Pensaments festius (XXXIV)

25 Setembre, 2019 06:51
Publicat per jjroca, Pensaments festius

El dolor invita a la quietud.

Encara estic intentant saber on sóc.

El pitjor de ser maca és canviar.

Si em coneixes et demano que m'ho diguis.

El que no sap la bruixa és on anirà a parar.

La solitud és l'amant que no m'enganya mai.

Com es pot saber, si la llum molesta els ulls.

Preocupa als rics saber fins on arriba el sofriment del pobre.

La tarda, quan passa, intenta enllestir el dia.

Suposo que no caldrà ni que m'oblideu.

Si torno és perquè no he trobat el meu lloc.

Qui li mana al cervell que mogui el dit.

Si patiu pels diners és que encara sou vius.

Al costat de la font, sempre viu qui no vol aigua.

El preocupant és que la fulla pugi a l'arbre.

Si hagués de volar, tindria més bona vista.

El perill del ric és que hom sap on viu.

El mossèn ens guarda els defectes.

Saber obeir és una virtut compromesa.

No ens fa por la nit sinó qui la porta.

Quan dormim no li fem nosa al cos.

Una vida acaba si no caben més desencisos.

La mort no sol admetre equipatge.

El millor dels creients és que saben on aniran.

Si tardo massa és que us heu esperat.

No puc somiar si tinc coses per fer.

La felicitat és una cambra desconnectada de l'exterior.

El que li dol al mort és no poder triar la caixa.

Els problemes esperen pacientment que tornis.

No em preocupen els que no em saluden.

Mai el cos agraeix la visita del metge.

Prefereixo que em tirin les cartes que me les envien.

Estimo tot el que no em destorba.

Necessito viatjar per veure si un dia em trobo.

L'únic bo de treballar és que t'allunya de tu.

El que els passa als humans és que no saben on anar a parar.

Les bruixes confien trobar cervells poc estructurats.

La perfecció és la manca de necessitats mal disposades.

La bellesa sempre surt de la casa seva.

Sempre, he admirat els que no em necessiten.

L'únic bo de ser mort és que ja no cal ser assenyat.

Beure és la millor manera d'aixecar el cap.

Cada nit s'assembla més a la darrera.

La casa és la pell que tarda més en malbaratar -se.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: