Pensaments festius (XLVII)

14 Març, 2020 16:02
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Avui aprèn d’ahir i ha de pagar el demà.

El temps és un riu que viatja sense portar aigua.

He descobert que un dia són vint-i-quatre bones intencions.

Un cop vaig guanyar i encara no ho he paït.

El cos el van fer per acompanyar-nos, però sovint es revolta.

Tinc la ment clara, necessito més vi.

Mireu el sol, és ben gran i encara fuig.

Ho accepto, el monòleg és per a mi sol.

Necessito aire i sol venir, tot és estrany.

Déu ens pren els dies, sembla que el seu armari és més gran.

Porto mitjons nous i encara no ens hem presentat.

Em van donar prou diners per a robar-me els somnis.

No descobriu el primer secret, la llista no l’acabaríeu mai.

Un científic és un home que mira i pensa que veu.

Si sortiu de viatge mai us descuideu el son.

Confio deure tot el temps permès.

L’errada de Déu va ser no passar comptes.

La vida és injusta però es passa el temps provant d’ajustar-se.

Dos homes volien el mateix, un va haver de morir.

La mort no existeix, ha deixat de viure.

No tenia gana, però preferia estar tranquil.

Estic molt neguitós, he arribat a ocupar sis llocs.

Quan dormo, m’estimo més.

He trobat l’equilibri, però corre més que jo.

Mentre la vida passa, provo de seguir-la.

He arribat a una conclusió, però no sé on l’he posat.

He provat de ser pobre, però la gana empeny.

Tinc un problema d’identitat, aquest llapis no sé qui és.

Sigueu humils i compreu gomes d’esborrar.

Per què m’enfado, si sé que m’ha de passar?

Si els diners us fan nosa, de segur que algú us ajudarà.

L’aigua deu ser bona, forma una gran part del vi.

Ser ric és no tenir dubtes per pagar.

Fins el darrer dia, no vaig passar pel meu davant.

Estic preparat per morir, ja no sé endeutar-me més.

En morir, el cobrador d’assegurances, el van posar a l’atur.

Cal enamorar-se, la intel·ligència ha de descansar.

No penso, volo si puc i el temps és dolç.

I Déu manà a Caïm que fes turisme.

Fer esperar a una dona és anar contra natura.

L'home du més marques al cos que el bestiar.

La dona vol treure l' home de casa per a fer neteja.

Pensar és tan estrany que gairebé ningú ho fa.

I Déu va posar la nit per poder dubtar.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: