Pensaments festius (XXXV)
03 Octubre, 2019 06:25
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La dificultat de viure és el que motiva a fer-ho.
L'oblit és la més còmoda de les posicions.
Si tots fóssim rics ens ofegaríem.
A pesar de la inutilitat de la neteja, la repetim contínuament.
El temps va ser el primer càstig bíblic.
Si Déu m'estimés a mi, què dirien els altres?
El senyor, lluny i el criat a punt.
Déu manté els dolents per a què no l'estimin tant.
Cada cop, estic més convençut que, a l'infern, no va qui vol.
Em pregunto com me'n sortiré si la presó és tan gran.
El meu infern és mantenir-me a 37ºC.
El millor d'estar col·locat és que ja no fas nosa pel carrer.
Si m'ho assegureu tot, on deixaré el meu neguit?
El millor que pot fer el metge és oblidar-te.
Tinc pocs diners perquè els compto amb els dits.
Si ni l'escolto, es queixa i, si ho faig, em menysprea.
El temps de lleure és un estat on no regna ningú.
El millor de festejar és que mai saps on et trobes.
Per què es queixa el meu cos si jo no li vull cap mal?
El millor de pensar és que trobes molts espais buits.
La veritable presó es guarda sense carcellers.
No fa por la nit sinó els monstres que la porten.
A un déu li és més fàcil tallar un cap que desfer una ombra.
Per què sempre he de berenar abans de sopar?
L'únic suportable de la vida és que s'acaba.
Cap viu pot afirmar que ell no serà un negoci.
Una persona és important quan es pot treure negoci d'ella.
El soroll desconnecta el cervell de les idees.
Ser pare és recordar el que hem fet malament.
L'amor és un servent que no vol fer res.
La llargada del dia és qüestió d'anys.
Un sempre vol fugir cor endins.
Qui no pensa és que ja ha arribat.
La vida és l'etern desencant.
Prefereixo tenir diners que endevinar-los.
Si tinc llibertat, on posaré els altres?
El millor de la platja és damunt l'arena.
Camina que caminaràs i sempre arribes tard.
El millor de ser pobre és el poc que costa.
El temps és el mosso del magatzem.
El camí de la vida és de peatge.
Escriure és fer tir al blanc.
És bonic veure com et prenen el cos i et regalen la resta.
El bonic és estat enmig i inconegut de tots.