu de cada mes.
El cervell no només pensa, també ha de viure.
Sempre he tingut casa, però visc afora.
La dona em diu que m'estima i jo ja m'estimo.
No trigaré gaire en saber que tinc gana.
Déu fa somiar el home i la dona el desperta.
El pitjor d'estar casat és que perds molt interès.
El pis del fadrí és el que està més buit.
Si el banquer et saluda, mira on poses els peus.
No volem ser vells, però ens cansem de fugir.
El millor de ser ruc és que vas al davant.
És bo cedir el pas als altres, sobretot als ponts.
M'engreixo perquè la menja no es mou.