Pensaments festius (XLV)

09 Febrer, 2020 17:23
Publicat per jjroca, Pensaments festius

La memòria és la campana dels desvalguts.

Si ella m'estima deu ser que té més bona opinió que jo.

L'home és material fungible i numerat.

Els altres coneixen l'altra part del que jo sóc.

El millor de tenir sort és si la mereixes.

Si oblides qui ets és que perds el món de vista.

No crec en l'infern, així que no aniré.

Si treballo és perquè no tinc res millor per fer.

Creuré en el progrés quan m'ho mani l' amo.

Per què la vida es perd tard o d'hora?

L'únic segur de ser home és tenir defectes.

Si una dona ens estima, és que s'esforça.

No crec en el futur, però el recerco.

Com no m'entrarà una biga a l'ull si em cap tota la casa.

Maleït el temps que em passo parlant.

La perfecció creix quan la distància s'accelera.

No he deixat de pensar, per això estic perdut.

De jove, he viscut per mi, ara ja puc viure per vosaltres.

Somio que sóc ric, no m'atreveixo a despertar.

Els forts no criden, els forts van.

Pateixo per Déu, s'ho passa de malament.

Si treballo necessito descansar, si descanso no necessito tantes coses.

Quan ets pobre sempre tens un camí més estret i lliure.

Un home que vol créixer sol acabar explotant.

Sóc amo d'un castell sense torre ni muralla.

Cerco mag barat especialista en loteries.

El millor de ser pobre és la mirada dels diners.

He somiat que esmorzava, després ho he fet.

Si voleu saber d'on ve el vent, llenceu un ruc volador.

Mentre li comprava el cotxe em feia l'assegurança de vida,

Cada dia comença una feina nova amb un vestit vell.

No m'importa ser dalt, però pujar és prou agradable.

Us puc contar un secret?, tinc més d'un dubte.

Estic prenent mides al cos, uns em fan xic i els altres em fan gran.

Viure és viatjar de franc.

Prefereixo la llum en capses petites.

Sento la nit com ve, però mai com arriba.

L'home ha arribar a concretar la vida com un problema sense solució.

Ho provo, però és difícil posar-me en el meu lloc.

He trobat el camí que em porta al meu camí.

Deixeu-me aprendre només el que no em faci mal.

Vull anar sol, però tinc massa per perdre.

Sóc la brisa del meu país i l'huracà del meu cor.

La natura em deixa criticar les dones, elles també ho fan.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: