Pensaments festius (XLVIII)
01 Abril, 2020 06:51
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La llengua és la bugadera de la casa.
Estimar es estar, sumar i no fer nosa.
El perill de ser ric és que s'endolen les mans.
La tragèdia dels rics és que la mort és sorda.
El dolent de la vida són les mitges parts.
No confieu en mi, jo tampoc ho faig.
Un home feliç és un ocell sense niu ni gana.
Estimo tot el que no puc entendre.
La tardor recull el cor i engega els somnis.
En arribar a casa, deixo la guerra al carrer.
Sé que la guerra es perd, però costa deixar la lluita.
L'oblit és la pau dels pobres.
Aprendre a no ser, dura almenys, tota una vida.
Els sants han aprés a trepitjar la cua del dimoni.
L'únic bo de l'infern són les sorpreses que et trobes.
No voldria ser pesat, però la terra m' obliga.
El pobre veu els diners com un somni, el ric com una religió.
El preocupant és que els homes lladren més que els gossos.
La ràbia ocupa tant espai que fan nosa els altres.
Després d'un dia feixuc, ve una nit pesada.
La il·lusió dels mortals és no estar mai a casa quan ve la Parca.
M'agrada molt anar a comprar quan no he de pagar.
Sé que ella val més, però no li diré.
Si sabés parlar em preocuparia.
No parlo més per si m'escolten.
La veritat és la més dura de les espases.
No vull saber més que el que puc suportar.
No estic trist, estic conscient.
A la vora del foc, viuen les ombres de la por.
On dorm l'ahir que vaig conèixer?
En el camí de la vida, no hi ha lloc on aturar-se.
Si passa el temps és perquè anem a un lloc.
No em pertany ni el pensament.
Si sóc quelcom estic en deute.
Necessito els veïns per saber on sóc.
No tenint raó, encara camino.
El buit m'empaita i, per fi, em cruspeix.
El millor de ser dropo és que no compten amb tu.
Si el treball dignifica, on és l'infern?
El que pot fer un altre és millor que ho faci.
No em fa por res, em fa por equivocar-me.
La millor manera de morir-se és la més elaborada.
A l'estiu, és el sol qui treballa.
Seria més dropo si no hagués descobert els diners.